Després de més d’un any parlant d’epidemiologia i vacunes, Capital Cell està superant les xifres obtingudes des de la seva creació el 2015 i espera continuar-ho fent aquest 2021. Concretament, la plataforma d’equity crowdfunding va aconseguir captar en 14 rondes l’any passat un total de 13,9 milions d’euros, un 70% més que el 2019.
I, en només set mesos, ja està a punt de superar enguany aquest xifra. “Anem en camí”, explica el director de Capital Cell, Daniel Oliver. Actualment, la plataforma té cinc rondes en marxa, que aspiren a captar entre quatre i sis milions d’euros. Amb perfils i fases de desenvolupament variats, quatre d’aquestes startups ja han aconseguit el 75% dels recursos que demanaven i una cinquena està a més del 50%.
Així mateix, Capital Cell està registrant rondes aquest 2021 que es tanquen en molt poc temps. Una d’elles va ser la de Time is Brain, empresa emergent de base tecnològica fundada per neuròlegs de l’Hospital Germans Trias Pujol, que va captar 800.000 euros en poc més d’una hora.
Per a Oliver, el protagonisme que ha guanyat el món de la salut amb la crisi de la covid ha permès perdre la por a invertir en aquest sector, en un moment en el qual s’han fet evidents els beneficis que han obtingut empreses que es van focalitzar a desenvolupar vacunes, tests PCR o respiradors. D’altra banda, la pandèmia també ha bloquejat inversions en sectors tradicionals com el turístic, provocant un sobrant de recursos disponibles per part dels inversors, que han anat a buscar altres opcions.
Més enllà del creixement sense precedents registrat amb el coronavirus, Capital Cell ja feia temps que anava creixent. L’exercici de 2019 va ser el primer en el qual van registrar beneficis i el 2020 va apropar-se a un resultat positiu de 100.000 euros. La previsió per a aquest any és duplicar-lo i arribar als 200.000 euros.
La plataforma, amb seu al Barcelona Heath Hub al recinte modernista de Sant Pau, està pensada perquè tothom pugui invertir, amb inversions mínimes de 100 euros, i només accepta el 3% dels projectes que rep, amb la voluntat de reduir el risc i garantir als seus inversors que només ofereix “les millors oportunitats per invertir” en biotech i salut. “Nosaltres ens hem especialitzat. No pots anar a una plataforma generalista pensant que trobaràs les millors inversions”, assenyala Oliver. Des de la seva creació, ha llançat unes 50 rondes, amb un import total de més de 25 milions d’euros. D’aquestes, el 94% de les companyies està en actiu.
Rondes actuals a Capital Cell
Les empreses emergents que ara tenen una ronda oberta a Capital Cell són Nuubo, Amadix, Mjn-neuro, Biointaxis i Nexkin Medical. Tant la madrilenya Nuubo, que ha desenvolupat biotèxtils capaços de mesurar l’activitat cardíaca, com la val·lisoletana Amadix, que ha creat una tecnologia que permet detectar el càncer de còlon anys abans que es desenvolupi, demanen 1,6 milions d’euros.
Mjn-neuro, startup de Blanes, vol obtenir un milió d’euros per l’aparell que ha desenvolupat per predir atacs epilèptics. David Blázquez, el seu conseller delegat, la va crear per trobar una solució per a la seva filla amb epilèpsia. Des de l’any 2009 hi treballa i no va ser fins al 2012 quan va tenir la idea d’un auricular que detectés els senyals que envia el cervell abans d’un atac epilèptic. El seu dispositiu ja està al mercat i l’estan provant 23 pacients. El milió d’euros que vol captar a la ronda amb Capital Cell li ha de servir per arribar a més usuaris a Espanya, a més de per expandir-se a Regne Unit i Països Baixos.
David Blázquez va crear Mjn-neuro per trobar una solució per a la seva filla amb epilèpsia
Una altra catalana que està buscant inversors a Capitall Cell és Biointaxis, spin-off del Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP). Demana 880.000 euros per continuar desenvolupant una teràpia gènica contra l’Atàxia de Friedrich, una malaltia neurodegenerativa d’origen genètic sense tractament, que comença a afectar els malalts quan són nens. El director i cofundador de l’empresa emergent, Antoni Matilla, indica que els recursos que volen obtenir els han de servir per continuar els seus estudis en animals. A diferència d’altres atàxies, Matilla assenyala que la de Friedrich afecta entre 3.000 i 4.000 persones a Espanya i, tot i ser una malaltia rara, la seva teràpia es podrà aplicar a un gruix de persones més ampli, en cas d’acabar de demostrar que serveix per curar-la.
Per últim, a Capital Cell també hi ha l’empresa de Sant Sebastià Nexkin Medical. Aquesta està dedicada a digitalitzar els tests d’al·lèrgies i també demana 880.000 euros.
