El mirador de la Torre Glòries és molt més que un mirador. Art, ciència i tecnologia es barregen per configurar una experiència polièdrica que ha de servir no només per veure Barcelona de molt amunt, sinó per intentar entendre-la una mica més des de diferents punts de vista. “És una talaia des de la qual mirar i entendre el present de la ciutat i imaginar el seu futur”, sosté el seu director, Aleix Pratdepàdua. Instal·lacions artístiques dinàmiques i música en constant construcció acompanyen aquest viatge pel nou hipermirador de la capital catalana que s’obrirà al públic aquest divendres, amb entrades a partir de 15 euros.
Concebut com un equipament cultural, abans de veure les vistes, el recorregut s’inicia amb diverses instal·lacions sensorials que reflexionen sobre la ciutat, els seus elements naturals i els seus múltiples habitants més enllà dels humans. El projecte, desenvolupat i gestionat per Mediapro Exhibitions, inclou clips a manera de flaixos que dibuixen escenes de la ciutat, i una projecció que analitza el seu cel, vent i mar, amb dades que s’actualitzen contínuament. La contaminació present en l’urbs també es posa damunt de la taula, potser, preparant als assistents per si les vistes estan brutes aquell dia. Es completa amb un centenar de figures de paper plegat que han estat realitzades per l’artista Joan Sallas i que representen totes les espècies que conviuen a la ciutat, també les més impopulars, com les rates, els coloms, les gavines, les cotorres, les paneroles o els senglars. Tot això s’acompanya per una banda sonora que recull els sons de la ciutat i que va canviant, elaborada per Maria Arnal i John Talabot.
Una vegada copsades les altres realitats que són presents a Barcelona, òbviament, no podien faltar les vistes de la ciutat. A una alçada de 125 metres i amb una perspectiva de 360 graus, els visitants es poden distreure buscant qualsevol lloc de la ciutat perquè, sense excepcions, es pot veure tot, fins i tot on viuen. Començant per l’entorn, que permet controlar com van avançant les obres en la plaça de les Glòries o descobrir que el Disseny Hub té el sostre ple de plaques fotovoltaiques, i arribant fins a qualsevol punt de la ciutat i els seus voltants. Des d’una posició central a la capital catalana, els visitants es poden dedicar a trobar la Sagrada Família i el seu nou estel, els edificis més alts de la ciutat —l’hotel Arts i la Torre Mapfre—, la futura estació de la Sagrera, el port, les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, la Plaça Europa de L’Hospitalet de Llobregat… La Meridiana, la Diagonal i Gran Via serveixen de guia per no perdre’s en aquesta inspecció.
El repàs de l’skyline es pot fer també des de l’interior de Cloud Cities Barcelona, l’obra de l’artista Tomás Saraceno —pagant deu euros més—, un conjunt de receptacles rodons suspesos a l’aire. I, per a aquells que estiguin cansats de buscar espais icònics de la ciutat, s’han inclòs llibres per passar l’estona. També es poden entretenir anant d’un receptacle a un altre, si es volen posar en forma. La instal·lació ocupa una superfície de 130 metres quadrats i està integrada per més de 100 espais independents en els quals allotjar-se, com si fossin “gotes d’aigua condensades i suspeses en els fils d’una teranyina tridimensional”, amb 5.000 nodes que connecten sis quilòmetres de cables. Es tracta de la primera instal·lació artística permanent i transitable de Saraceno al sud d’Europa.
Adaptar les instal·lacions
El nou mirador ha suposat la reforma de diferents espais de l’edifici dissenyat a principis de segle pels arquitectes Jean Nouvel i Fermín Vázquez, ara ja consolidat com una icona de la capital catalana. Els treballs s’han allargat durant quatre anys, amb la pandèmia pel mig, assenyala Javier Zarrabeitia, assessor sènior de Merlin Properties, propietària de l’edifici des de 2017.
Els treballs s’han allargat durant quatre anys, amb la pandèmia pel mig, assenyala Javier Zarrabeitia, assessor sènior de Merlin Properties
La companyia immobiliària volia des d’un principi obrir la Torre Glòries a la ciutat i finalment ho ha aconseguit. Per fer-ho, ha hagut d’intervenir en la cúpula des de la qual observar la ciutat, eliminant l’última planta per poder augmentar l’espai visitable. I, per arribar ràpidament al cim, s’ha convertit un muntacàrregues en un ascensor d’alta velocitat. Concretament, fa el recorregut en 34 segons que passen volant, més si un es distreu mirant com puja a través del seu sostre de vidre.
Una altra de les actuacions que s’ha hagut de realitzar ha estat adaptar la planta -1 de l’edifici, abans utilitzada com a magatzem i zona de servei, i convertir-la un espai diàfan de 950 metres quadrats en el qual encaixar el recorregut museístic previ. Finalment, per no interferir en el funcionament diari de les oficines que ocupen la majoria de plantes, s’ha habilitat una entrada independent i directa a aquest hipermirador.
