La presentació de la Temporada d’Exposicions 2021-22 per Xavier Bertolín, director corporatiu d’Educació i Màrqueting de la Fundació Bancària La Caixa al Caixaforum de Barcelona va incidir des de l’inici, després d’una sèrie de consideracions relatives a les moltes incerteses que els últims mesos ens han deparat, en una certesa fundacional, a propòsit de la funció social de l’enorme projecte de la fundació que és Caixaforum, amb 9 centres al territori espanyol: “Només és progrés si progressem tots, així resa el nostre claim“.
Un missatge ratificat per aquella altra afirmació —de feliç homofonia i aplicada ja l’any anterior— que presidia l’esdeveniment al costat de la imatge corporativa: Creiem, creixem en la cultura. Dues expressions que revelen, d’una banda, el caràcter social de la proposta, que busca arribar al públic més ample possible; i que assenyalen, per una altra, l’estreta vinculació de ciència i cultura.
La intervenció d’Elisa Durán, directora general adjunta de la fundació va subratllar, en aquest sentit, “la forma transversal de presentar art i ciència”, un dels trets fonamentals de la proposta de l’actual temporada, així com la presència de projectes de divulgació científica en tots els CaixaForum, no només a Cosmocaixa. La idea d’aprofundir en la divulgació de coneixement persegueix el propòsit d’assolir un major equilibri social i fomentar el benestar de les persones, convertint-se en “eina de recuperació”. “Sobretot —continuà dient— volem que ningú quedi exclòs d’aquesta recuperació, i que a través de la cultura i de la divulgació científica això sigui possible“. No van faltar dades concretes, acreditant la millora de les condicions en aquest segon semestre del 2021 —amb un 70% del total de visitants amb relació a l’anterior, i fins i tot una pujada del 30% en el cas concret de Caixaforum Barcelona— la qual cosa justifica l’optimisme i les millors expectatives de cara a les iniciatives anunciades per al 2022.
La divulgació de coneixement busca aconseguir un major equilibri social i fomentar el benestar de les persones, convertint-se en “eina de recuperació”, explica Elisa Durán
Una de les bones notícies, el “brot positiu” —en paraules de Durán— és el turista local, que “a falta de poder sortir a l’estranger ha decidit realitzar aquest consum cultural, un públic que ens és familiar. Representa un repte poder-lo mantenir amb recurrència i presentar una oferta que l’atregui”. Una altra de les lliçons apreses que no deixarà de tenir-se present, de cara a una millor accessibilitat en el futur, és la digitalització, sobre la qual hi ha consens que “ha arribat per quedar-se”. La cultura digital ha permès tenir la finestra de l’art i de la ciència oberta al món i —considera Durán— cal seguir aquest camí per millorar l’experiència del consumidor, la qual cosa implica canvis en el model de museu i major coneixement del visitant, amb la implementació d’eines de valoració i avaluació del públic.
Perquè ningú quedi exclòs per la bretxa cultural —per tal d’assolir el públic que mai ha acudit als Caixaforum, seguir interessant a aquell que ja el visita, a vegades, i mantenir el rigor per al més especialitzat— s’ha plantejat una sèrie de mesures, que les eines digitals amplificades. El “Desè” Caixaforum, en aquest sentit, és una idea absolutament alineada amb aquella vocació i alimentada per l’aprenentatge dels últims temps. Es tracta de Caixaforum Plus: un centre virtual, gran quantitat de continguts, una plataforma de capil·laritat contrastada, que permet l’accés a totes les persones, especialment a aquelles que no poden dirigir-se a un centre. Un projecte enorme, en si mateix, que mereixerà una altra presentació en els pròxims mesos.
A la segona part de la presentació, Ignasi Miró, director cooperatiu de Cultura i Ciència, va proporcionar una aproximació raonada a les més de 40 exposicions sense perdre de vista el marc abans traçat, és a dir, el compromís de Caixaforum amb la societat, arran del benestar que aporta la divulgació de coneixement a les persones, especialment important en moments de crisi i vulnerabilitat. A través de tres blocs conceptuals, concernents al passat, al segle XX i al futur, va anar desglossant les propostes expositives, amb menció a la seva presència eventual en altres centres diferents del de Barcelona, donat el seu caràcter itinerant. Sense oblidar l’esment a la col·laboració amb institucions de l’altura del British Museum, el Centre Pompidou, la Cinémathèque Française, el Museu del Prado o el Science Museum de Londres.
La cultura digital ha permès tenir la finestra de l’art i de la ciència oberta al món i -considera Durán- “cal seguir aquest camí per millorar l’experiència del consumidor”
A propòsit de les novetats més destacades, podem recuperar, d’aquestes 40 exposicions en total, la primera col·laboració amb museu de la ciència de Londres, com és la mostra que aborda els secrets del Sol, l’astre rei, i que mostrarà —explica Ignasi Miró— “com ha canviat la relació dels humans, des de les tauletes cuneïformes als instruments d’observació moderns”, assenyalant així mateix el seu caràcter de font d’energia i els riscos que pot suposar per a la salut l’exposició a radiacions.
Mirant encara al passat, sense el qual no ens podem entendre avui, l’exposició Mamut, el gegant de l’edat de gel, es preveu una de les més populars. Amb la presència de la reproducció d’un exemplar de mamut llanut trobat a Sibèria, de 3,5 metres d’alçada i gairebé 6 de llargada. La conscienciació de les espècies en greu perill extinció, a causa de l’acció de l’home i del canvi climàtic, es posarà sobre la taula amb noves dades i arguments per aprendre a tenir cura del planeta que ens acull temporalment.
Una altra exposició atractiva per al gran públic serà Mòmies de l’antic Egipte, redescobrint 6 vides. Sense necessitat de retirar els embenats, la tecnologia permetrà reconstruir la vida de sis persones que van viure entre el 600 aC i el segle I, i aprofundir en la seva concepció del més enllà.
Com a “exposició frontissa” —en termes d’Ignasi Miró— connectant passat i present, Tattoo explora usos d’èpoques i cultures anteriors, és a dir la seva pràctica ancestral des d’una perspectiva també antropològica. Miró va recordar l’origen del nom —degut al Capità Cook, en tornar de Tahití— i també la radical actualitat, assenyalant que segons les estadístiques “el 15% dels que estem a la sala portem algun tatuatge”, percentatge que òbviament creix en segons quines franges d’edat. L’atenció al fenomen tattoo des de la creació artística, la menció a tatuadors i els seus nous estils, i la concepció del cos humà com a mitjà d’expressió prendran el primer pla, per il·lustrar i fomentar la reflexió.
D’entre les 40 anunciades, val la pena esmentar altes exposicions —per la seva condició d’absoluta novetat— com la que escenifica el diàleg entre l’alta costura i el cinema, sota l’auspici de l’enfant terrible de la moda Jean Paul Gaultier; la que convida a transitar pels Còmics més influents en l’imaginari col·lectiu, mostrant de forma raonada els factors socials de la seva ascendència i la importància de l’art pop; la gran exposició monogràficament centrada en l’obra de l’inspirat i sempre enigmàtic Magritte; o, finalment, la que ret homenatge a l’inventor Nikola Tesla, qui revolucionà la manera de concebre i gestionar els recursos naturals, de la manera més neta i profitosa per la vida a la Terra
