Per al periodista i escriptor Xavi Casinos (Barcelona, 1963), passejar per Barcelona és una oportunitat per descobrir els secrets que s’amaguen als seus carrers. Allò que sembla insubstancial a tots aquells que no estan massa preocupats per la història, a Casinos, també col·laborador del The New Barcelona Post, li serveix per obrir una investigació. Si veu alguna cosa que li crida l’atenció, com una escultura que no situa en el temps o un gravat que està on no hauria d’estar, ho fotografia i se’n va cap a casa a dissipar dubtes. Acompanyat per una bona biblioteca i un arxiu de retalls, on també descobreix altres misteris de la ciutat, acaba trobant una resposta, entenent què hi havia darrere d’aquest objecte perdut en l’entramat urbà, moltes vegades oblidat.
No sempre troba una bona història, però les vegades que sí que ho fa té material per a la seva columna setmanal Barcelona Secreta a La Vanguardia, que publica des de fa vuit anys. Quan en té suficients, les recopila en un llibre i ja en porta tres. L’últim, Barcelona Secreta. Volum III (Viena Edicions), recull 60 secrets revelats per Casinos, en els quals intenta que hi hagi equilibri de temes protagonistes i districtes representats, així com que siguin vestigis que encara pervisquin, descartant tot allò que ja va desaparèixer. “Sempre procuro que estiguin a la via pública o que s’hi pugui accedir, perquè la gent pugui veure que existeixen i els puguin tocar”, explica en una entrevista amb The New Barcelona Post.
Ciutat Vella és el districte que més apareix als Barcelona Secreta de Casinos, seguit de l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc. Les Corts, Sant Andreu i Nou Barris se li resisteixen una mica. El periodista no es planteja ampliar el focus més enllà de la capital catalana, encara que ha superat les seves fronteres en alguna ocasió, anant-se’n fins a l’antic monestir de Montsió a Esplugues de Llobregat, per veure el seu claustre, abans situat al Portal de l’Àngel i Rambla Catalunya, o fins a una nau industrial de Prosegur a L’Hospitalet de Llobregat, on està el pati gòtic de l’antiga Casa Gralla de Barcelona. En el marc temporal, Casinos va des d’una pedra al Tibidabo que servia per fer rituals ancestrals fins a un Cobi esculpit en una reforma del Palau Güell o l’autoretrat que es va fer Josep Maria Subirachs a la Sagrada Família.
Després de tants anys i secrets, Casinos encara continua trobant noves històries. “Més de dos mil anys donen per a molt”, remarca. En el seu nou llibre, es fixa en llocs que moltes vegades passen desapercebuts, tot i que un hi passi per davant quotidianament. Descobreix el passat de l’estàtua que corona la font de la Plaça de Sants; la causa que hi hagi una Plaça del Diamant envoltada de carrers amb noms de pedres precioses; el significat de les lletres ZP que es poden trobar a Montjuïc, i la història d’una finestra romànica que sobreviu al carrer del Call. Fins i tot, posa en el mapa el carrer més curt de Barcelona. Es diu Anisadeta i està al costat de la basílica de Santa Maria del Mar.
Per a aquells que no es creguin que hi ha detalls de la ciutat que se’ls hi escapen, el periodista posa el focus en el fanal més ignorat de la ciutat. Està a l’extrem superior de la Rambla i el seu art-déco passa completament desapercebut per als milers de turistes que se submergeixen en la via més concorreguda de la capital catalana. També per als barcelonins que la freqüenten de tant en tant. Dissenyat per Josep Puig i Cadafalch, anava a estar ubicat a Plaça Catalunya acompanyat de set més, però les retallades i les presses el van condemnar a ser l’únic i reubicar-se no massa lluny.
El fanal més ignorat de la ciutat està a l’extrem superior de la Rambla i el seu art-déco passa completament desapercebut
Alguns secrets trobats per l’escriptor barceloní costa una mica més descobrir-los. Són els que es troben amagats en propietats privades i no estan a l’abast d’un transeünt prou espavilat. Aquí tira d’hemeroteca, alimentada amb les seves visites al mercat de Sant Antoni, en les quals és estrany que no trobi una revista o un llibre antic que li reveli alguna història. La ciutat disposa de llocs desconeguts com una cripta a l’Hotel Oriente, que abans d’acollir a hostes havia estat un convent i una escola religiosa, o un vàter al campanar de la catedral, concebut per ajudar a l’encarregat de tocar les campanes, que si no s’havia de passar tot el dia pujant i baixant quan el cos li demanava fer-ho.
El periodista també indaga en altres disciplines més enllà de la història, com la geologia, assenyalant que el Passatge de les Manufactures, entre els carrers Trafalgar i Sant Pere més alt, és el vestigi més evident del graó barceloní, un desnivell que divideix el pla de Barcelona des de Trinitat fins a Plaça Universitat. També s’atreveix amb l’astrologia, recordant l’antic observatori que va tenir la Universitat de Barcelona (UB) en el seu recinte històric.
El passat, a vegades, serveix per entendre el present. Així ho demostra Casinos a Barcelona Secreta. Volum III amb l’os de Calderón de la Barca. Conservat en el museu de l’Institut del Teatre, ha de servir perquè un grup d’investigadors confirmin si les restes del dramaturg que s’estan buscant en una església de Madrid tenen el mateix ADN, en el cas que les trobin.
Poques vegades algun seguidor dels Barcelona Secreta de Casinos li envia alguna història. “En tots aquests anys, no ho hauran fet més de deu persones”, exposa. En aquest tercer volum, s’inclou una que li va fer arribar una veïna de Sants. Es tracta d’un campanar que està a mig fer i que només es pot veure des d’algunes terrasses del carrer de Sants, a l’alçada de la parada de metro de Badal. Malgrat que la lectora va pensar que hi havia algun misteri darrere, com que havia estat destruït en un bombardeig de la Guerra Civil, simplement, està així perquè no es va acabar.
L’Exposició Internacional de 1929, una sorpresa
Després de repassar les petjades que queden a Barcelona, Casinos s’ha quedat sorprès amb un episodi històric que creu infravalorat. “L’Exposició Internacional de 1929 ha estat un gran descobriment. Sempre es parla de la del 98, però m’he adonat que la transformació que es va viure a Barcelona gràcies a la del 29 és impressionant i va ser equivalent en l’època, salvant les distàncies, a la dels Jocs Olímpics”, enraona. El metro, la urbanització de Montjuïc i la monumentalització de Plaça Catalunya són mostres d’aquest canvi que es va viure a la ciutat.
A Barcelona Secreta. Volum III, apareixen algunes d’aquestes historietes, com les desaparegudes escales mecàniques que es van dissenyar per fer més fàcil la pujada a Montjuïc i la Casa de la premsa que es va habilitar per als periodistes internacionals, dissenyada pel fill de Lluís Domènech i Montaner i amb clares reminiscències a l’Hospital de Sant Pau.
