Un Sant Jordi de contrastos. Del sol a la calamarsa i les ràfegues de vent, amb el predomini de les pluges intermitents i un cel gris. Després de superar una pandèmia, la por aquest dissabte era que no fes bon dia, però no s’havia tingut en compte l’opció que caigués una calamarsada. Els barcelonins, poc acostumats a la pluja, s’han commocionat quan poc abans de la una de la tarda han començat a caure boles gelades, petites, però força impressionants. “Com la Bíblia”, sentenciava Virginia Feito, que s’ha estrenat aquest 23 d’abril assaborint l’èxit de La señora March (Lumen). “M’havien dit que anava a ser emocionant, però ningú s’imaginava això”, reconeixia.
Tenia raó, però, per sort, ha durat poc. No és d’estranyar que la gentada s’hagi fos en un fort aplaudiment quan ha tornat a sortir el sol. L’emoció col·lectiva no ha servit de molt perquè la pluja no ha trigat a tornar, amb alguna petita rèplica de calamarsada i mantenint el cel gris i la pluja per a la resta del dia. També hi han hagut ràfegues de vent, que han afectat especialment les parades de Passeig de Gràcia, deixant alguns ferits. Entre la calamarsada i el vent, alguns llibreters han hagut d’anar-se’n, amb caixes i llibres trencats. El pol·len ha estat un altre dels enemics inesperats, convertint els esternuts i els ulls vermells en una de les constants del dia.
Malgrat el temps inestable, molta gent ha sortit en massa per celebrar aquest 23 d’abril, que s’ha guanyat el títol del primer postcovid, si no es produeix un nou gir de guió. Sense restriccions com les de l’any passat i gaudint del primer cap de setmana sense mascaretes a la majoria de llocs, els assistents s’han convertit en un únic riu humà, com abans, arribant-se a sentir aclaparats per tanta gent. També han estrenat la superilla literària que ha dissenyat per a l’ocasió l’Ajuntament, que ha permès passejar tranquil·lament des de Diagonal fins a Gran Via, només parant-se a deixar passar els cotxes en un parell de carrers. La vella normalitat devia ser preocupar-se per qüestions més quotidianes com el temps, les aglomeracions o els carteristes.
Conscients que la pluja amenaçava, els barcelonins han sortit preparats de casa. “Com qui va d’excursió, amb l’impermeable i el paraigua”, deia Carlota Gurt, que no s’havia volgut deixar res en el seu primer Sant Jordi. “També porto mandarines”, afegia. Gurt s’estrena amb Sola (Proa/Libros del Asteroide), “un conte cap endarrere d’una dona que es destrueix i es torna a construir”. “Però no és lacrimogen, és rabiós”, remarcava l’autora.
També ha estat la primera vegada per a Ennatu Domingo i Pilar Codony. A la primera, l’han vingut a veure “molt contents” els seus professors de l’Institut Vila de Gràcia, que li han demanat que els hi signés Fusta d’eucaliptus cremada (Navona), “un llibre molt personal, però que et fa viatjar i crea ponts entre cultures”.
Per la seva banda, Codony proclamava, gairebé sense creure-s’ho: “Estic signant llibres”. No només s’estrenava com a escriptora a Sant Jordi sinó que descobria com se celebrava aquesta festivitat a Barcelona. Ella, de Banyoles i acostumada a anar-se’n a la Bisbal de l’Empordà pels llibres i les roses, estava una mica preocupada aquest dissabte, tenint en compte que no porta molt bé les multituds. Malgrat ser el seu primer 23 d’abril, ja tenia alguna anècdota: “Ha vingut una senyora i m’ha dit: ‘Aquest llibre no el conec, però l’anterior sí’. Clarament, s’ha confós de persona”. Per aquells que la vulguin llegir, de moment, s’hauran de conformar amb el seu únic llibre, Distòcia (L’Altra Editorial).
Una altra primera vegada ha estat per a Jordi Cruz, el d’Art Attack. “Molts venen i em diuen que soc la seva infància. És un retrobament molt bonic”, assenyalava. En la seva primera signatura, amb Mejor no te lo creas, ja s’ha emportat un pastís amb forma de drac de Sant Jordi, tan original que el podrien haver fet al programa, la veritat.
Els més veterans
Com no podia ser d’una altra manera, entre els autors de les primeres vegades, hi havia uns altres més veterans, que acumulen molts Sant Jordi i encara més historietes. Tots agraïen poder tornar a veure les cares senceres als seus lectors, “se celebra la normalitat”, deia David Trueba, a qui una lectora li porta cada any el mateix exemplar de Saber perder (Anagrama) perquè li signi i després s’emporta la novetat, aquesta vegada Queridos niños (Anagrama).
A David Trueba, una lectora li porta cada any el mateix exemplar de Saber perder perquè li signi i després s’emporta la novetat, aquesta vegada Queridos niños
Per a detalls, el de Santi Balmes, amb cinc Sant Jordi en el seu historial. Aquest any s’emporta a casa la història d’una lectora que l’ha anat a veure. Estava embarassada i li ha anunciat que li posarà el nom d’una cançó seva al seu bebè, Oniria. Il·lusió també fa quan et comparen amb Roald Dahl. Això li ha passat a Laura Fernández, aquest any amb La señora Potter no es exactamente Santa Claus (Literatura Random House) entre els braços, a qui una lectora un dia se li va plantar amb una carta, dient-li que, com de petita no havia pogut escriure a Dahl, ho feia amb ella.
Seguint amb les anècdotes, Rosa Montero explicava que li han arribat a dictar el que havia de posar a la dedicatòria. Enguany, l’escriptora, que presenta El peligro de estar cuerda (Seix Barral), complementava la seva signatura amb una mica de brilli brilli. “Em sento en deute amb els lectors”, sostenia. Al final, com deia Eduardo Mendoza, que signa a Sant Jordi des del 1977 i no s’ha perdut gairebé cap, “no és el dia del llibre, és el dia del lector”. Mendoza ha preferit guardar-se les historietes per a ell, assegura que en té tantes que escriurà un llibre recopilant-les totes.
Sense arribar al rècord, xifres similars a 2019
Al final, el mal temps no ha permès que aquest Sant Jordi fos de rècord, com s’esperava des del sector. La Cambra del Lliure de Catalunya estima que s’han aconseguit unes xifres similars a les del 2019, quan es van vendre 1,6 milions de llibres i es van facturar 22 milions d’euros, però no s’han aconseguit superar. Caldrà veure també les pèrdues dels llibreters que han hagut de recollir la seva parada abans d’hora i anar-se’n amb material malmès.
En català, els llibres més venuts en ficció han estat: Benvolguda (Columna) d’Empar Moliner, El monstre de Santa Helena (La Campana) d’Albert Sánchez Piñol, Mamut (Club Editor) d’Eva Baltasar i Quan s’esborren les paraules (Columna) de Rafel Nadal. En no ficció: La Vall de la Llum (Destino) de Toni Cruanyes, L’alegria de viure (Univers Llibres) de Sílvia Soler i Crims: Llum a la foscor (La Campana) de Carles Porta.
En castellà, els més venuts de ficció han estat: Roma soy yo (Ediciones B) de Santiago Posteguillo, El Libro Negro de las Horas (Planeta) d’Eva García Saenz d’Urturi, El mapa de los anhelos (Planeta) d’Alice Kellen —una de las autores amb més cua a les firmes aquest Sant Jordi— i Violeta (Plaza & Janés) d’Isabel Allende. En no ficció: Por si las voces vuelven (Planeta) d’Ángel Martín, Cómo hacer que te pasen cosas buenas (Espasa) de Marian Rojas Estapé i La muerte contada por un sapiens a un neandertal (Ediciones Alfaguara) de Juan José Millás i Joan Luis Arsuaga.
