El CaixaForum Barcelona i el Centre Pompidou han inaugurat aquest dijous la nova exposició Art i natura. Un segle de biomorfisme, una mostra que s’estrena internacionalment en aquest equipament amb una vuitantena de peces d’artistes com Picasso, Miró, Kandinski o Le Corbusier.
L’exposició —concebuda per les dues entitats— estarà oberta al públic fins el 14 de gener. Posteriorment, es traslladarà al CaixaForum Madrid. La proposta combina diferents disciplines com la pintura, l’escultura, la fotografia, el cinema, el disseny i l’arquitectura. En aquest sentit, repassa l’art del segle XX i principis del XXI per acabar reflexionant sobre els reptes actuals pel que fa al medi ambient, informa ACN.
La mostra posa de manifest el diàleg entre l’art i la natura en la creació artística dels darrers segles com a punt de partida per repensar els vincles actuals amb el món dels éssers vius. Un moment en que el món trontolla sota múltiples crisis. A banda, es tracta d’una proposta que, més enllà de la seva “excepcionalitat” pel fet d’haver arribat a Barcelona, s’afegeix una segona particularitat, i és que serà la darrera vegada que es podran veure aquestes obres en un llarg període de temps. Tal com ha recordat Ignasi Miró, director corporatiu de l’Àrea de Cultura i Ciència de la Fundació La Caixa: “quan acabin la seva itinerància per Espanya passaran a formar part d’uns magatzems per un període important de temps, abans que es tornin a presentar al nou equipament de París”.
També n’ha parlat la comissària de l’exposició i conservadora del Centre Pompidou, Angela Lampe, que ha apuntat que les futures exposicions que es podran veure al nou centre segurament aniran en aquesta mateixa línia, amb un enfoc “interdisciplinari” que permeti un “diàleg entre totes les arts”. “És l’ADN del Centre Pompidou”, ha subratllat durant l’acte de presentació.
Metamorfosi, mimetisme, creació i amenaça
La proposta del CaixaForum vol posar sobre la taula el fet que les formes de la natura han fascinat artistes de totes les èpoques, que han reconegut en els animals i les plantes la bellesa i el misteri, la força i l’harmonia de la vida. Durant el primer terç del segle XX, aquesta fascinació va adquirir un nou sentit gràcies al desenvolupament de les tècniques de fotografia microscòpica, que van desvelar una dimensió de la vida fins aleshores invisible. Així va sorgir una estètica fascinant basada en la biologia dels microorganismes. Fotògrafs, artistes, arquitectes i dissenyadors van elaborar noves maneres d’observar i mostrar la natura.
A la segona meitat del segle XX, plantes, boscos i paisatges van començar a formar part de l’obra, i sorgeixen moviments com l’’art povera’ (art pobre) italià o el land art (art natura) nord-americà, que juguen amb diferents elements naturals. El conjunt de formes i visions de la natura de l’art del segle XX ofereix un espectacle inesgotable, que aquesta exposició també recull àmpliament.
Paral·lelament, en els últims anys, les noves tecnologies científiques i la biotecnologia han irromput en la creació artística per fer emergir noves formes d’ecologia política i social. Els artistes creen obres amb biomaterials o matèria orgànica i treballen amb processos naturals per crear obres d’art conceptuals que evolucionen com organismes vius. Les seves obres es fan ressò de la problemàtica mediambiental i de la necessitat de preservar l’ entorn.
Un segle de biomorfisme brinda l’oportunitat de reflexionar sobre el passat i el present de la relació entre l’art i la natura, entre la cultura i la ciència, a partir de les riques col·leccions del Centre Pompidou. La mostra presenta una selecció de primer nivell d’obres del segle passat de totes les disciplines, pintura, escultura, fotografia, arquitectura, cinema i disseny, amb noms com Salvador Dalí, Raoul Hausmann, Vassili Kandinski, Joan Miró, Le Corbusier, Paul Klee o Alvar Aalto.
També Alberto Giacometti, Jean Arp, Alexander Calder, Georgia O’Keeffe i Max Ernst, entre d’altres, amb una presència important d’artistes de les últimes dècades que han aportat nous punts de vista compromesos, com Pamela Rosenkranz o Neri Oxman.
En aquest sentit, la mostra inclou més de vuitanta peces distribuïdes en quatre àmbits: Metamorfosi, mimetisme, creació i amenaça. En conjunt, parlen de l’atracció per les formes orgàniques, el descobriment de noves formes microscòpiques, la creació d’elements naturals i el perill d’un canvi irreversible que posi fi a la bellesa i la diversitat.
Un projecte de mediació amb mirada científica
L’exposició es complementa amb un projecte de mediació que permet desenvolupar els conceptes que es tracten a la mostra. En aquest cas, a l’entrada, al costat del títol, els visitants hi poden trobar un gran mur biomòrfic en el qual es projecten uns hexàgons amb imatges, cadascun amb un concepte que apareix a l’exposició. Aquests hexàgons es van combinant per crear cadenes de sentit per abordar fins a setze conceptes.
El segon apartat mostra com els conceptes principals de l’exposició es manifesten en la natura. D’altra banda, també es convida els espectadors a afinar la mirada sobre algunes obres de l’exposició amb diverses preguntes. Finalment, tot plegat es complementa amb conferències, xerrades i tallers que s’aniran duent a terme durant els pròxims mesos.
