La recuperació de Fira de Barcelona després d’encaixar el cop dur de la pandèmia ha estat més ràpida del que s’esperava. El 2022, la institució firal ha demostrat una gran fortalesa i capacitat de resiliència en registrar uns ingressos de 211,4 milions d’euros, xifra que suposa triplicar (+234%) les vendes del 2021 i que se situa un 25% per sobre dels 170 milions que s’havien pressupostat. “La recuperació dels ingressos ha estat molt ràpida, un fet totalment inesperat; fa un any aquestes xifres eren inimaginables”, admet el director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga.
Aquest volum de facturació és només un 4% inferior al rècord històric de 220 milions aconseguit el 2019. Durant els dos anys de pandèmia, el 2020 i 2021, les vendes de Fira de Barcelona van baixar a 60 milions i a 82 milions, respectivament. “Durant la crisi sanitària, la Fira no va parar màquines i ara veiem els resultats; hem estat treballant per garantir un ràpid reinici de l’activitat quan les circumstàncies ho permetessin. L’equip directiu s’ha deixat la pell per aconseguir-ho”, subratlla Pau Relat, president del consell d’administració de Fira.
Hi ha una altra dada que acredita els “els magnífics resultats” —segons Relat— del 2022: Fira de Barcelona ha obtingut un ebitda de 36,9 milions d’euros, el més alt assolit mai per la institució i que contrasta amb els 8 milions negatius del 2021. La prudència en la despesa davant la forta incertesa amb què va arrencar l’exercici i el mix de producte o tipus de salons que es van celebrar —amb grans esdeveniments propis com Alimentaria— van propiciar la consecució d’aquest ebitda, titllat d'”extraordinari”.
“A aquesta excel·lent facturació i a l’ebitda rècord, cal afegir tres èxits de caire més qualitatiu: la renovació del MWC fins al 2030, la integració modèlica del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) i l’inici de les obres d’ampliació del recinte de Gran Via”, apunta Relat. Segons el president de la Fira, que la GSMA “hagi decidit vincular el seu futur a Barcelona, designant-la com a seu permanent de l’MWC, demostra que hi ha màxima complicitat, i reforça Barcelona com a capital tecnològica del món”.
Del total de 250 congressos, convencions i fires celebrades a l’últim any, l’MWC, que la setmana que ve congregarà més de 80.000 visitants, és la principal font d’ingressos de l’entitat. Concretament, aporta el 20% de la facturació, amb 42 milions d’euros. En segona posició se situa el saló Alimentaria i el tercer lloc del rànquing, de forma accelerada, ja l’ocupa la fira de tecnologia audiovisual ISE. Als bons resultats del 2022 cal tenir en compte, a més, que ha estat el primer any complet de gestió del CCIB. Aquest equipament, que permet a la Fira operar amb tres recintes firals, ha generat el 16% de les vendes el 2022.
Segons Serrallonga, les expectatives per al 2023 “són bones”, però prefereix mostrar-se prudent davant l’actual context d’incertesa, per la qual cosa estima repetir aquest any les dades comptabilitzades el 2022. Per aconseguir-ho, Fira de Barcelona compta amb el retorn dels visitants intercontinentals —especialment els xinesos—, amb els magnífics resultats ja aconseguits pel saló ISE i amb les bones previsions que manegen el MWC i Seafood. A més, la Fira disposa de nous asos a la màniga. L’entitat acaba d’atreure a Barcelona un nou saló que fins ara es feia a Londres, Shoptalk, i tornarà a acollir la fira mundial més gran de la indústria farmacèutica, el CHPI, que ja es va celebrar a la capital catalana el 2016. Un altre esdeveniment destacat serà la celebració del Global Public Transport Summit (UITP), la conferència mundial de transport públic més important del món.
Shoptalk és una fira dedicada a la innovació al sector retail que se celebrarà un mínim de dos anys al recinte de Gran Via, amb volum de 40.000 visitants previstos i la participació com a ponents d’alts directius d’empreses com Zalando, Coca Cola, Ikea, Camper, Mars, Pandora i Unilever. El saló, que tindrà lloc al maig, vol ser un aparador de solucions tecnològiques aplicades al sector comercial i de l’e-commerce i combina la part d’exposició firal amb un programa de conferències i reunions empresarials potent.
“El que ha passat aquests últims anys ens ha permès constatar la importància que tenen les fires, que algú en el seu dia va voler posar en dubte. Hi havia moltes ganes de tornar-se a veure, de retrobar-se. Clarament, veiem la necessitat de continuar celebrant fires i congressos”, reflexiona Serrallonga. En aquest sentit, considera clau el projecte d’ampliació del recinte de Gran Via, que afegirà 60.000 metres quadrats de superfície expositiva, fins a sumar 300.000 metres quadrats. Un cop iniciades les obres del nou pavelló, l’objectiu és poder-lo estrenar comercialment el setembre del 2026.
“L’ampliació de Gran Via és fruit de la mirada llarga que té Fira de Barcelona i ens permetrà consolidar l’estratègia de captació de grans esdeveniments”, ha apuntat Pau Relat. L’altre gran projecte que impulsarà l’entitat serà la remodelació i la modernització de tot el recinte firal de Montjuïc de cara a la celebració del seu centenari, prevista per al 2029. Segons l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al proper plenari del mes de març el consistori barceloní aprovarà definitivament el nou planejament urbanístic del recinte de Montjuïc, que tindrà una major integració amb el barri del Poble-sec. El projecte contempla enderrocar els palaus firals amb façana al carrer Lleida i destinar l’espai a la construcció d’habitatges i equipaments diversos.
Relat exigeix mantenir la lleialtat institucional
Finalment, Relat ha demanat a les tres institucions que integren el consell general de la Fira, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç, màxima lleialtat i que no abandonin els “amplis consensos” que han estat claus per a l’èxit de la institució. “Apel·lo a mantenir l’esforç perquè el consens institucional es mantingui”, destaca Relat. Aquesta petició del president de la Fira és una reacció al procés d’elecció de les dues noves conselleres que s’incorporaran al consell d’administració de la Fira i també al fet que la Generalitat hagi utilitzat la majoria accionarial a Fira 2000 —la societat que impulsa l’ampliació de Gran Via— per canviar el director general de l’empresa, en contra de l’opinió de la resta d’accionistes.
“No és habitual, però en la renovació de Fira 2000 no hi ha hagut consens”, ha admès l’alcaldessa Colau. “No discutim la legitimitat del Govern per prendre aquesta decisió, però és millor recuperar la tradició i consensuar al màxim les coses”, apunta la també presidenta del Consell General de la Fira. Aquest òrgan –integrat per les tres institucions– hauria d’haver-se reunit al desembre per aprovar el nomenament dels nous consellers de la Fira i examinar els comptes del 2022, però la trobada encara no s’ha pogut celebrar.
Segons la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, les dues directives que s’incorporaran al consell d’administració, Laura Carnicero (Seat) i Anna Navarro Schlegel (Procore Technologies), acumulen “una trajectòria empresarial impressionant” en el sector de l’automoció i el tecnològic, i afavoriran que el consell “sigui més just en termes de gènere i reflecteixi millor la societat del segle XXI”. Carnicero i Navarro substituiran Kim Faura i Pedro Fontana un cop el consell general ratifiqui el nomenament.
