Una petita història de Rudyard Kipling, l’autor d’El llibre de la selva, va ser adaptada al cinema pel mític director John Huston. La van titular L’home que volia ser rei (1975), i els seus protagonistes, uns magnífics Sean Connery i Michael Caine, representaven dos aventurers de l’exèrcit britànic que arriben a la desconeguda regió de Kafiristan. Allà, un d’ells és posseït per un déu i decideix quedar-s’hi i contraure matrimoni. Una obra mestra del cinema d’aventures. I, alhora, una referència que, contrastada amb segons quines vides reals, també ens deixa clar allò de la realitat que sempre acaba superant la ficció.

Carmen Balcells, traficant de paraules (Rosa dels Vents, 2022) és una biografia sobre l’agent literària que va sotragar el sector editorial i la seva relació amb els autors. El llibre va ser l’excusa perfecta per poder mantenir una conversa plena d’històries d’aventures, amb Carme Riera. Ella va ser una dels molts il·lustres escriptors que van passar per les mans professionals i professionalitzadores de Balcells. La va tractar durant gairebé quaranta anys i n’ha fet un llibre que no pretenia canonitzar-la, però que en el cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars, a la Casa Seat ens va assegurar que acaba deixant Balcells en el molt bon lloc que mereix.

Excèntrica. Tenia en nòmina una astròloga que feia la carta astral als autors candidats a passar per les seves mans. I a partir d’allò, Balcells s’acabava decantant o no per posar-s’hi. No podia, a més, amb el 12+1 (jo tampoc).

Tot poderosa. Aconseguia per als seus autors tot allò que la imaginació pogués assolir, i de vegades una mica més i tot. Des de moure’ls fins on els calgués en un dia d’embús general per vaga de transport públic a la capital, fins als millors àpats que, si calia, arrasaven amb tot el carregament d’angules de què disposés el restaurant de torn.

Efectiva. Va marcar un abans i un després en l’àmbit editorial mundial, acabant amb els contractes de per vida i amb les condicions draconianes que moltes editorials imposaven als escriptors. Va impulsar la capitalitat literària de Barcelona al món.

Olímpica. Va aconseguir representar l’Olimp dels autors de parla hispana. Sis Premis Nobel de Literatura (Asturias, Neruda, Aleixandre, García Márquez, Cela i Vargas Llosa). I va donar a conèixer autors de la talla de Cortázar, Allende, Vázquez Montalbán, Moix, Mendoza, Marsé, Delibes, Cercas o Montero, entre altres.

D’aquí, potser, que ella, malgrat que el creador del detectiu Pepe Carvalho la va comparar amb James Bond i deia que era una agent “amb llicència per matar”, se sentís més identificada amb el protagonista d’aquella gran pel·lícula de Ford, i que en doblés l’aposta. Ella no seria la dona que va voler ser reina. Ella volia ser Déu. Així ens ho ha explicat Carme Riera, advertint que, anant-hi anant, Balcells va arribar a muntar una festa on va entrar vestida de Papessa. Quina gran conversa. Quines aventures. Quines ganes de llegir aquesta biografia. Us deixo aquí els enllaços per poder recuperar la conversa per Spotify o Youtube.