Reconèixer i posar en el focus els joves investigadors que són el futur de la ciència. Aquest és l’objectiu principal dels premis que convoca anualment la Fundació Banc Sabadell i que aquesta setmana han estat lliurats en un acte celebrat dimarts a la nit a la seu corporativa de l’entitat financera a Sant Cugat del Vallès. Aquest any, el XVIII Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica ha recaigut en Manuel Valiente, doctor en neurociències i líder del Grup de Metástasis Cerebral del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO). En paral·lel, el guanyador del VII Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l’Enginyeria és Juan Miguel Morales, doctor en enginyeria industrial i líder del grup Optimization and Analytics for Sustainable Energy Systems (OASYS) de la Universitat de Màlaga. Cada guardó està dotat amb 50.000 euros.
Segons el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, “és molt important reconèixer la trajectòria dels joves investigadors a meitat de la seva carrera, abans que compleixin els 40 anys”, ja que la visibilització de la seva tasca contribueix a impulsar els seus projectes i laboratoris i suposa un estímul per a tot el talent jove que hi ha al país. “El dia del lliurament d’aquests premis és un dia molt important per al banc, no només perquè és una aposta per l’excel·lència i el talent jove, sinó perquè en estar en contacte amb aquests científics ens il·lustrem molt, aprenem coses fascinants dels seus investigacions”, va explicar Oliu.
El banquer també va reivindicar que la paternitat d’aquests guardons resideix en el Dr. Josep Baselga, impulsor del premi de biomedicina, i en Andreu Mas-Colell, que va incentivar la posada en marxa, en col·laboració amb el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST ), del premi que reconeix la trajectòria de joves investigadors que destaquen en camps com les matemàtiques, la química, la física o l’enginyeria.
Segons el Dr. Óscar Marín, actual president del jurat del premi a la Investigació Biomèdica, el Dr. Manuel Valiente “és un dels científics més brillants de la seva generació” i la seva tasca és especialment encomiable per estar bolcat a lluitar contra les metàstasis cerebrals, una de les malalties més letals i pràcticament sense expectatives de curació.
“La meva passió és entendre el cervell. Aprendre sobre les metàstasis cerebrals i descobrir com lluitar contra elles és un procés fascinant”, va asseverar Manuel Valiente en les paraules d’agraïment després de rebre el premi, que va dedicar, de manera molt emotiva, a la seva mare. Des del seu laboratori al CNIO, batejat com Valiente Lab, el científic i el seu equip duen a terme diferents línies de recerca i assaigs clínics per comprendre els mecanismes de generació de les metàstasis cerebrals, identificar dianes terapèutiques i avaluar-ne la potencial translació als pacients.
Segons el neurocientífic, que va treballar amb el Dr. Joan Massagué al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, el 30% dels pacients amb càncer poden desenvolupar una metàstasi cerebral, “un problema que avui és letal” per la resistència de les cèl·lules malignes que colonitzen el cervell als diferents tractaments. “No hi ha manera d’eliminar-les”, va dir gràficament. Valiente assegura que el programa que ha posat en marxa per entendre què passa amb les metàstasis al cervell és pioner a escala mundial i va destacar que la seva prioritat no és només centrar-se en la investigació bàsica, sinó a intentar traslladar com més aviat millor als pacients els descobriments, de manera que ja té en marxa diversos estudis clínics.
Així, una de les principals iniciatives liderades pel laboratori del Dr. Valiente és la creació de la Red Nacional de Metástasis Cerebral (Renacer), integrada per 20 hospitals de tot Espanya que diàriament envien mostres de teixits cerebrals cancerosos al laboratori perquè puguin analitzar-les i provar nous fàrmacs.
Valiente, que es va llicenciar en Veterinària a la Universitat de Saragossa el 2003 i es va doctorar a l’Institut de Neurociències d’Alacant el 2009, va xifrar en quatre el nombre de descobriments realitzats fins ara pel seu laboratori i va explicar que té en marxa tres estudis clínics. D’una banda, ha demostrat que per atacar la metàstasi no només cal atacar les cèl·lules canceroses durant la colonització del cervell, sinó utilitzar també fàrmacs “que tallin la comunicació” amb el denominat microambient, en què es produeixen canvis moleculars que afecten cèl·lules com els astròcits, convertint-les en components protumorals. Segons el jurat del premi, aquest descobriment es tradueix en una nova estratègia terapèutica actualment en fase d’assaig clínic.
El laboratori també ha desenvolupat una nova plataforma de cribratge de fàrmacs (METPlatform) que permet provar i descobrir nous medicaments, i ha definit una nova estratègia per millorar la resposta a la radioteràpia en pacients amb metàstasi cerebral mitjançant un nou biomarcador que permet saber si el pacient experimentarà o no resistència a la radioteràpia. La validació d’aquest biomarcador, detectable mitjançant una anàlisi de sang, també es troba en fase d’assaig clínic.
Finalment, el Dr. Valiente ha iniciat un estudi dels símptomes neurocognitius associats a la metàstasi cerebral, amb una troballa que suposa “un canvi de paradigma” i obre camí al desenvolupament d’un programa terapèutic orientat a preservar la qualitat de vida dels pacients mitjançant el bloqueig del possible impacte neurocognitiu. Per això, apliquen intel·ligència artificial i tècniques computacionals que permeten identificar patrons funcionals als circuits neuronals que informen de la presència de metàstasi.
Per la seva banda, el Dr. Luís Torner, que aquest any ha rellevat Mas-Colell a la presidència del premi a les Ciències i l’Enginyeria, ha assegurat que el guardonat, Juan Miguel Morales, “està a l’avantguarda de la ciència mundial” gràcies al fet que combina l’enginyeria amb la matemàtica aplicada, i va assegurar que l’elecció del guanyador va ser “extremadament difícil” per l’altíssim nivell de tots els candidats.
Segons Morales, rebre el premi de la Fundació Banc Sabadell “suposa un revulsiu per continuar investigant” i per pujar la moral de tot el seu equip, basat a la Universitat de Màlaga. “Aquest premi posa al focus en el valor social de la ciència i realça el rol que tenim els investigadors a la societat”, va assenyalar, abans de detallar les seves línies de treball, centrades a desenvolupar eines computacionals que permetin optimitzar la implementació de les energies renovables.
Dr. Enginyer Industrial per la Universitat de Castella-la Manxa, el científic ha desenvolupat també bona part de la seva trajectòria a la Universitat Tècnica de Dinamarca i és autor de dos monogràfics sobre la integració a gran escala de les energies renovables en el sistema elèctric que són referència al sector. “Les xarxes de distribució d’electricitat són la infraestructura més colossal creada per l’home”, va sentenciar Morales, que lidera un equip de joves enginyers, matemàtics i estadístics enfocats al desenvolupament d’algorismes, models i tècniques d’optimització dirigides a assolir la descarbonització del sector energètic. Els seus èxits més grans se centren en elements com la presa de decisions sota incertesa, tenint en compte que el sol i el vent són dos recursos renovables amb alta incertesa i variabilitat.
