Barcelona i 11 ciutats veïnes acolliran l’any que ve la Manifesta, una biennal nòmada europea d’art contemporani. Un títol complex i llarg que s’entén més fàcilment quan es veuen les seus que ha triat per a la seva edició següent, anant més enllà de la capital catalana i donant dimensió cultural a la seva regió metropolitana. Una d’elles serà la Casa Gomis, una obra racionalista molt desconeguda per al públic local. Està situada davant de La Ricarda, un espai natural maltractat i en perill si s’acaba ampliant l’aeroport. “Manifesta es mou en l’àmbit crític, de sacsejar-nos, no és una biennal simplement celebrativa i estaticista, sinó que posa el dit a la llaga. Evidència les contradiccions que travessen el món i planteja possibilitats perquè l’art ajudi a trobar futurs possibles”, exposa el secretari d’Estat de Cultura i extinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Martí.
La Casa Gomis, també coneguda com La Ricarda, serà el centre neuràlgic d’una de les tres potes temàtiques que tindrà la pròxima edició de Manifesta. L’obra de l’arquitecte Antoni Bonet Castellana servirà per debatre sobre conflictes ara més vigents que mai com el que es dona entre un creixement econòmic desbocat i una defensa del decreixement per protegir un medi ambient que agonitza. Amb el rumor dels ocells que habiten La Ricarda i el soroll dels avions que aterren al Prat de fons, la biennal obrirà les portes per acollir intervencions, exposicions i projectes tant d’artistes locals com internacionals. Tota una declaració d’intencions que s’acompanyarà de ciutats veïnes a l’altre costat del riu Llobregat, Cornellà i L’Hospitalet, amb una antiga fàbrica com Can Trinxet omplint-se també d’art després d’anys esperant la seva restauració.
Si els conflictes han de servir per imaginar el que vindrà, Manifesta 2024 seguirà el seu camí i se n’anirà cap a l’altre riu que delimita la capital catalana, el Besòs, situant-se a les Tres Xemeneies, antiga central tèrmica en desús des del 2011 que ara albira un nou pla de futur, tot i que tampoc convenç alguns veïns que reclamen més espais verds. La biennal d’art contemporani permetrà visitar l’antiga sala de turbines, reemplaçant la seva activitat històrica per intervencions artístiques. Sant Adrià anirà acompanyat de Santa Coloma de Gramenet, qui posarà en valor la recuperació del Besòs després d’haver estat tractat com un abocador durant dècades amb iniciatives com el museu d’art urbà BesArt. També farà parada a Mataró, a la seva antiga presó reconvertida des de principis del 2022 en el Mataró Art Contemporani, deixant enrere el seu passat repressor durant la dictadura.
Després de resseguir la llera dels dos rius que defineixen Barcelona, el festival d’art topa amb Collserola, passant per damunt i seguint fins a Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa i Granollers. Amb les cures com a paraigües, Manifesta se situarà en espais com el Monestir de Sant Cugat i la Fàbrica Roca Umbert Granollers per reflexionar i obrir debats a través de diferents propostes imaginatives. “Creiem que existeix un patrimoni de la humanitat que s’ha de protegir i és la tendresa. Allà on hi hagi art i cultura sempre hi haurà la possibilitat de la tendresa”, sosté l’actriu i regidora de Cultura de Terrassa, Rosa Boladeras.
Tot això, arribant a una superfície de més de 3.000 quilòmetres quadrats i cinc milions d’habitants, convertint la futura edició de la biennal nòmada en la més ambiciosa des que va ser creada l’any 1990. “Serà enorme”, valora la seva directora, Hedwig Fijen. Durant dotze setmanes, des del 8 de setembre fins al 24 de novembre de 2024, els diferents espais que acolliran la cita cultural preveuen rebre més d’un milió de visites, la gran majoria locals, representant el 70% del total en edicions anteriors. A més, el 90% de l’equip que està darrere és local. És per això que, encara que coincideixi amb el final de la temporada turística estival i un altre gran esdeveniment internacional com la Copa Amèrica, els organitzadors no estan preocupats per afegir més saturació a la ciutat. “Manifesta és radicalment local. És la regió qui fixa el programa i és a través d’ella com es mira cap en fora, a través de Granollers o Sant Adrià”, remarca Fijen. Abans de passar per Barcelona, les seus de Manifesta han estat Rotterdam (1996), Luxemburg (1998), Ljubljana (2000), Frankfurt (2002), Sant Sebastià (2004), Tirol del Sud (2008), Múrcia (2010), Genk (2012), Sant Petersburg (2014), Zúric (2016), Palerm (2018), Marsella (2020) i Pristina (2022). “És la tercera vegada que venim a Espanya, això demostra com és de rellevant”, subratlla Fijen.
“És molt important que es triés Barcelona i es fes en aquest moment. Es produirà un salt en la 15a edició respecte al que s’ha fet fins ara. Avui dia Manifesta és una de les biennals més importants del món de l’art contemporani, no és la més gran ni la que mou més públic o té un pressupost més alt, però en la cultura no tot es mesura per indicadors quantitatius, sinó també per la seva capacitat d’incidència i de reinventar-se. Els vam proposar un projecte cooperatiu amb 12 ciutats, cosa que significa parlar amb molta gent i ens obliga a pensar en una manera de treballar que ha de ser també de futur. És una gran oportunitat”, agrega Martí. Un gran mapa urbà que tant les diferents administracions implicades com els organitzadors de la biennal volen que serveixi perquè els veïns vagin d’una ciutat a una altra a visitar espais, apostant per descentralitzar el protagonisme cultural i teixint noves relacions en un entorn pròxim moltes vegades desconegut.
