Després de tres anys sense missions empresarials, el Port de Barcelona emprèn la primera postpandèmica, amb Tailàndia com a destinació escollida. Aquesta iniciativa, que permet establir nous contactes, captar inversions en mercats emergents i internacionalitzar les empreses locals, es duu a terme cada any des de finals dels 90 i, abans de l’arribada de la covid, només va haver-hi una aturada els anys 2006 i 2007, seguida amb una doble missió l’any 2008. La crisi provocada pel coronavirus va obligar a posposar la presencialitat d’aquests viatges, suplerta amb missions online a Colòmbia i Corea.
La missió empresarial arrenca aquest dissabte i s’allargarà fins al divendres 28 d’octubre. Es desenvoluparà a la capital de Tailàndia, Bangkok, incloent-hi una visita al port de Laem Chabang, situat a la part oriental del país i que s’ha convertit en el seu principal port d’aigües profundes. De la mateixa manera que el de Barcelona, Laem Chabang és un port molt diversificat, amb terminals de contenidors, ro-ro, càrrega general i polivalents, i creuers. L’any 2021, es va situar entre els grans ports del món en tràfic de contenidors, concretament en la posició 21 del rànquing, sumant un total de 8,4 milions de TEU.
La delegació està formada per 40 participants. El subdirector general del Port de Barcelona, Santiago Garcia-Milà, i el vicepresident del consell d’administració, Javier Vidal, seran els encarregats d’encapçalar la missió a Tailàndia. La gran absència serà la del president de l’autoritat portuària, Damià Calvet, que està preparant el traspàs al capdavant de la institució després de la sortida de Junts del Govern, segons informen fonts del Port de Barcelona. En representació de la Generalitat, hi assisteix el subdirector general d’Ordenació del Transport, Josep Maria Fortuny; i el director de l’Oficina d’Acció Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Singapur, Jordi Maluquer.
El programa inclou la conferència inaugural, amb Garcia-Mila i el director general de l’autoritat portuària de Tailàndia, Kriengkrai Chaisiriwongsuk. En ella, es parlarà de les noves oportunitats de negoci existents entre Tailàndia i Catalunya i es presentarà l’oferta marítima i logística del Port de Barcelona, posant èmfasi en la seva posició estratègica com a punt d’entrada i distribució per a la península ibèrica i Europa, sent l’únic port d’Espanya amb connexió ferroviària directa amb la resta del continent.
També s’ha programat un seminari tècnic sobre duanes i un altre sobre innovació i smart ports, així com diferents trobades institucionals i reunions bilaterals entre empresaris catalans i tailandesos.
Un dels deu països emergents més atractius per a la inversió estrangera
El Port de Barcelona ha escollit Tailàndia per la seva voluntat de reforçar les relacions comercials amb el sud-est asiàtic, així com pel dinamisme econòmic del país i la seva posició geoestratègica, que permet accedir a altres mercats de la regió. “Respon al potencial existent d’establir aliances comercials i partenariats amb els seus ports”, va exposar Calvet en la presentació oficial de la missió.
Segons va assenyalar Calvet, Tailàndia és un dels deu països emergents més atractius per a la inversió estrangera i una de les economies del món més dependent de les exportacions, que es queden el 66% del PIB. Amb un mercat de grans dimensions, el sector automobilístic, les energies renovables i els transports són els seus principals forts econòmics. En aquest sentit, el port ha identificat com a sectors amb més capacitat d’exportació o que poden necessitar més importació l’alimentació, l’agroindústria, els equipaments mèdics, l’automoció, el turisme i els serveis, l’energia o les infraestructures de transport.
El trànsit entre el Port de Barcelona i Tailàndia es va situar en les 256.000 tones l’any passat, una xifra que havia augmentat un 9,3% respecte al 2019, i en els 22.558 TEU, un 16% més. Actualment, el gruix dels intercanvis se centra en els productes químics i la maquinària. Així mateix, és el primer port d’Espanya en intercanvis comercials amb Tailàndia per valor de les mercaderies. L’any 2021, els intercanvis comercials entre el país asiàtic i la infraestructura catalana van sumar gairebé 500 milions d’euros, assolint una quota de mercat del 42% en el sistema portuari del país.
