L’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) acaben de donar el tret de sortida a la seva aliança amb operadors privats per resoldre la manca d’habitatge públic, una de les grans assignatures pendents de la ciutat i els municipis que l’envolten. Neinor i Cevasa han estat les empreses escollides per les administracions per formar part d’Habitatge Metròpolis Barcelona, l’empresa mixta que construirà un total de 4.500 pisos de lloguer assequible en els pròxims vuit anys, la meitat a la ciutat de Barcelona i l’altra meitat a la resta de la metròpolis. La inversió total se situarà en els 600 milions d’euros.
Els quatre socis han formalitzat aquest divendres l’ampliació de capital necessària per posar en marxa el projecte. L’ampliació ha consistit en l’aportació de 12 milions d’euros per part de les administracions públiques —sis milions d’euros cadascuna—, i 12 milions per part de NCIRent Residencial, societat creada per Cevasa i Neinor.
Totes dues companyies han passat a tenir el 50% del capital de la societat mixta, que abans només estava controlada per l’Ajuntament i l’AMB. Amb l’entrada dels operadors privats, les administracions han passat a posseir el 50% restant, repartit a parts iguals. La construcció dels 4.500 pisos es preveu que es faci en quatre fases. Això es materialitzarà en diferents augments de capital social fins a arribar als 58 milions d’euros aportats pels socis privats i 58 milions d’euros més pels públics.
El procés per arribar a constituir Habitatge Metròpolis Barcelona no ha estat fàcil. El projecte es va començar a idear des de l’AMB l’any 2014, però va quedar paralitzat per les eleccions municipals, tal com ha recordat l’alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’institució supramunicipal, Antonio Balmón, en la presentació de la societat mixta. Després, el primer concurs que es va convocar per trobar els socis privats va quedar desert i, a més a més, van sorgir problemes legals que el van endarrerir encara més. “El que importa és que comencem ja”, ha subratllat Balmón.
Els primers pisos de lloguer estaran a Barcelona, Sant Boi, Montgat i Sant Adrià
La primera fase preveu la construcció de 640 habitatges, que tindran capacitat per a 1.600 persones. Estaran ubicats en vuit solars, aportats per les administracions, la meitat dels quals estarà a Barcelona ciutat i l’altra a municipis de l’àrea metropolitana. Concretament, s’edificarà a La Marina del Prat Vermell, La Sagrera, les Casernes de Sant Andreu (Barcelona), Saló Central (Sant Boi de Llobregat), Turó del Sastre (Montgat) i La Catalana (Sant Adrià de Besòs). Es calcula que les obres donaran feina a 1.000 treballadors. En fases posteriors, es preveu construir habitatges a Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, Viladecans, Castelldefels i Sant Vicenç dels Horts.
Els lloguers d’aquests pisos se situaran entre els 400 i 700 euros mensuals, per sota del preu de mercat. Les administracions habilitaran mecanismes per cobrir les mensualitats dels inquilins que no les puguin pagar. Els 4.500 habitatges seran de lloguer permanent, tenint en compte que els terrenys se cediran en dret de superfície, amb l’objectiu de mantenir la propietat pública i consolidar l’ampliació del parc d’habitatge assequible.
La rendibilitat que esperen obtenir els operadors privats d’aquesta operació és a molt llarg termini. Segons el director de Cevasa, Donato Muñoz, la rendibilitat se situarà al voltant del 5% i es començarà a obtenir a partir del quart o el cinquè any des de la posada en marxa.
