A l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) d’Aigües de Barcelona al Prat de Llobregat, s’està ultimant una petita planta que ha de servir per convertir els seus fangs en biometà. Aquest gas renovable serà utilitzat com a combustible per a autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), tal com va explicar el seu conseller delegat, Gerardo Lertxundi, en una entrevista amb The New Barcelona Post. El biometà té una composició similar al gas natural i, per tant, pot fer circular un vehicle. Després de començar a provar l’hidrogen com a combustible, l’operador de transport públic posa el focus en aquest altre gas renovable, que li pot ajudar a reduir un 80% la seva petjada de carboni.
Life Nimbus, el projecte que vol provar el biometà a TMB, està liderat pel Centro Tecnológico del Agua (Cetaqua) i compta amb la participació de TMB, Aigües de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també els hi dóna suport. El seu objectiu principal és el d’analitzar la possibilitat de convertir les depuradores en ecofactòries, és a dir, instal·lacions que generen nous recursos a partir d’aigües residuals, que generen energia en forma de gas.
Segons explica el responsable del projecte, Oriol Casal, s’espera que la planta, amb una superfície de menys de 300 metres quadrats, comenci a funcionar aquest mes de juny, després que durant el maig es facin les últimes proves. Actualment, s’està treballant en l’obra civil per poder instal·lar en els pròxims dos mesos l’equipament necessari per fer funcionar la planta. Aquesta iniciativa compta amb un finançament europeu de gairebé dos milions d’euros i acabarà el novembre del 2023.
Amb Life Nimbus, s’espera poder alimentar un únic vehicle, que es desplaçarà cada dia des de les cotxeres de TMB a la Zona Franca fins a l’EDAR Baix Llobregat per repostar en uns cinc minuts —el mateix temps que es triga també a fer-ho amb gas natural— i començar a fer la ruta, encara per decidir. Fonts de l’operador de transport públic assenyalen que, a banda de participar a Life Nimbus, estan buscant altres proveïdors d’aquest gas renovable. També assenyalen que el 35% de la seva flota ja està impulsada amb gas, com ara gas natural licuat (GNL).
Més enllà de provar el biometà com a combustible sostenible, la iniciativa permetrà estudiar una nova tecnologia per obtenir aquest gas renovable, que fins ara només s’ha provat a petita escala, en laboratoris. El biometà prové del biogàs, que s’obté de residus com purins, fems, fangs de depuradores o residus d’escorxadors. Per convertir-lo en biometà, s’ha de netejar per eliminar el diòxid de carboni que conté i poder ser utilitzat energèticament.
A Europa hi ha al voltant de 700 plantes que es dediquen a produir biometà, amb una presència especial a països com Alemanya, França o Regne Unit, i gairebé nul·la a Espanya, amb només dues. En aquestes instal·lacions, el biometà s’obté separant el CO2 i el metà que es troba al biogàs. Life Nimbus vol veure com és d’eficient aconseguir el biometà a partir de la biometanació. Aquesta tècnica consisteix a fer reaccionar químicament el C02 amb hidrogen, que ha de tenir origen verd, i convertir-lo en metà.
A Europa hi ha al voltant de 700 plantes que es dediquen a produir biometà, amb una presència especial a països com Alemanya, França o Regne Unit, i gairebé nul·la a Espanya, amb només dues
La diferència principal de la tecnologia que vol testejar Life Nimbus, que gasta més energia que el mètode tradicional, és que aquest consum es pot recuperar posteriorment, quan el biometà es fa servir com a combustible, perquè l’electricitat utilitzada s’emmagatzema i s’allibera quan es crema el metà. Quan el procés que se segueix és el de separar el CO2 i el metà, l’energia destinada al procés es perd.
Si Life Nimbus obté resultats positius, s’estudiarà construir una planta més gran. Ara bé, un repte que obre aquesta prova pilot és la necessitat de trobar una font d’hidrogen net, així com trobar un mecanisme de generar electricitat suficient per fer possible la biometanació. L’EDAR Baix Llobregat destinarà només un 1% del biogàs que genera a aquesta prova, permetent fer funcionar un autobús, però, si es fes servir tota la seva capacitat, es podria cobrir una flota de més d’un centenar de vehicles.
