La Generalitat ha fet un cop de timó a la política patrimonial davant un mercat immobiliari volàtil amb preus de renda a l’alça i una gestió complexa. Després de vendre molts dels immobles que tenia a Barcelona per la crisi econòmica, l’administració catalana vol tornar a ser una gran propietària i passar a tenir en cartera gairebé el 70% dels edificis que ocuparan els seus treballadors d’aquí a 15 anys. Per a la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, es tracta “d’un gir de 180 graus” que servirà per reduir la despesa destinada al lloguer i alliberar recursos per a la prestació de serveis públics.
Entre els anys 2012 i 2014, l’administració catalana va vendre un total de 40 immobles situats a la ciutat, amb l’objectiu d’obtenir ingressos i reduir el dèficit públic. Amb l’obtenció de liquiditat, ha passat de tenir un 63% dels edificis de propietat el 2012 a només un 22% el 2023; de la mateixa manera que han crescut els immobles arrendats, d’un 22% el 2012 a un 63% aquest any. La previsió ara és reduir l’arrendament fins al 13% i fer pujar la propietat fins al 68% de cara al 2038.
Per a això, la Generalitat preveu construir nous edificis, prioritàriament en sòls de la seva propietat o d’altres institucions, però també rehabilitar i optimitzar els que ja ocupa, amb una previsió de retorn de la inversió global —sense concretar— en un temps inferior als 10 anys. Aquesta nova política respon a la necessitat de reubicar a prop d’11.000 treballadors en els pròxims 15 anys, quan vencin contractes de lloguer vigents avui.
En el primer grup, s’espera alçar uns 145.000 metres quadrats, amb capacitat per a 10.000 funcionaris. Aquí s’inclou una torre d’oficines que s’integrarà en el projecte d’ampliació del recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Amb una superfície de 25.000 metres quadrats i capacitat per a 1.200 treballadors, l’administració catalana serà el principal inquilí i compartirà espai amb la institució firal. Aquesta edificació comptarà amb un pressupost de 68 milions d’euros i es preveu que estigui acabada l’any 2027.
Amb la nova torre d’oficines projectada a L’Hospitalet de Llobregat, es reforçarà així l’aposta de la Generalitat per la Zona Franca i es concentrarà a més de 6.000 funcionaris, fugint de l’actual dispersió, amb 20.000 empleats públics repartits per un centenar d’edificis de la capital catalana. Ara com ara, en aquesta àrea ja hi ha el Districte Administratiu de la Generalitat, on van anar a parar els treballadors del Departament d’Economia i Hisenda i de Justícia quan es van vendre els edificis on estaven instal·lats, sumant uns 3.400 treballadors públics. També s’hi troben les seus de l’Agència Tributària de Catalunya, els serveis territorials d’Educació, l’Agència de Residus de Catalunya, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).
L’administració catalana també preveu transformar els edificis més antics que ocupa cap a un nou model d’oficines, en línia amb el Districte Administratiu del barri de la Marina de Port, criteris que també incorporaran els de nova construcció. Tenint en compte que els funcionaris de la Generalitat fan en general dos dies de teletreball a la setmana, es vol optimitzar l’espai per poder encaixar el màxim nombre de treballadors. Com està passant en el sector privat, s’anirà cap a oficines sense llocs assignats, menys taules i de planta oberta, on només hi haurà despatxos per als alts càrrecs. També es volen potenciar els espais col·lectius i flexibles, eliminar el consum de paper i garantir l’eficiència energètica. Actualment, uns 6.500 treballadors públics estan destinats a immobles ja transformats.
