Amb una història que comença al segle XIV, el Passeig de Gràcia s’ha consolidat amb el anys com una de les principals artèries de la ciutat i s’ha convertit en la més luxosa. El seu passat recent, període en el qual s’ha projectat com un dels eixos comercials més reconeguts del món, no s’entendria sense la tasca exercida per l’Associació del Passeig de Gràcia, coneguda com Amics del Passeig de Gràcia, que aquest 2022 celebra el seu 70è aniversari amb gairebé 200 membres.
Des de principis dels cinquanta, l’Associació del Passeig de Gràcia, formada per comerços, restaurants, hotels i equipaments culturals, treballa per aconseguir millores en la via que els acull. Algunes de les campanyes que han liderat han reclamat eliminar el pas dels tramvies, ampliar les voreres o crear aparcaments subterranis. “Sense aquestes actuacions, avui el Passeig de Gràcia no seria el millor carrer de Barcelona i una de les vies més destacades a nivell mundial”, sosté el seu president, Lluis Sans, també propietari d’una de les seves històriques botigues, Santa Eulalia.
Tan gran ha estat la seva insistència que, a vegades, els han titllat com “els Enemics del Passeig de Gràcia”, recorda Sans, “però en tot moment l’associació va tenir clar que un dels seus principals papers havia de ser el de contrapès: sol·licitar al poder municipal que rectifiqués quan prenia decisions contràries a l’interès del passeig”. “El poder polític és temporal, però els interessos del Passeig de Gràcia i de la ciutat perduren en el temps”, ha defensat aquest dimarts Sans en un sopar commemoratiu celebrat a la Casa Seat.
Amb una tradició comercial que va començar a partir de 1930, a la dècada del 40 va ser quan les botigues i els restaurants van arrelar en aquesta artèria de la ciutat. Perquè lluïssin més, l’associació va començar reclamant una millor neteja i il·luminació. Després va venir la construcció d’aparcaments subterranis i l’ampliació de les voreres, demanada durant gairebé 20 anys. També va ser la defensora de l’hexàgon dissenyat per Gaudí, davant la voluntat municipal de dotar tots els carrers de l’Eixample amb el panot. “Vam aconseguir fer entendre al govern municipal que el Passeig de Gràcia va ser anterior fins i tot al mateix Eixample i mereixia un tracte especial”, explica Sans. Més recentment, l’entitat ha promogut la retirada dels contenidors d’escombraries i ha participat en l’última reforma, que va culminar a mitjans de la dècada passada.
70 anys després, les demandes continuen i, encara que adaptades als nous temps, no han canviat massa. Sans, tercera generació al servei de l’associació, demana posar el focus en qüestions com una major seguretat i un fàcil accés en vehicle privat. “Tan important és que no robin als nostres clients i veïns com que puguin venir a veure’ns”, va exposar Sans, molt crític amb les lleis que permeten que a la ciutat actuïn impunement un col·lectiu de 200 delinqüents reincidents. “Són pocs, però ens fan molt mal; el sistema no funciona”, va lamentar. “Nosaltres no som comerç de proximitat, som comerç de centralitat i, per tant, necessitem la demanda que genera el conjunt de la ciutat, la regió metropolitana, la resta d’Espanya i el turisme internacional”, va subratllar després de criticar els embussos que provoca el túnel de Glòries i les restriccions als vehicles privats.
L’entitat tampoc veu amb bons ulls l’urbanisme tàctic ni el projecte de l’Ajuntament de Barcelona d’impulsar eixos verds a l’Eixample i el nou pla d’usos que comportarà, ja que consideren que suposarà “una estocada per a l’economia del centre de la ciutat”. “L’Eixample no és un barri qualsevol, és el centre econòmic, financer i de serveis de la ciutat i de Catalunya i necessita mobilitat”, va advertir.
70 anys després, les demandes continuen i, encara que adaptades als nous temps, no han canviat massa
No tot són crítiques i l’associació aplaudeix mesures com la futura instal·lació —a finals d’aquest any— de 17 càmeres de seguretat a la via urbana, així com l’obertura d’una comissaria conjunta de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana propera al Passeig de Gràcia. L’ampliació de l’horari comercial, que permetrà obrir els diumenges i festius de maig a setembre, és una altra de les polítiques municipals posada en valor per l’entitat.
L’Associació del Passeig de Gràcia també defensa continuar projectant la ciutat al món i, per tant, a l’eix comercial al qual representa. “No volem ser una capital de província, sinó continuar sent una ciutat global, oberta i inclusiva, que no deixi ningú enrere, però que tingui ambició per jugar en la lliga de les millors ciutats del món”, defensa el seu president. En aquest sentit, l’elecció de Barcelona com a seu de la Copa Amèrica el 2024 és “una injecció d’orgull i autoestima”, però encara queden assignatures per resoldre, subratlla Sans, com l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i la candidatura per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern el 2030. “Necessitem més consensos”, va concloure.
Sopar commemoratiu a la Casa Seat
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no va estar present al sopar organitzat per l’Associació del Passeig de Gràcia, però sí que hi era el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que va destacar que “Barcelona torna a bategar de nou” i que el turisme “ha tornat”. Collboni va titllar d'”històric” l’acord per ampliar el nombre de diumenges comercials a més a més d’asseverar que el comerç de proximitat “és una joia per la ciutat” que cal cuidar.
A l’esdeveniment també hi eren presents la presidenta del Parlament, Laura Borràs; el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos; la delegada del Govern central a Catalunya, Maria Eugènia Gay; la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca; i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i dos exalcaldes de Barcelona: Jordi Hereu i Xavier Trias.
Entre els nombrosos assistents al sopar hi figuraven Gabriele Palma (Casa Seat), Damià Calvet (Port de Barcelona), Rafael i Andreu Soldevila (Majestic), Malco Par (Majestic), Ramon Agenjo (Damm), Marian Muro (Turisme de Barcelona), Marga Farga (Farga), Jordi Rabat (Rabat), Joan Juvé (Juvé & Camps), Josep Martínez Vila (Saba), Rosa Maria Esteva (Mordisco), Javier Cottet (Cottet Óptica), Gabriel Jené (La Mallorquina), Fermin Villar (Amics de la Rambla), Llucià Homs ( Hänsel i Gretel) i altres representants polítics com Ernest Maragall, Albert Batlle, Montserrat Ballarín, Assumpta Escarp, Nacho Martin Blanco e Ignacio Garriga.