Al Raval, Antoni Gaudí va alçar el Palau Güell, l’obra que donaria origen a la seva fructífera relació amb l’industrial i polític Eusebi Güell. Acabada el 1888, coincidint amb l’Exposició Universal, es va convertir en la nova residència del mecenes durant gairebé vint anys, abans que es mudés a la casa del Parc Güell. Els anys també han deixat la seva empremta en aquest edifici, veient com la Guerra Civil el convertia en una comissaria o un multimilionari estatunidenc el volia desmuntar per emportar-se’l al seu país d’origen. Va ser el 1945 quan la Diputació de Barcelona el va adquirir per garantir la seva preservació i difusió cultural, convertint-se en l’única obra de l’arquitecte barceloní de titularitat pública. Pensat com un habitatge i no com un museu, ha estat objecte de diverses reformes, que ara es complementaran amb una ampliació de les instal·lacions impulsada per la institució supramunicipal.
La Diputació de Barcelona porta pensant en aquest projecte des de principis dels 2000, però no ha estat fins a aquest mandat quan ha decidit donar-li un impuls definitiu. El pla d’ampliació es tradueix en la incorporació dels dos edificis annexos al Palau Güell, amb l’objectiu de sumar-hi 1.500 metres quadrats de superfície, dels quals 500 metres quadrats seran d’ús expositiu. D’aquesta manera, es podrà mostrar al públic tot el monument, l’únic que Gaudí va poder veure en vida i on va utilitzar per primera vegada el seu famós arc parabòlic i el trencadís, que envaeix la terrassa, deixant intuir ja la imaginació de l’arquitecte barceloní.
L’ampliació del recorregut expositiu es traduirà en reubicar als dos blocs annexos serveis que ara com ara es realitzen a l’interior de l’edifici de Gaudí. Així mateix, s’alliberaran espais per a la seva visita com les dependències que Güell va utilitzar per dirigir els seus negocis. Actualment, l’espai on es van ubicar el seu despatx, unes oficines i una antiga biblioteca estan tancades al públic i es destinen a qüestions com l’atenció al públic. També es traslladaran instal·lacions que avui conviuen amb dificultat amb l’arquitectura d’un edifici d’aquestes característiques, com l’electricitat, la climatització o la seguretat.
Així mateix, l’actuació respectarà la història darrere dels dos edificis, remarca el responsable de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Joan Closa. La Casa Jordà, la més allunyada a la Rambla i amb cinc plantes, ja feia molts anys que estava construïda quan Gaudí va projectar el Palau Güell. El terreny havia estat ocupat uns quants segles abans per un antic col·legi de Sant Àngel Màrtir dels Carmelites Calçats, ubicació que van mantenir fins que la zona es va urbanitzar i es va construir la casa, a finals del segle XVIII. Més tard, va ser bombardejada el 1842 des de Montjuïc per Espartero i l’indià Joan Jordà la va reconstruir dos anys més tard amb el seu aspecte actual.
A nivell tècnic, la preexistència de la Casa Jordà implica que Gaudí va concebre el Palau Güell en sintonia, per la qual cosa tots dos edificis tenen les seves diferents plantes a la mateixa alçada. Això facilitarà situar en aquest annex serveis o escales i ascensors, millorant l’accessibilitat del museu. Així, les persones amb mobilitat reduïda podran accedir fins a la terrassa, un espai al qual ara no poden anar, encara que només podran visitar una part, tenint en compte que l’orografia gaudiniana té unes pujades i baixades que compliquen el pas. La connexió entre la Casa Jordà i el Palau Güell es farà a través d’un celobert que hi ha entre tots dos edificis, sense haver de perjudicar cap element de l’obra de Gaudí. Aquesta connexió també permetrà ampliar el nombre de sortides d’emergència.
Amb l’ampliació, les persones amb mobilitat reduïda podran accedir fins a la terrassa, un espai al qual ara no poden anar, encara que només podran visitar una part
D’altra banda, la Casa Fradera, més baixa que la Casa Jordà, es va edificar el 1850, fent cantonada amb la Rambla. Güell va acordar amb el seu propietari, Llorenç Fradera, que no podria aixecar cap planta més. Per sobre d’aquesta finca, el Palau Güell connectava amb la casa que tenia el pare de Güell a la Rambla. En aquest immoble, es resoldrà una assignatura pendent del monument de Gaudí, disposar d’una sala d’actes i una sala per a exposicions temporals, així com s’habilitarà un espai per rebre amb més comoditat els visitants. També se situaran un magatzem i oficines de gestió, més funcionals que les actuals.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha detallat que el pressupost de l’actuació serà de cinc milions d’euros. A aquesta xifra caldrà sumar uns sis milions més per a l’adquisició dels immobles, la Casa Fradera i la Casa Jordà. La primera encara està pendent de tancar els últims serrells de la compra, mentre que la segona va ser adquirida el 2014. Segons Marín, el calendari amb el qual treballen situa la fi de les obres el 2026. Mentre durin els treballs, el Palau Güell romandrà obert.
Més enllà d’obrir nous espais als visitants i ampliar la protecció de l’espai museístic, el pla de la Diputació també enllaça amb un objectiu perseguit per l’Ajuntament de Barcelona en aquesta zona de la ciutat, assenyala el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni. El consistori està treballant a reforçar l’eix cultural, amb exemples com el nou Principal a la Rambla. Precisament, el teatre es troba darrere del Palau Güell i es contempla enllaçar tots dos espais amb un corredor.
Sent poc coneguda entre els mateixos barcelonins, aquesta joia arquitectònica en plena ciutat atreu majoritàriament a visitants de fora del país. Abans de la pandèmia, el 2019, va rebre més de 200.000 visitants, amb el 92% provenint de la resta d’Europa, Amèrica o Àsia. L’estiu passat, amb el turisme encara a mig gas, va registrar una afluència de 83.800 visitants. Com a curiositat per a aquells que s’animin a visitar-la, a la terrassa, una de les xemeneies amb trencadís llueix al Cobi i el símbol dels Jocs Olímpics. Va ser una petita llicència en una de les reformes que s’han escomès.
