Entre la marcida Avinguda del Paral·lel i el superpoblat carrer Blai s’hi troba aquest micro-restaurant, que potser per cridar l’atenció del vianant despistat, empra el rosa fúcsia a la seva façana. A l’interior, el registre de fustes clares, pissarra per comptes de carta i bodega vertical a la paret ens acull amb suavitat, generant una sensació de confort i calidesa instantànies.
Un altre element significatiu de ZA ZA és el seu logotip, un animal meitat peix, meitat porc, que ens recorda el potencial de les associacions insospitades que ens ofereix el consagrat mar i muntanya. Amb prou feines tres taules, el local ha buscat obrir-se al carrer del Poeta Cabanyes amb una finestra que emmarca l’agradable barra en què s’hi enquibeixen alguns comensals més.
L’aparent informalitat de la seva posada en escena amaga una calculada cerca d’allò que pel Davide Carreri i la Carlotta Rossi resulta essencial: elogi del producte humil, exaltació vegetal i aposta decidida pels vins naturals.
Davide, el xef, va formar-se a la cuines dels hotels de luxe de la Toscana i els llacs de Garda i de Como. En aquesta darrera etapa, i com a integrant de la brigada de Raffaelle Lenzi i Andrea Berton al “Berton al Lago”, va contribuir a l’obtenció de la primera estrella Michelin pel restaurant, l’any 2017. Després del seu periple italià, Carreri va canviar els paisatges de postal transalpins pels costeruts carrers del barri del Carmel, posant-se a les ordres de Fabio Gambirasi al restaurant Agreste.
Del seu pas per Agreste es reconeix en cada plat de ZA ZA el respecte pel producte i la sensibilitat com a forma d’expressió del talent. També cal destacar l’amor per les verdures, especialment per aquelles varietats que no s’acostumen a trobar habitualment a les cartes, com ara la borraina, els grelos o els agretti que Carreri cuina quan l’estacionalitat ho aconsella.
Més enllà del regne vegetal, Carreri utilitza llengua (de vedella, estofada i servida amb crema d’alfàbrega i pell de llimona confitada), la tripa (amb anguila fumada) i la gallina (preparada alla cacciatora i convertida en una mousse) per elevar amb encerts productes a priori menors.
Carlotta Rossi s’ocupa a ZA ZA del capítol líquid, i sense la seva ajuda costaria reconèixer la gran majoria de referències que amaga la seva bodega. Vins lliures, de mínima intervenció, sense sulfits i que evolucionen a la copa amb l’ondulació imprevisible d’allò que és viu.
La introducció d’aquesta tipologia de vins a les cartes de la ciutat ha funcionat com un degoteig constant que semblava provenir dels marges, però ha anat creant una taca que s’ha expandit cap a un carril central de consumidors que busca nous estímuls més enllà dels repetitius riojas i verdejos
“Natural” també és un adjectiu que utilitzen sovint el Davide i la Carlotta per definir l’essència del seu projecte, un concepte vast i complexe amb el qual moltes vegades es prova de transmetre un altre gran intangible com és allò “fresc”.
Però més enllà de la naturalitat, a cada plat de ZA ZA hi ha profunditat. Profunditat de sabor, de color i de compromís amb una manera particular d’entendre la (bona) cuina.
