Montjuïc era fa cent anys un formiguer d’obres i treballs de construcció per aixecar les instal·lacions que acollirien l’Exposició Internacional de 1929. Un segle després, la muntanya recuperarà aquesta imatge i s’omplirà de nou d’operaris i de grues, precisament amb l’objectiu de remodelar l’espai que llavors va projectar la ciutat al món. La reforma dels pavellons es dissenyarà a través de quatre concursos internacionals d’arquitectura, amb una pretensió: disposar d’un recinte firal amb “edificis icònics”.
“Ho farem amb la vocació i l’ambició de ser referents en la nova arquitectura i en els nous edificis icònics”, ha proclamat l’alcalde, Jaume Collboni, en presentar la commemoració de l’Exposició Internacional de 1929. El centenari se celebrarà amb un programa d’actes encara per concretar, que tindrà com a colofó un “gran esdeveniment internacional”, també per definir. Les activitats es dissenyaran a través d’una comissió formada per representants de l’Ajuntament, Fira de Barcelona i la Generalitat, que han tancat un protocol per promoure la celebració de l’efemèride. El protocol, que s’ha signat al Palau de Congressos de Montjuïc, contempla també que les tres administracions promoguin i facin seguiment de la remodelació del recinte firal.
Aquest gran esdeveniment per a commemorar el centenari tindrà vocació internacional i estarà vinculat a l’activitat firal, a la cultura i a l’esport. Aquest acte serà la cúspide d’un programa que es dissenyarà amb altres actors de la ciutat i que s’obrirà previsiblement l’any vinent. “Volem que la commemoració sobrepassi a la Fira”, ha declarat l’el director general de la institució firal, Constantí Serrallonga. L’objectiu de Fira passa perquè la celebració es visqui a tota la ciutat, amb activitats culturals, cíviques i també vinculades a la institució, segons el president del seu consell d’administració, Pau Relat. I aquesta serà una “commemoració activa”, perquè no només rememorarà l’Exposició Internacional i el seu llegat, sinó que ho farà en el marc de la renovació i millora de l’espai firal. L’objectiu? Actualitzar l’entorn i els pavellons construïts fa cent anys i convertir-los en un recinte del segle XXI.
La transformació del recinte firal inclourà nous pavellons, un espai d’economia permanent i una Avinguda Maria Cristina sense circulació de vehicles privats
La reforma s’impulsa amb aquest objectiu, i també amb un compromís de les tres administracions: que estigui acabada en la seva major part l’any 2029, coincidint amb l’efemèride del centenari. Per a això, Fira de Barcelona convocarà quatre concursos internacionals a la primavera, de la mà de l’Ajuntament. Aquest procés seleccionarà els projectes que dibuixaran el futur de l’entorn firal. El recinte inclourà un nou palau de congressos amb una sala per a 2.500 persones on actualment se situa el Pavelló Alfons XIII, al costat esquerre de la Font Màgica, que quedarà definit en un dels quatre concursos que es convocaran.
L’edifici que acull el Palau de Congressos en el qual s’ha celebrat la signatura del protocol passarà a ser un pavelló multifuncional de dues plantes, que s’abordarà en un projecte amb el pavelló contigu. Un altre dels concursos se centrarà en la remodelació de l’immoble situat en el costat dret de les Torres Venecianes, a la Plaça Espanya, que albergarà un espai permanent d’activitat econòmica. Pel seu costat, el quart concurs versarà sobre la reconversió del Palau de la Metal·lúrgia, conegut també com Pavelló 8 i situat davant l’actual Palau de Congressos. La seva reforma inclourà l’obertura d’un passatge que connectarà els barris de l’entorn amb l’Avinguda Maria Cristina, que també es transformarà. Passarà a ser un espai en el qual només podrà circular el transport públic, eliminant el vehicle privat d’una via amb una superfície equivalent a tres camps de futbol.
Un recinte firal en trama urbana
El finançament de l’actuació anirà a càrrec de la societat Fira 2000. En són membres les tres administracions, i també l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació, la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajuntament de L’Hospitalet, l’alcaldessa del qual, Núria Marín, ha acudit a l’acte. L’entitat té reservats 174 milions d’euros per a la reforma, però la inversió definitiva dependrà dels projectes que se seleccionin a través d’aquests quatre concursos. Les obres s’allargaran uns tres anys i, durant la reforma, Fira de Barcelona mantindrà la seva activitat en els pavellons de Gran Via. El recinte de L’Hospitalet de Llobregat acollirà esdeveniments desplaçats per les obres a partir també de la seva ampliació, que culminarà el 2026 després d’una inversió de 320 milions d’euros.
La remodelació del recinte de Montjuïc es durà a terme tenint en compte una destacada peculiaritat: està enclavat en la trama urbana de la ciutat. En aquest context, i a través d’un procés participatiu de 2022, la remodelació del recinte inclourà la construcció de 500 habitatges i equipaments, d’àmbits com l’educació i la salut, exclosos del pressupost de Fira 2000. També disposarà d’un espai esportiu, encara que no se situarà on estava previst en un inici: el Pavelló d’Itàlia, que finalment serà enderrocat. L’arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas, ha recordat que la seva demolició permetrà guanyar un espai verd per a la ciutat, i també recuperar la simetria entre els pavellons d’Alfons XIII i Maria Cristina, a banda i banda de l’avinguda
Recuperar “l’esperit de 1929”
L’Exposició Internacional de 1929 va representar un punt d’inflexió per a la ciutat i per a la seva projecció internacional, que “va canviar per sempre la història de Barcelona” i la seva visió sobre si mateixa, segons el seu alcalde. Per a ell, com per a altres ciutadans, la seva repercussió va més enllà de l’àmbit de ciutat, i adquireix una dimensió personal: el besavi de Collboni va arribar a Barcelona d’Andalusia justament per treballar en les obres impulsades en el marc de l’Exposició Internacional. La vinculació familiar de l’alcalde amb l’esdeveniment no es queda aquí: el seu besoncle va ser encarregat de la Font Màgica de Montjuïc. I és que “la història de part de la ciutat té a veure amb la transformació i el que va suposar la fira de 1929”.
Ara, cent anys després, Collboni ha apostat per “reivindicar l’esperit de 1929, posar-lo al dia i projectar-lo al futur”, des d’una ambició col·lectiva de ciutat. “L’esperit de 1929 és tornar a creure en nosaltres mateixos”, ha afegit en un acte en el qual la historiadora de l’art Pilar Vélez ha repassat el llegat de l’esdeveniment de 1929. El Conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, ha remarcat que la mostra internacional va representar un “salt al futur” per a Barcelona, que va tenir com a epicentre la muntanya de Montjuïc, amb una onada transformadora a tota la ciutat. I ho va fer des de múltiples perspectives: des de l’àmbit urbanístic fins al tecnològic i cultural, passant també pel demogràfic, com en el cas del besavi de l’ara alcalde. Un segle després, la ciutat es prepara per a commemorar aquesta trobada internacional, mirant al passat per a projectar-se amb més fermesa cap al futur.
