Aquest mes de setembre farà cent anys que va néixer l’escriptora Carmen Laforet, la primera guanyadora del premi Nadal, l’any 1944. Nada és una novel·la on sembla que no passa res, però on la brutícia, la gana i la misèria descriuen la realitat de la postguerra a Barcelona, discrepant dels discursos oficials. Najat El Hachmi ha recordat la denúncia de Laforet després de recollir el seu Nadal, defensant que la literatura és una de les maneres d’articular aquelles històries alternatives que moltes vegades queden relegades i invisibilitzades.
De l’Andrea que vivia al carrer d’Aribau i arribava a Barcelona amb una maleta plena de llibres a dues noies que viuen “a la perifèria de la perifèria” de Barcelona i busquen conquerir la seva llibertat “tenint-ho gairebé tot en contra”, condicionades pel seu gènere, origen i posició socioeconòmica, com també ho feia la protagonista de Nada. El Hachmi ha dedicat el premi a totes les dones que encara avui creuen que la llibertat es troba massa lluny i els hi ha assegurat que sí que hi ha possibilitats per tirar endavant i tenir una vida mínimament digna: “A les valentes que es van sortir del camí recte per poder ser lliures”.
El Hachmi ha guanyat el Premi Nadal amb El lunes nos querrán, la seva primera novel·la en castellà, tot i que també l’ha escrit i presentat en català, en un procés d’escriptura complicat en què un idioma anava alimentant l’altre —només l’ha enviat al premi Nadal pensant en Laforet—. Basant-se en el principi que no sortissin dues novel·les diferents, El Hachmi ha estat escriptora i traductora a la mateixa vegada, gaudint de la seva passió per la llengua, tenint en la lingüística la seva professió frustrada.
El Hachmi ha guanyat el Premi Nadal amb El lunes nos querrán, la seva primera novel·la en castellà, tot i que també l’ha escrit i presentat en català
De llibertat també parla la novel·la de Maria Barbal, Tàndem, que ha aconseguit el 53è Premi Josep Pla de narrativa. Amb “una història de felicitat”, Barbal ha volgut parlar d’aquelles persones que quan arriben a una determinada edat s’estabilitzen i deixen de viure, oblidant-se de gaudir amb plenitud. Una dona i un home es coneixen a Tàndem i s’adonen de tot el que s’estan perdent i opten per començar de nou.
Barbal s’ha presentat al Pla després de molts anys sense participar en premis. Va arribar un moment en què li va venir “molt de gust”, després de negar-s’ho durant molt de temps, i es va permetre fer-ho. “Em fa molt feliç”, ha reconegut, sentint-se lliure com els seus protagonistes.
El Nadal i el Pla amb mascaretes i distàncies
L’entrega dels premis d’aquest any ha estat marcada per la pandèmia: les mascaretes i les distàncies s’han convertit en els nous convidats a l’Hotel Palace, on no hi ha hagut ni el tradicional sopar ni les copes de cava del dia de Reis. L’entrega s’ha transformat en un acte breu on els dos jurats han anunciat les guanyadores, que han hagut de recollir el seu premi sense que ningú els hi donés.
Tant s’havien de mantenir les distàncies que, fins i tot, quan a El Hachmi li ha caigut una de les parts del guardó després de recollir-lo ningú la podia ajudar tècnicament. Així s’ha encarregat de recordar-ho la presentadora, la periodista Lídia Heredia, que en tot moment ha anat dient que els premis només els podien tocar les guanyadores i ningú els hi podia entregar. El Hachmi, que necessitava ajuda perquè no recordava quina era la posició inicial de la peça que ha caigut, per sort, ha trobat el suport de Lorenzo Silva, un dels membres del jurat.
Edició rècord del Premi Nadal
La convocatòria del Premi Nadal de Novel·la 2021 ha aconseguit una participació molt alta, amb la xifra rècord de 1.044 manuscrits presentats. El jurat format per Alicia Giménez Bartlett, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales, ha escollit per unanimitat la història d’El Hachmi, presentada amb el títol d’Intrusas i sota el pseudònim de Cristina López.
El Premi Nadal va néixer el 1944 quan l’escriptor Ignacio Agustí va voler descobrir els autors que encara no s’havien donat a conèixer durant la postguerra. El manuscrit de Laforet va arribar a la redacció de Destino l’últim dia del termini d’admissió i Agustí quedà impactat per la manera de narrar de la jove escriptora barcelonina, que s’acabaria proclamant com la primera guanyadora.
El Premi Josep Pla de narrativa es va crear anys més tard, el 1968, amb Terenci Moix com a primer guanyador amb Onades sobre una roca deserta. Aquest 2021 ha arribat a la seva 53a edició, amb Laia Aguilar, Antoni Pladevall, Marc Artigau, Montse Barderi i Glòria Gasch com a jurat i la recepció de 60 manuscrits, entre ells el de Barbal, presentat sota el pseudònim Lluís Coves i amb una trama allunyada de Tremp i el Pallars, tant que el jurat no sospitava que darrere s’amagava l’escriptora de Pedra de Tartera, la història que els seus grans li van deixar en herència i li va obrir camí en el món de la literatura.
