S’esgota el temps per tal que s’arribi a un acord definitiu que permeti formalitzar la candidatura Barcelona-Pirineus per celebrar els Jocs Olímpics d’hivern l’any 2030. Mentre que les ciutats de Sapporo, Salt Lake City i Vancouver ja han fet els deures, de moment el projecte compartit entre Catalunya i l’Aragó segueix a l’aire, tot i que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ja ha advertit que si no hi ha un acord abans del pròxim dia 20 de maig, el projecte probablement ja no tirarà endavant.
“Si no hi ha una voluntat de remar tots en la mateixa direcció i deixar el joc polític fora del projecte Barcelona Pirineus, no hi haurà jocs, segur”. Així de contundent s’ha expressat aquest dilluns Juan Antonio Samaranch, membre del COE i nou vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI) en l’estrena del cicle Moments Estel·lars de Barcelona, organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de la Casa Seat i Must Media Group.
L’alt representant del moviment olímpic ha fet un prec per deixar de banda les baralles “i anar plegats”, ja que si “hi anem barallats, és millor no anar-hi”. Samaranch ha admès que a molt pocs dies de què finalitzi el termini fixat pel COE encara no hi ha acord, tot i que “s’ha fet tot el possible i l’impossible” per aconseguir-lo. “Ens queden uns dies encara; estic confiat que el sentit comú imperi i puguem tenir una bona candidatura”, ha expressat esperançat.
Per Samaranch, tots els indicadors tècnics apunten al fet que “es poden fer uns grans Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu” i repetir l’èxit dels JJOO de Barcelona ‘92, que van deixar “un llegat impressionant” a la ciutat, no només per les infraestructures construïdes i la recuperació de les platges, sinó també perquè van permetre “viure un somni” i empoderar una societat que no estava segura de si mateixa, ja que “considerava un miracle pensar que tenia la capacitat per organitzar uns jocs”. “Ens vam creure que ho podíem fer i ho vam fer, i això suposa molts punts de PIB”.
Samaranch ha volgut aportar també una visió positiva i desdramatitzar l’actual moment de falta d’acord entre Catalunya i l’Aragó i les discrepàncies existents dins del mateix territori català recordant que fa 36 anys “les baralles també eren impressionants”. “En Maragall, en Pujol, en Serra i en Ferrer-Salat també es mataven”, però al final tots van pujar a la mateixa barca i van remar cap a la mateixa direcció. “Tot i les baralles polítiques que estem veient aquests dies, no passa res, calma, des de Lausana tot això es veu, però no es viu. Si ho solucionem a temps, anirem bé”, ha destacat. “La marca Barcelona —afegeix— continua sent una marca eminentment olímpica, és una marca de gran èxit dins del món olímpic i, per tant, una candidatura que porta el nom de Barcelona té molt de guanyat per tindre bones possibilitats d’anar endavant”.
Entrevistat pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira, el nou vicepresident del COI ha volgut ser molt clar a l’hora d’explicar que els JJOO que es puguin fer a l’hivern de 2030 no tindran res a veure amb els de l’any 1992, ja que avui “tot ha canviat al 100%”. “La filosofia dels JJOO ha fet un gir de 180°; no volem cap instal·lació que no tingui sentit pel desenvolupament de la societat o que no formi part d’un projecte a molt llarg termini d’utilització social d’aquestes instal·lacions. Si no es té aquest projecte, no permetem que es construeixi res. No ens fa falta un AVE per anar a La Molina!!! Per 16 dies que duren els JJOO anirem amb el mateix tren, no ens calen ni noves autopistes ni aeroports”, ha emfatitzat.
Un cost de 1.700 milions, dels que el COI en paga la meitat
En paral·lel a aquest missatge tranquil·litzador respecte a les infraestructures, Samaranch ha volgut també treure ferro a les crítiques sobre l’alt cost que té un esdeveniment d’aquestes característiques i ha destacat que els jocs “no són deficitaris”. “Uns jocs d’hivern —explica— tenen un cost d’entre 1.600 i 1.800 milions de dòlars. D’aquesta xifra, el COI en paga més de la meitat, entre 900 milions i 1.000 milions dels seus propis fons. La resta es cobreixen amb els patrocinadors de cada territori —entre 400 milions i 600 milions— i amb la venda d’entrades, que pot generar fins a 400 milions més”. “Tots els JJOO d’hivern i d’estiu en els últims 20 anys han guanyat diners, no són deficitaris”, ha sentenciat.
Davant de la creixent oposició existent al territori a la celebració dels jocs Barcelona-Pirineus, Samaranch ha assenyalat que a diferència de 1992, “ara tot s’ha d’explicar molt més”. “Avui tot es discuteix; inclús les bones idees es posen en dubte, per això hem de tenir una capacitat d’explicar i de comunicar molt més potent que abans, quan no calien tantes explicacions. Des de Lausana ajudarem a explicar a la societat clarament per què creiem que és bo celebrar aquests jocs d’hivern i aconseguir finalment l’aprovació social”, ha reflexionat.
“Tots els JJOO d’hivern i d’estiu en els últims 20 anys han guanyat diners, no són deficitaris”
En aquest punt, l’executiu ha manifestat que amb uns JJOO “la societat millora”, ja que suposen clarament “una injecció de valors que es multiplica exponencialment”. “Els JJOO representen uns valors, no són només una competició esportiva amb els millors atletes del món. Sota els anells olímpics hi ha tot una sèrie de valors que en la societat actual són molt necessaris, tant per nosaltres com per les properes generacions”, ha argumentat.
Sempre amb un to conciliador i afavoridor del consens, Samaranch s’ha felicitat pel fet que Barcelona hagi aconseguit portar a la ciutat la Copa Amèrica de Vela, un esdeveniment que permetrà que la capital catalana “estigui present a tots els mitjans de comunicació mundials durant un llarg període de temps”. “És molt important la Copa América. Sempre estem dient que a Barcelona no fem mai res i hem aconseguit portar aquí la principal competició mundial de vela, és un moment màgic. De nou s’ha posat en marxa i ha funcionat com un rellotge la coordinació entre les administracions públiques i la societat civil. S’ha fet tan bé que, el món del no, no ha tingut temps a dir que no. Abans que poguessin posar la pancarta, ja estava fet. Estic convençut que això tindrà continuïtat”.
“Amb la Copa Amèrica s’ha fet tan bé que, el món del no, no ha tingut temps a dir que no”
També ha volgut combatre la moral baixa o el desànim instal·lat a Barcelona. “Jo visc a Madrid, i efectivament, la ciutat té un estat d’ànim superior. Clar que tenen avantatges, Madrid no solament és la capital d’Espanya, és la capital de Llatinoamèrica i això significa molt. Però Barcelona podria plantejar-se ser la capital del Mediterrani. Hi ha una altra ciutat del Mediterrani millor que Barcelona objectivament? És molt potent Barcelona. Ja n’hi ha prou de plorar! Seria fantàstic disputar la Copa Amèrica i continuar després amb els JJOO d’hivern 2030″.
La primera sessió del cicle Moments Estel·lars de Barcelona s’ha celebrat a la Casa Seat, amb la presència d’un centenar de lectors del The New Barcelona Post i amb l’assistència de representants de la societat civil i empresarial, com Albert Agustí, president d’Sport Cultura Barcelona; Josep Martínez-Vila, conseller delegat de Saba; Ricard Frigola, director de relacions institucionals d’Agbar, Albert Civit, gerent de l’Incasòl; Ruben Sans, president d’AIJEC; Sonia Mulero, directora de la Fundació Banc Sabadell, o Guillem Carol, conseller delegat de Must Media Group.
En els pròxims dies, es podrà recuperar i escoltar tota la conversa entre Toni Aira i Juan Antonio Samaranch, sigui en format podcast o visualitzant la sessió per Youtube.
