[dropcap letter=”N”]
o és un fons de rescat, tot el contrari. És un nou instrument financer destinat a donar impuls a les empreses catalanes solvents que requereixin una injecció de capital per fer front a projectes de creixement ambiciosos, com l’adquisició d’empreses al mercat exterior o inversions en tecnologia punta que els permetin entrar en nous mercats o ampliar la gamma de productes.
Així ho assegura el director de Promoció econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat, Lluís Juncà, que es mostra convençut que a Catalunya “hi ha molts projectes engrescadors” susceptibles de rebre fons d’un nou vehicle que s’ha batejat inicialment amb el nom de Fons de Creixement i Consolidació Empresarial.
Segons Juncà, aquest projecte, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, no neix arran de la pandèmia, ja que estava sobre la taula des de l’inici de la legislatura. Admet, però, que la crisi provocada per l’emergència sanitària ha accelerat el procés, amb la voluntat que l’Administració sigui part de la solució i jugui un paper clau en el procés de reactivació econòmica.
El nostre objectiu és invertir en projectes de creixement i de gran potencial, volem dinamitzar sectors clau de l’economia catalana
“El nostre objectiu és invertir en projectes de creixement i de gran potencial; volem dinamitzar sectors clau de l’economia catalana i afavorir, per exemple, processos d’adquisició d’empreses a l’estranger per crear grups més grans que puguin ser controlats des de Catalunya“, explica.
En una entrevista amb el The New Barcelona Post, el director general avança que tenen identificats entre cinc i sis “sectors estratègics” on invertir aquest fons, entre els que figuren la biomedicina i l’economia de la salut, la indústria 4.0 i les empreses agroalimentàries.
“Aquests tipus de projectes en els quals volem invertir acaben fent de pilars d’un sector i al voltant seu s’articula un ecosistema d’altres empreses més petites. Sense aquests pilars és molt difícil tenir sectors vertebrats i per això hem d’impulsar aquestes operacions”.
Atracció d’inversors extrangers
L’objectiu del Govern és aportar fins a un màxim del 50% dels recursos que es destinaran al Fons de Creixement i Consolidació. L’altra meitat es buscaran al sector privat, amb la voluntat que hi inverteixin altres fons d’inversió, les principals entitats financeres amb presència a Catalunya i també capital forà. “És fonamental atraure institucions internacionals per tal que també inverteixin en el fons”, explica Juncà.
El director de Promoció Econòmica de la Generalitat té clar que la col·laboració publicoprivada és bàsica en aquests moments “pel seu efecte multiplicador” i assegura que ja hi ha hagut converses preliminars amb potencials inversors on s’ha demostrat que existeix un fort interès a invertir en empreses de creixement. “S’ha de fer valdre aquesta col·laboració publicoprivada perquè els països seriosos que tenen economies dinàmiques i solvents fan aquest tipus d’iniciatives i, per tant, a Catalunya també ens convé”, argumenta.
Els països seriosos que tenen economies dinàmiques i solvents fan aquest tipus d’iniciatives
El nou fons podria estar dotat amb 200 milions d’euros, tot i que la xifra és només orientativa i no s’haurà de desemborsar de cop, sinó a mesura que es vagin concretant els projectes. Segons Juncà, s’ha triat aquesta xifra de 200 milions perquè permetria al nou vehicle disposar d’uns recursos superiors a altres iniciatives privades que ja existeixen al mercat a Catalunya.
“No volem competir amb els fons d’inversió importants que ja hi ha ara a Catalunya fent una feina útil. El que volem fer és detectar aquells àmbits on aquests fons no cobreixen la demanda per fer front a determinats projectes més ambiciosos”, explica.
Un fons per empreses ja rodades, no per ‘startup’
La Generalitat, afegeix, fa temps que vol donar resposta a les empreses, especialment del sector industrial, que reclamen més fonts de finançament per poder créixer. “Des d’alguns sectors es queixen que en el mercat del finançament hi ha un cert biaix cap a empreses tecnològiques i startup amb poc gruix industrial. És aquí on tenim més possibilitats de tenir més impacte”.
Subratlla, en aquest sentit, el nou fons no està destinat a startup o a empreses que comencen des de zero, sinó a companyies que ja tenen una certa trajectòria, amb l’ambició de seguir creixent i que facturin un mínim de 10 milions d’euros.
El nou vehicle, que tindrà una personalitat jurídica encara per definir, utilitzarà diferents alternatives d’inversió, com l’entrada directa en el capital i en el consell d’administració o la concessió de crèdits o préstecs participatius destinats a finançar aquests projectes de creixement.
No serà un fons de rescat, és l’antítesi d’un fons de rescat
Juncà vol deixar molt clar que aquest instrument, que es vol posar en marxa durant l’any 2021, no estarà destinat a empreses en crisi, sinó tot el contrari: “a empreses amb ambició de fer coses grans, solvents, que ja van bé, per tal que vagin millor i tinguin un impacte i un paper tractor a la nostra economia més potent del que tenen ara”. “No serà un fons de rescat, és l’antítesi d’un fons de rescat”, emfatitza.
El director de Promoció Econòmica admet que històricament la Generalitat, a través de vehicles com Avançsa, ha intentat ajudar a empreses amb problemes, “una tasca que lògicament ha de seguir fent” per mitigar l’impacte social en determinats territoris, però afirma que el Govern “no pot fer només això”, sinó que ha d’ajudar també a impulsar grans projectes de creixement.
Avançsa no és suficient
Apunta que tot i que Avançsa en els últims anys ha intentat “tímidament” diversificar les seves inversions i no centrar-se únicament en empreses en crisi, es tracta d’una activitat “molt residual”, ja que la dotació d’aquest vehicle del Departament d’Empresa és molt petita i està, fonamentalment, invertida a Comforsa i a Actius de Muntanya (l’estació d’esquí de Boí-Taüll). A la cartera de participades d’Avançsa també hi figuren empreses com Idiada, Gas Gas, Scutum, Tecalex, Cremalleras Rubí, Gomà-Camps, Nylstar, Enertika, Petrocat, Circuit de Catalunya, Lacrem, Dogi i Ulabox, entre altres.
Participació de l’ICF
El Departament de la Vicepresidència i d’Economia acaba de treure a concurs públic el disseny d’aquest nou instrument d’inversió per a projectes de creixement i consolidació a Catalunya. La consultora o el fons que s’adjudiqui aquesta tasca d’assessorament disposarà de dos mesos per proposar les característiques i el tipus de vehicle que s’ha de constituir.
Segons Juncà, tindrà “molt sentit” involucrar a l’Institut Català de Finances (ICF) en l’òrgan de gestió del fons per tal d’aprofitar tot el seu coneixement i experiència en inversions empresarials efectuades també a través de fons d’inversió i de capital risc.
