Cantava en Peret que Barcelona era poderosa: “Ella tiene poder, ella tiene poder, Barcelona es poderosa, Barcelona tiene poder”. Poder d’atracció, mínim, el segueix tenint. Això, si atenem al criteri d’experts com els professionals de Barcelona Global, que treballen (amb resultats prometedors) en l’atracció de talent d’impacte a la capital catalana. Ens ho han explicat aquesta setmana un dels seus vicepresidents, Joe Sanfeliu, i la seva directora general, Mercè Conesa.
La ministra de Treball de Mariano Rajoy, Fátima Báñez, va voler vendre la fugida de cervells amb un eufemisme d’aquells que fan dubtar que molts polítics, massa sovint, no ens estiguin prenent a tots per estúpids: “Movilidad exterior”, en va dir. Quan un país inverteix en la formació d’unes noves generacions que, un cop formades, han de marxar perquè no troben oportunitats a casa seva, el que hauria de moure’s (i remoure’s) són sobretot els governants de torn.
Però aquí, a Catalunya, hi ha força tradició que allà on no arribin els polítics provin de fer-ho sectors dinàmics de la societat. Hi ha tradició en estirar els governants, des de fora, cap a posicions més ambicioses o que directament mirin de crear les condicions que les administracions públiques no impulsen. És el cas d’un Barcelona Global que no és una patronal i que sí agafa la forma híbrida entre un lobby i un think tank, amb un model d’entitat que ha tingut referents en ciutats com Londres, Amsterdam, Sydney o Berlín, totes Estat espanyol enllà. És normal, per tant, que el comú dels mortals no acabem de saber com etiquetar i on ubicar al mapa aquesta associació privada amb vocació d’incidència publicoprivada.
Han tingut un paper clau en l’atracció de la Copa Amèrica de Vela, amb tot l’impuls que això acostuma a dur annex en clau de treball de la sostenibilitat. Han estat un actor clau a l’hora de fer possible una llei d’startups, que donarà eines clau perquè Barcelona passi a competir per l’atracció i retenció de talent amb altres ciutats. Això, en el marc d’una acció que també vol reivindicar i consolidar Barcelona com la capital de l’ecosistema digital del sud d’Europa.
Volen que s’atragui talent, per tant inversió, per tant negoci, per tant impacte positiu per als habitants de la ciutat. No és poc ambiciós, però sembla que saben el que es fan i, molt especialment, perquè ho fan. Que vulguin una ciutat plena d’unicorns no és, en el seu cas, sinònim de discurs irreal i naïf, sinó que fa referència a l’arrelament de companyies que aconsegueixen un valor superior als 1.000 milions de dòlars a la seva etapa inicial. Poca broma, per la part que d’això ens pugui tocar (mai millor dit) a tots.
