La notícia del proper tancament de la llibreria Alibri em va arribar com una punyalada que em prenia més de 40 anys d’idil·li amb aquest temple barceloní del llibre. Era un jove estudiant la primera vegada que vaig creuar la porta d’aquesta històrica llibreria, que encara es deia Herder. Aleshores, tenien una secció de psicologia, que era el que estudiava abans que el periodisme es creués a la meva vida, molt ben dotada, i allà havia adquirit obres al marge de les recomanades pel professorat que em van ser molt útils. Una altra secció de referència de la Herder era la de filosofia, i hi vaig trobar Per què no soc cristià, de Bertrand Russell, que em va impactar i que encara guardo i de tant en tant fullejo.
Quan un establiment d’aquest tipus que ha format part de la teva vida tanca és com si t’amputessin una part de tu. Per desgràcia, aquest tipus de clausures són habituals en els últims anys. Desapareixen els comerços singulars i històrics i se substitueixen per cadenes, franquícies, basars i supermercats caòtics. La ciutat perd personalitat comercial en benefici d’una uniformitat de marques que, almenys a mi, em deixen indiferent. No és un problema només de Barcelona, és un fenomen global. En aquests moments, el punt en comú més gran de les ciutats és que als seus carrers els poblen els mateixos rètols comercials.
Sembla que el tancament està provocat per la falta de viabilitat econòmica del negoci i que l’Alibri —Balmes, 26— baixarà definitivament les seves persianes abans d’acabar el 2022. A partir de llavors, desapareixerà del meu itinerari de tornada a casa des de la feina. Durant anys, entrar a l’Alibri ha format part de les meves rutines. M’agrada fer-ho per simple plaer, fins i tot sense tenir en ment adquirir cap llibre, però he d’admetre que poques vegades resisteixo a la temptació. L’Alibri també ha estat on alguns amics i jo mateix hem presentat els nostres llibres. Per aquesta i altres raons és que li tinc tant d’afecte.
La ciutat perd personalitat comercial en benefici d’una uniformitat de marques que, almenys a mi, em deixen indiferent
El tancament arriba a tan sols tres anys que la llibreria celebrés el centenari. Va obrir el 1925 amb el nom de Herder, editorial alemanya que aquell any va decidir incorporar Barcelona a la seva xarxa internacional de llibreries. Una fotografia que presideix la sala on se celebren les presentacions és testimoni dels primers anys. Durant la guerra civil, la llibreria va ser col·lectivitzada, i, passat el conflicte, la va adquirir en subhasta l’antic gerent.
A partir de llavors, la Herder, rebatejada Alibri el 1991, es va consolidar en el mercat del llibre de Barcelona, pel seu bon fons, per tenir proveïdors sòlids com la Universitat de Barcelona i biblioteques, i per disposar d’una oferta de llibres en altres idiomes imbatible durant molts anys.
El problema ha vingut quan les noves demandes i usos del llibre, sumats a altres circumstàncies, han fet que el model de negoci de l’Alibri, que fins ara havia prevalgut el servei de qualitat per sobre de tot, se n’hagi ressentit i requereixi d’una elevada inversió per adaptar-se als nous temps que no és possible ara mateix. Alguns ho resumeixen com a efecte Amazon, però no és només per la plataforma de Jeff Bezos. Entre els estudiants, l’intercanvi de PDF està penalitzant molt la compra de llibres, i el client ja no està disposat a esperar dies per tenir el volum que necessita, de manera que recorre a alternatives com Amazon. Jo mateix reconec ser un bon client d’Amazon, encara que només compro a través del portal quan busco llibres en anglès o francès que no puc trobar a les llibreries locals.
La llibreria es va consolidar en el mercat de Barcelona, pel seu bon fons, per tenir proveïdors sòlids com la Universitat de Barcelona, i per disposar d’una oferta de llibres en altres idiomes imbatible
Ja fa algun temps que havia notat a l’Alibri absències impròpies entre les novetats, però no vaig saber predir que eren els primers símptomes de la situació que la porta al tancament, i encara menys quan la salut del sector del llibre és molt bona, fins i tot millor que abans de la pandèmia. Són els contrasentits de negocis com aquest. Ara, la propietat i els responsables de la llibreria estan concentrats a gestionar de la millor manera el tancament i les liquidacions dels empleats.
Quan això passi, els trobaré molt a faltar. Trobaré a faltar també la selecció de novel·la negra i la de temes d’actualitat, que són les dues taules de novetats que més he visitat en els darrers temps. I, és clar, les presentacions d’alguns dels meus llibres. Amb l’esperança que sorgeixi un miracle d’última hora, només em queda dir: gràcies per aquests anys, bona sort i fins aviat, gent de l’Alibri.
