[dropcap letter=”L”]
L’any 1980 Caprabo va traslladar la seva seu central a un nou edifici al carrer Ciències de L’Hospitalet de Llobregat, en una zona emergent però encara poc desenvolupada. Aquestes instal·lacions, que amb els anys es van ampliar quatre vegades, estaven en aquell temps rodejades de solars buits i camps de conreu, un paisatge que no té res a veure amb l’actual, on ja no queda un pam per construir després de la configuració d’un potent pol econòmic entorn de la Plaça Europa.
L’immoble de Ciències, que ha estat la llar de la cadena catalana de supermercats durant 40 anys, quedarà en desús a partir d’aquesta setmana, ja que els 350 treballadors dels serveis centrals treballaran a partir de dilluns 28 de setembre a les noves oficines que la companyia ha construït a la ZAL del Port de Barcelona, al terme municipal del Prat de Llobregat. Caprabo ja va estrenar el seu nou centre logístic de la ZAL al juliol, però ara ha efectuat el trasllat dels serveis corporatius, que s’han ubicat en unes modernes oficines de 3.400 metres quadrats amb forma d’U i adaptades a les noves mesures sanitàries per fer front a la Covid-19.
Amb el trasllat de l’àrea corporativa, a Ciències ja no es desenvolupa cap activitat, ja que la logística de productes frescos es va traslladar a l’estiu a la ZAL i la de productes no peribles s’ha concentrat a la plataforma logística que la cadena té a Abrera. Quan es va inaugurar el 1980 donava servei a 20 botigues, una realitat molt diferent de l’actual, amb una xarxa de més de 300 supermercats, tot i que Caprabo va arribar a tenir més de 500 punts de venda.
Al vell magatzem de L’Hospitalet, però, l’espera un nou futur. L’immoble és propietat de Caboel, la immobiliària de les famílies Botet, Elías i Carbó, expropietàries de la cadena. Són conscients que està ubicat en una zona estratègica per a qualsevol activitat logística, de manera que preparen un important projecte de rehabilitació, encara que la iniciativa es troba encara en fase de definició i pot demorar-se a conseqüència de la pandèmia.
Per Caprabo, el trasllat a la ZAL Port suposa donar un fort impuls a un pla integral de transformació que pretén millorar l’eficiència de la cadena, incrementar la seva rendibilitat i desplegar un nou model de botiga que s’adapti millor a les necessitats actuals dels consumidors. Eroski, el grup basc de distribució propietari de la companyia des de 2007, va iniciar fa uns mesos el procés de recerca d’un soci financer per apuntalar aquest pla de transformació de Caprabo, el que pot implicar l’entrada d’un nou soci a la cadena.
El trasllat de la seu a la ZAL suposa una fita històrica per a Caprabo en un moment d’important transformació
Per Asier Bustinza, director de logística de Caprabo, el trasllat de la seu a la ZAL “suposa una fita històrica” que arriba “en un moment important de transformació” per a la cadena catalana, que l’any passat va celebrar el seu 60 aniversari. La mudança a la zona portuària permetrà incrementar la competitivitat i reduir els costos de les operacions logístiques, ja que el complex aglutina en un únic emplaçament tota la gestió dels productes frescos, una àrea estratègica per a totes les cadenes de distribució. La posada en marxa del magatzem de la ZAL culminarà al llarg del mes d’octubre, quan començarà a operar també en les noves instal·lacions el supermercat online Capraboacasa, que disposarà de tecnologia d’última generació que li permetrà millorar el seu servei i oferir noves opcions als seus clients. El magatzem disposa d’una superfície total de 24.000 metres quadrats.
Amb una xarxa de més de 300 supermercats, Caprabo dóna feina a unes 6.000 persones i el seu club de fidelització suma més d’un milió de clients. En paral·lel a la progressiva implantació d’un nou model de botiga, l’empresa està immersa en un pla de creixement a través de franquícies. L’empresa va facturar 790 milions d’euros l’any 2019, un 13% menys després d’haver concentrat el seu negoci a Catalunya i Andorra, amb un total de 29 botigues menys (10% de la xarxa total).
Inversió de 20 milions d’euros
La plataforma logística i la nova seu corporativa de Caprabo a la ZAL Port és propietat de Cilsa, empresa que ha executat una inversió de 20 milions d’euros per construir el complex a la mida de les necessitats de la cadena. Cilsa pertany en un 51,5% a l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i a la companyia cotitzada Merlin Properties (48,5%), liderada per Ismael Clemente i participada per Manuel Lao, expropietari de Cirsa.
L’edifici de la ZAL lluirà el certificat LEED Gold, que es lliura als edificis que han primat la sostenibilitat mediambiental en la construcció. Destaquen les mesures d’eficiència i estalvi energètic introduïdes i el sistema d’aprofitament de residus. Concretament, Caprabo preveu estalviar en un 50% el consum d’aigua i es generarà electricitat equivalent al 5% del consum anual de la nau gràcies a la instal·lació d’unes plaques solars de 60 kW. També s’ha instal·lat un sistema d’aprofitament del calor residual de les cambres frigorífiques i equips per a reciclar el 90% dels residus.
