Si algú ens hagués dit fa un any que durant bona part del 2020 només ens podríem comunicar amb els nostres familiars, amics i companys de feina a través de videotrucades perquè estaríem tancats a casa, hauríem dit que ens estaven prenent el pèl. Si algú ens hagués dit que durant molts mesos les pantalles serien de les poques portes que tindríem a l’exterior, hauríem pensat que ens estaven parlant d’un nou capítol de Black Mirror. Però, la veritat és que la realitat dels últims mesos ha estat més distòpica del que ens podríem haver imaginat fa un temps, interioritzant termes als quals no estàvem acostumats, com confinament, estat d’alarma o toc de queda.
Hem fet reunions de treball per Zoom —i el safareig davant de la màquina de cafè amb trucades grupals de WhatsApp—, entrenat a YouTube, celebrat aniversaris i brindis en línia, conegut l’interior de les cases de massa gent, sobretot les seves llibreries… La tecnologia s’ha convertit —encara més— en una part de nosaltres, en una extensió permanent de la nostra mà. Però, clar, què passa amb les persones que no saben com utilitzar aquesta tecnologia o les que no tenen accés als dispositius per comunicar-se? I què passa amb les dades que sense pensar-ho anem publicant a les xarxes constantment o cedint quan acceptem condicions sense llegir-nos-les?
Digital Future Society, una iniciativa de la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) i el Govern central, vol posar el focus en això: l’exclusió digital que s’està generalitzant per a molts col·lectius i la poca transparència que hi ha amb el que s’està fent amb les nostres dades que queden a la xarxa. “Estem vivint una emergència digital”, explica la directora de Digital Future Society, Cristina Colom. A banda de l’emergència sanitària en la qual estem immersos, que està tenint un important impacte econòmic i social, i l’emergència climàtica que ens afecta des de fa més temps, Digital Future Society vol analitzar com les noves tecnologies estan canviant completament el nostre dia a dia i com ens estan impactant, evidenciat durant la pandèmia. “Cal fer front als reptes que plantegen les tecnologies emergents per lluitar contra les desigualtats i no deixar a ningú enrere”, sosté Colom, que defensa que cal implicar a tots els agents involucrats, tant locals com d’altres països. “Cap estat ho resoldrà pel seu compte”, remarca.
“Cal fer front als reptes que plantegen les tecnologies emergents per lluitar contra les desigualtats i no deixar a ningú enrere”, sosté Colom
Per fer-ho, Digital Future Society promourà estudis sobre els diferents reptes que ens planteja la tecnologia, per conèixer en què consisteixen, i projectes pilots per veure quines solucions es poden aplicar. Un d’aquests pilots en els quals ja està treballant a Barcelona, de la mà del consistori, consisteix en uns robots emocionals que utilitzen tecnologia 5G per acompanyar a persones grans que viuen soles i ajudar-les en el seu dia a dia, amb l’objectiu de controlar i millorar el seu estat de salut. Pot parlar amb ells o recordar-los si s’han de prendre pastilles o han d’anar al metge, els hi pot fer preguntes per veure com es troben o els pot seguir per casa i buscar-los. També pot fer avaluacions i connectar amb professionals de la salut, a més d’enviar informació sobre el seu estat perquè ells facin els diagnòstics.
Reptes davant l’emergència digital
Segons Colom, l’exclusió digital actualment discrimina les persones per la seva edat, gènere, capacitats físiques i intel·lectuals, ubicació geogràfica, posició socioeconòmica… La tecnologia i els seus aparells es creen amb unes característiques determinades, ignorant moltes vegades que potser no inclouen a tothom. Els algoritmes tenen biaixos, que són un reflex de les desigualtats que hi ha a la nostra societat i que ambdós s’han de corregir. Per exemple, Colom assenyala que moltes de les administracions públiques que s’estan digitalitzant a diferents països del món basen els seus serveis en una presa de decisions automatitzada. La utilitzen per fer tràmits com concedir prestacions, fet que acaba excloent col·lectius que ja acostumen a ser marginats en la realitat presencial. Colom també exposa com les operadores telefòniques han registrat recentment moltes compres de persones grans que els demanaven telèfons amb les lletres ben grans per poder veure bé els missatges a WhatsApp, o com la majoria de persones amb discapacitat no accedeixen a Internet perquè no és accessible per a elles.
Colom assenyala que moltes de les administracions públiques que s’estan digitalitzant a diferents països del món basen els seus serveis en una presa de decisions automatitzada
L’escassa governança que tenim de les dades també preocupa a Digital Future Society. Colom indica que la conscienciació ciutadana sobre aquesta qüestió augmenta cada cop més, recordant les crítiques que s’han produït davant de casos com haver de donar informació sobre la nostra ubicació a aplicacions mòbils per controlar els contagis per coronavirus, tot i que, agrega, no es trasllada a tots els àmbits, ja que, generalment, comprem telèfons o tauletes i posem tota mena d’informació sobre nosaltres sense pensar-ho massa. Unes altres qüestions sobre la qual aquesta iniciativa de la MWCapital vol debatre i reflexionar són com les plataformes digitals estan canviant el panorama laboral, tenint en compte que cada cop afecten més sectors i més persones hi treballen, i com la tecnologia també impacta en l’emergència climàtica i, a la vegada, pot ser una manera per reduir la seva incidència.
Tots aquests debats i d’altres es podran exposar en el fòrum internacional que des de fa temps està organitzant Digital Future Society, que vol convertir a Barcelona en la capital de l’humanisme tecnològic. S’havia de celebrar a finals d’aquest any, però la pandèmia ho ha impedit. Ara per ara, treballen amb la idea de fer-ho de cara a l’any que ve, en un format híbrid, barrejant l’experiència presencial i la virtual, com ja s’ha pogut veure en alguns congressos com el BizBarcelona, el Saló de l’Ocupació o el Food & Hospitality, Tourism and Gastronomy Forum. Per a Colom, el futur esdeveniment de Digital Future Society servirà per concretar en compromisos institucionals i socials tota la recerca que estan realitzant sobre els reptes que planteja l’emergència digital. “No podem perdre el temps”, avisa. I fixa una data per resoldre-la, abans de 2025, o serà massa tard per revertir tots els problemes que està generant la tecnologia i potenciar els seus beneficis.
