La futura estació de la Sagrera avança a bon ritme, després d’acumular anys de retards i terminis incomplerts. Cridada a ser una infraestructura que transformarà la mobilitat de la ciutat i generarà una nova centralitat, pas a pas, va sumant fites, com la circulació pel seu interior des de desembre de 2020 dels trens de l’R1 de Rodalies que van cap a Mataró. A finals d’aquesta tardor, començaran a fer-ho els que es dirigeixen a Granollers i Girona (R2 i R11). Enguany també entrarà en funcionament l’estació de Sant Andreu, la nova estació de Rodalies que vindrà després de la Sagrera.
Aquests progressos situen el grau d’execució dels treballs en el 60%, ha anunciat la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en una visita a les obres. Acompanyada per la presidenta d’Adif, Maria Luisa Domínguez, Sánchez ha afegit que les principals actuacions per configurar la nova estació ja han superat totes l’equador. Sánchez no ha posat data de finalització a unes obres que es van començar a licitar el 2010, però, en només tres anys i amb la pandèmia pel mig, l’execució ha passat del 40% al 60%. Fins ara, el Govern central ha desemborsat 540 milions d’euros d’un projecte que suposarà una inversió de gairebé 1.000 milions d’euros. Els fons Next Generation serviran per cobrir part de l’operació. Acciona, Comsa, Dragados i Sorigué són les empreses constructores.
Perquè els trens que connecten Barcelona amb Granollers i Girona puguin passar per l’interior de la Sagrera —encara sense parar—, s’haurà de tallar la circulació de les línies R2 i R11 entre les estacions de Montcada i El Clot, actuació que es preveu que comenci a finals d’agost i que duri uns tres mesos. Una vegada superada aquesta fita, s’hauran enllestit els treballs en el nivell inferior de la futura estació de la Sagrera, que estarà dissenyada per l’estudi arquitectònic de Fermín Vázquez. Rodalies circularà per la Sagrera a gairebé 20 metres de profunditat i amb quatre vies per sentit, amb la mateixa configuració de 4+4 que hi ha a l’estació de Sants. El nou traçat tindrà una longitud de 4,3 quilòmetres, dels quals 2,8 estaran soterrats. Procedint del nord, s’iniciarà sota el Nus de la Trinitat i s’internarà pel túnel de Sant Andreu, on pararà a les futures estacions de Rodalies de Sant Andreu i la Sagrera, per després arribar fins a El Clot.
Després de la finalització aquest any de la planta destinada a Rodalies, quedarà pendent la intermèdia, que es troba en l’última fase d’execució. Aquí hi haurà el vestíbul de l’estació, que donarà accés als diferents serveis ferroviaris, així com l’aparcament, la zona per a taxis i una nova estació de busos urbans i interurbans.
També s’haurà de completar la planta superior, per on passaran els trens d’alta velocitat, que comptaran amb un total de vuit vies i andanes de 400 metres, permetent l’estacionament de trens dobles. Actualment, en aquesta part de la infraestructura, s’està forjant la llosa en la qual se sustentaran les vies. Segons ha avançat la ministra, s’espera que els trens AVE puguin ja passar per l’interior de l’estació a partir de 2025, tot i que encara faltarà temps per veure’ls parar.
Així mateix, en el nivell destinat a l’alta velocitat, es configurarà una zona d’estacionament per als trens, que estarà separada de les andanes on baixaran els passatgers. Es destinarà a fer tasques de manteniment i neteja, així com per carregar el càtering. Això permetrà millorar el servei als clients i augmentar el nombre de trens que podran estacionar. Sants no té un espai d’aquestes característiques, limitant així la seva capacitat de creixement.
Una estació de 50 milions de passatgers
Quan es completi, l’estació de la Sagrera es convertirà en l’estació més important de Barcelona, amb una previsió de 50 milions de passatgers anuals, entre metro i trens de Rodalies, regionals i AVE. Es complementarà amb la de Sants, creant un node ferroviari amb una capacitat similar al que configuren Atocha i Chamartín a Madrid.
Més enllà de la capacitat ferroviària que guanyarà la ciutat, la ministra ha remarcat que la nova estació també permetrà renovar l’entorn urbà, soterrant les vies i generant nous espais per als veïns. “Barcelona necessita la Sagrera per transformar la mobilitat de la ciutat, connectar barris i millorar l’entorn”, ha exposat.
L’estació de la Sagrera es complementarà amb la de Sants, creant un node ferroviari amb una capacitat similar al que configuren Atocha i Chamartín a Madrid
Sánchez ha recordat com el seu Govern es va trobar l’any 2018 amb “una Sagrera paralitzada i amb molts deures pendents”, situació a la qual l’executiu va respondre agilitzant els tràmits i focalitzant-se en fer avançar els treballs. “El ritme de treball s’ha accelerat”, ha subratllat. També ha assenyalat la inversió que estan fent amb el pla de Rodalies, dotat de més de 6.300 milions fins al 2030, dels quals 500 milions ja s’han executat i 2.000 milions, licitat.
Per a l’Ajuntament de Barcelona, acabar les obres en la Sagrera suposarà posar fi a “una ferida urbana de més de 15 anys”, ha exposat la tinenta d’alcalde Janet Sanz a la visita d’obres. “La Sagrera ha passat d’agafar el ritme a agafar forma”, ha celebrat.
