Les dones han format part del sector de l’automoció des del primer dia, encara que, com en tants altres àmbits, han estat invisibilitzades. Treure a la llum i atorgar el reconeixement que es mereixen les pioneres de l’automòbil és, precisament, l’objectiu de la nova exposició de CASA SEAT, inaugurada aquest dimecres i que es podrà visitar gratuïtament fins al pròxim 14 d’octubre. A la mostra es poden conèixer els noms d’una trentena de dones que van contribuir a fer que el cotxe es convertís en l’invent que va canviar el segle XX, com testifica la mateixa Emilia Pardo Bazán, que en un article de 1897 recollit a l’exposició assegurava que el cotxe “és una de les millors conquestes de la civilització” perquè el seu ús permetria alliberar les dones d’haver de viatjar sempre acompanyades de “lacais i palafreners”.
Pardo Bazán és considerada com la millor novel·lista espanyola del segle XIX i com una pionera en l’activisme pels drets de la dona, però també ha passat a la història per una cosa molt més desconeguda: va ser la primera dona espanyola a conduir un cotxe. És, precisament, en aquest tipus d’anècdotes i curiositats en què se centra l’exposició, donant a conèixer, per exemple, el nom de les primeres dones que van fer la volta al món amb cotxe o la identitat de les primeres dones a treballar com taxistes: Wilma Russey, que va obtenir la primera llicència a Nova York el 1915; o Piedad Álvarez, que va ser la primera taxista espanyola. També és especialment interessant conèixer com diversos invents i avenços tècnics a la indústria de l’automoció, com els intermitents, el mirall retrovisor i els eixugaparabrises, tenen una autoria femenina.
“Pioneres, és un homenatge a les dones que han fet història al sector de l’automòbil i que són molt poc reconegudes”, destaca la nova directora de CASA SEAT, Cristina Vall-Llosada, que subratlla també la importància i el pes que aquesta indústria ha tingut a Barcelona, ciutat que l’any vinent celebrarà el 135è aniversari de la fabricació del primer cotxe a Espanya. Durant la inauguració de l’exposició, Vall-Llosada també ha agraït al president del Palau de la Música, Joaquim Uriach, que hagi cedit a la mostra un dels quadres de la seva col·lecció, Dona del volant, del pintor Ramon Casas, gran aficionat al món del motor.
Claudia Grego, cocreadora de Pioneres, juntament amb Jose Mata, explica que “la gran sorpresa” que s’han endut després dels llargs mesos de documentació i preparació de l’exposició és que “les dones es van incorporar al món de l’automòbil simultàniament als homes”, encara que els seus noms han estat oblidats. També han volgut posar l’èmfasi en l’impacte social que va tenir la irrupció del cotxe, que era sinònim de modernitat i que, ràpidament, es va convertir en una palanca per a l’emancipació de la dona, si bé al començament del segle XX aquesta disrupció tecnològica només era accessible per a les classes més acabalades de la societat. “L’automòbil va canviar la visió de la societat, ja que oferia capacitat de desplaçament i permetia situar les dones fora de casa; va ser una transformació molt poderosa per a l’època”, explica Grego, recordant noms de pioneres com Bertha Benz, Clärence Stinnes, Alice H. Rumsey o Camille du Gast.
La mostra es divideix en quatre àmbits: Aventureres, Inventores, Conductores i L’esforç de la guerra. Aquesta darrera secció és de gran rellevància, ja que la Primera i la Segona Guerra Mundial van propiciar que al volant d’un cotxe ja no estiguessin únicament actrius i dones adinerades de cognoms reconeguts, sinó també dones anònimes que conduïen ambulàncies o treballaven a les fàbriques mentre els homes marxaven als camps de batalla. Així, es mostren fotos de les voluntàries de l’ONG The First Aid Nursing Yeomanry (Fany), de dones reparant un motor o canviant una roda, i també imatges de conductores de la CNT durant la Guerra Civil Espanyola.
Tot i que en aquesta secció les protagonistes són anònimes, hi ha un parell d’excepcions: veiem la premi Nobel Marie Curie al volant d’un dels automòbils que va convertir en ambulàncies i en unitats de raigs X portàtils per millorar l’assistència dels soldats ferits al front. Segons està documentat, Curie va aprendre a conduir i va prendre lliçons de mecànica per contribuir a salvar vides. Un altre rostre conegut d’aquest període bèl·lic és una fotografia del 1945 de la llavors princesa Isabel, futura reina d’Anglaterra, que es va unir a l’Auxiliary Territorial Service (ATS), la divisió femenina de l’exèrcit britànic, i que també va fer una formació sobre mecànica, cosa que va fer que la premsa de l’època li atribuís el nom de Princess Auto Mechanic.
L’exposició compta amb mig centenar de fotografies i altres documents com ara extractes de pel·lícules, articles de premsa i imatges d’algunes de les primeres patents d’automoció creades per dones. També es dedica un espai a retre homenatge a les anomenades Damisel·les del Disseny, un grup de dones precursores del disseny industrial que van ser contractades per General Motors als anys 50 i que van marcar un avenç tant en el disseny interior dels vehicles, com en matèria de seguretat, ja que van incorporar els cinturons retràctils o els indicatius de “porta oberta”.
Activitats paral·leles
Pioneres es pot visitar lliurement, però CASA SEAT també ofereix visites guiades, amb reserva prèvia. Una altra manera d’aprofundir i conèixer millor la història de les dones i el món de l’automoció és participar en alguna de les activitats paral·leles que ha programat la mostra durant les setmanes vinents. El dissabte 16, es projectarà a l’auditori de CASA SEAT la pel·lícula Sufragistas, que explica la història de les sufragistes angleses als inicis de la Primera Guerra Mundial. El dia 18, la historiadora de l’art Cristina Manresa i l’escriptor Ernesto Mallo visitaran CASA SEAT per conversar sobre els vehicles que van enamorar i van obsessionar diferents estrelles i personatges famosos des del 1930 fins a l’actualitat. A la sessió Celebrities i cotxes: una història sobre rodes, els assistents descobriran els cotxes que van fascinar estrelles com Clark Gable, Marilyn Monroe, Jennifer Lopez o Charlize Theron.
Paral·lelament, tenint en compte que molts dels sistemes de seguretat que incorporen els vehicles actuals van ser ideats per dones, el 19 de setembre la trobada de CARNET Insights se centrarà en les noves tecnologies i tendències en seguretat viària. Javier Luzón, Head of Vehicle Safety de SEAT; Nuria Pérez, responsable del departament d’Atenció a víctimes per trànsit d’Aesleme, i Jesús Monclús, director de l’àrea de Prevenció i Seguretat Viària a la Fundació Mapfre, respondran a les qüestions principals sobre el futur de la seguretat viària.
Finalment, el 7 d’octubre, en col·laboració amb el col·lectiu Young IT Girls, que impulsa que es trenquin els estereotips de gènere en els àmbits tècnics i científics, CASA SEAT oferirà dues sessions d’un taller que convidarà les assistents a dissenyar les solucions de mobilitat del futur i en què aprendran a programar robots amb Scratch.
Dones Pioneres
Entre les moltes biografies que es treuen a la llum a l’exposició destaca la de Bertha Benz, esposa de l’inventor del primer motor de combustió interna. Acompanyada pels seus dos fills, el 1888, Bertha va fer un viatge de cent quilòmetres per donar a conèixer un invent que des del primer minut va identificar que seria revolucionari. A ella s’atribueix també la invenció de les pastilles de fre, ja que durant el llarg viatge va haver de fer front a diversos desafiaments, com la reparació dels fràgils frens de fusta, fet que la va portar a fer servir per reduir el seu desgast, tires de cuir i soles de les sabates.
Una altra protagonista destacada és Florence Lawrence, considerada com la primera gran estrella cinematogràfica de la història i gran apassionada dels cotxes, fins al punt que va ser la inventora d’un artefacte per indicar el canvi de direcció i la frenada, precursor dels intermitents actuals i de les llums de fre. La també actriu Anita King va ser la primera dona que va travessar els Estats Units de costa a costa amb cotxe i sola. Ho va fer el 1915 i amb el suport del fundador de Paramount Pictures. El seu viatge entre Hollywood i Nova York va durar 49 dies, tota una gesta per a l’època. Uns anys abans, el 1909, també havia viatjat de costa a costa amb un Maxwell de 30 cavalls Alice Huyler Ramsey, acompanyada de les seves dues cunyades i una amiga. Dels 5.767 quilòmetres recorreguts entre Nova York i San Francisco, només 244 estaven asfaltats.
La figura de Harriet White Fisher també ocupa un lloc destacat a l’exposició en ser la primera dona que va recórrer el món en un Locomobile de 40 cavalls el 1909, visitant països com els Estats Units, Anglaterra, Itàlia, Egipte, Índia i el Japó. Aquesta vivència es va plasmar en un llibre publicat el 1911, A Woman‘s World Tour in a Motor.
Al capítol de les inventores, la mostra ret homenatge a Dorothy Levitt, una pilot britànica considerada la inventora del mirall retrovisor; així mateix, a la doctora June McCarroll s’atribueix haver tingut la idea de pintar línies separadores blanques per separar els carrils de la calçada i prevenir els accidents. Margaret Wilcox va inventar un sistema de calefacció per millorar la comoditat dels conductors en època de fred; i Mary Anderson passarà a la història per haver patentat el 1903 el primer eixugaparabrises, segons consta a l’Oficina de Patents i Marques dels EUA amb el número 743.801.
Finalment, els aficionats a les competicions automobilístiques trobaran també a l’exposició múltiples referències a les primeres dones pilot. Destaca Key Petre, coneguda com la reina de Brooklands, per les seves gestes al circuit de Surrey. Un altre exemple és el de les germanes Violette i Evelyn Cordery, que en aquest mateix circuit, el 1929, van recórrer 48.000 quilòmetres en 20 dies i 20 hores sense aturar-se. Finalment, es recorda també Gwenda Steward, que va triomfarcom a pilot a començaments dels anys 20 del segle passat, collint diversos rècords de velocitat.
