CaixaForum explora com l’art s’erigeix com a refugi en l’Alemanya d’entreguerres

Destrucció i creació. Caos i racionalisme. Inestabilitat i progrés. Aquests conceptes, aparentment antagònics, es van donar de manera simultània a l’Alemanya d’entreguerres. En un moment de destrucció i incertesa, després de les greus conseqüències econòmiques i psicològiques de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va viure un període de floriment cultural i intel·lectual comparable al de l’Atenes de Pèricles o a la Florència del Renaixement. La República de Weimar va durar només uns catorze anys (entre 1918 i 1933), però els canvis que es van succeir en aquest període van marcar l’esdevenir d’Europa i del món, ja que el període finalitza amb l’ascens del nazisme al poder. Una etapa crucial per a la història, que a més amaga perillosos paral·lelismes amb l’actualitat, i que ara revisita el CaixaForum en la seva nova exposició.

CaixaForum torna a apostar en aquesta mostra, que porta el títol de Temps incerts. Alemanya entre guerres i que es podrà visitar fins al pròxim 20 de juliol, per una mostra immersiva, com ja va fer en la seva anterior exposició d’Alícia al país de les meravelles. En aquesta ocasió, tanmateix, el visitant no s’endinsa en un viatge pel món oníric i les fantasies de la petita Alícia, sinó en un obscur recorregut històric que s’inicia després de la Primera Guerra Mundial i que travessa fins al present més immediat. A través de sales fosques, on l’única cosa que brilla són els quadres, la música i les pel·lícules, igual que en aquell moment va florir l’art com a resposta a la incertesa i la foscor.

El trajecte s’inicia amb la recreació d’un saló burgès del segle XX, inspirat en la novel·la Els Buddenbrook de Thomas Mann. En ell, els seus habitants ballen alegrement El Danubi blau de Johan Strauss, al mateix temps que gaudeixen de grans luxes, absorts de la realitat i de la pobresa dels seus contemporanis. Tanmateix, aquesta falsa alegria aviat es fractura amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. El visitant passa d’un brillant i lluminós saló a un lúgubre passadís que simula una de les múltiples trinxeres de la guerra i que recorden algunes de les xifres que va deixar el conflicte, com els milions de soldats mobilitzats i morts. En travessar aquesta porta, es deixa enrere el “món d’ahir”, tal com descrivia l’escriptor Stefan Zweig, caracteritzat per la seguretat i l’estabilitat, per entrar a la incertesa i obscuritat del conflicte.

Tanmateix, després del trauma psicològic i social que suposa la guerra, els alemanys buscaran recuperar-se després de la derrota i humiliació de l’Imperi Alemany. El kàiser abdica el novembre de 1918 i neix la república de Weimar com a democràcia parlamentària, i ho fa en una ciutat crucial pels valors germànics, ja que la ciutat de Weimar és el lloc de naixement dels poetes Goethe i Schieller. Aquesta ciutat també serà el lloc de naixement de la Constitució de Weimar, que reflecteix els principis del nou sistema i introdueix canvis transgressors com el sufragi universal, permetent per primer cop el vot femení. En aquest moment floreixen totes les arts, des de les avantguardes plàstiques fins al cinema i la fotografia com a armes polítiques, passant per la nova escola de disseny Bauhaus.

Una etapa de gran producció cultural que l’exposició revisita a través de les diferents temàtiques i preocupacions que van sorgir en aquesta època. Qüestions complexes com els nous cànons de bellesa, després dels cossos mutilats que va deixar la guerra, les noves formes d’expressió de gènere o fins i tot el nou paper de la dona en la societat, després que la població femenina hagués entrat de manera massiva al mercat laboral mentre els homes lluitaven en les trinxeres. Tot això, sense oblidar-se d’explorar les noves tendències artístiques que sorgeixen en aquesta època, ja que totes les disciplines existents es replantegen, i apareixen nous moviments com el dadaisme o l’expressionisme abstracte, i fins i tot nous corrents científics com la física quàntica o la filosofia existencialista de Heidegger.

Unes noves maneres de pensar que es donen en una societat complexa, marcada per la incertesa i la crisi del racionalisme, i per les grans diferències socials. En pocs anys se sofreix l’escassetat i la hiperinflació de la postguerra, que va comportar conflictes socials i saquejos, a la qual van prosseguir la llibertat i la creativitat dels feliços anys 20, abans del Crac del 29 i la gran crisi econòmica posterior. Una etapa en què lles diferències socials es van fer més evidents que mai, com mostra la sèrie de litografies de Georg Grosz, que emfatitza com riquesa i pobresa convivien en les acarones carrers.

L’objectiu de la mostra, que és de producció pròpia del CaixaForum i que ja es va exposar en la seu madrilenya d’aquest museu a finals de l’any passat, és el de, segons ha descrit la directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo, “oferir una visió transversal, des de tots els àmbits, a un dels períodes més complexos de la història, una etapa curta però crucial per a la història”, i explicar aquesta etapa d’una forma senzilla i didàctica.

Amb aquest propòsit pedagògic, a més d’experiències immersives i música de l’època com Wagner o Schöenberg, la mostra també compta amb noranta obres originàries, cedides per museus alemanys com el Stadtmuseum Berlin o el Käthe-Kollwitz Museum de Colònia, a més del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional d’Arts Decoratives i l’Institut Valencià d’Art Modern. Fotografies, gravats i pel·lícules són les protagonistes d’aquesta exposició, sempre acompanyades de la seva contextualització històrica, creades per artistes com Kandinski o Münter, però també per dissenyadors de l’escola Bauhaus com Mies van der Rohe o Erich Dieckmann.

El despertar dels monstres

Un repàs històric que, tanmateix, té molt de contemporani. Com adverteix el filòsof i arquitecte Pau Pedrosa, un dels comissaris de l’exposició, “els monstres que es van despertar després d’aquest període de creativitat podrien tornar a aixecar-se”. I és que, aquest període d’efervescència creativa i intel·lectual va acabar de manera abrupta amb l’ascens al poder de Hitler. Amb aquest canvi polític, de la creació es passa a la destrucció, amb episodis com la crema de llibres que eren considerats antialemanys. De la mateixa forma, de la democràcia parlamentària de la República de Weimar es passa al totalitarisme instaurat pel nazisme.

Un canvi radical, que perillosament, podria tornar a repetir-se en l’actualitat ja que, com ha advertit el comissari de l’exposició, molts dels paral·lelismes i les idees sorgides en aquest període d’Alemanya ressonen encara avui. “Cada dia que passa la mostra és encara més contemporània”, ha advertit Pedrosa, i és que la inestabilitat que caracteritzaven la República de Weimar sembla ser una constant també en l’actualitat. Per aquest motiu, des del CaixaForum han volgut exposar aquest període històric, no sols per la seva complexitat i creativitat, sinó també per les seves ressonàncies amb el món contemporani perquè, com expressa el popular aforisme, el poble que no coneix la història està condemnat a repetir-la.

L’exposició, per tant, després de tornar a travessar un altre passadís lúgubre que busca representar la trinxera de la Segona Guerra Mundial, acaba precisament en l’actualitat i amb el visitant havent de triar entre dos camins diferenciats per sortir de la sala: el món de les certeses o la incertesa. Dos camins que, tanmateix, conflueixen en la mateixa sala, perquè precisament incertesa i seguretat es barregen en el nostre present. Un present on la tecnologia i la ciència estan més avançades que mai, oferint cada vegada més certeses i avanços, però on també regna la incertesa en qüestions socials i econòmiques. En aquesta última sala, a més, es proposa un joc interactiu per conèixer les opinions dels visitants sobre diferents disciplines amb afirmacions com “la democràcia és una farsa” o “l’ocupació i l’habitatge són més inestables que mai”.