Seu Cambra de Barcelona Diagonal
La seu de la Cambra de Barcelona a l'Avinguda Diagonal, a prop de Passeig de Gràcia.

La Cambra de Barcelona es reforça a la seu de Diagonal en lloc de mudar-se al 22@

El ple municipal ratifica el desistiment del dret de superfície que tenia la corporació sobre una parcel·la municipal per edificar un immoble de 21 plantes

La Cambra de Comerç de Barcelona posa punt i final a un projecte que s’ha anat complicant. Gairebé 20 anys després, la corporació presidida per Josep Santacreu ha acabat descartant el gran edifici d’oficines que anava a edificar al 22@, en una parcel·la que li havia cedit l’Ajuntament de Barcelona. Després d’arribar a un acord de desistiment amb el consistori, ratificat aquest divendres en el ple municipal per tots els grups polítics, l’entitat passa a reforçar la posició de les seves oficines centrals, situades a l’Avinguda Diagonal, on l’any passat va culminar una inversió de quatre milions d’euros per transformar-les completament.

La fi del boom immobiliari i la consegüent aturada econòmica van ser els primers cops que va rebre la seu de la Cambra al 22@, un projecte que es va començar a forjar l’any 2005. Un any després, es va signar el conveni amb l’Ajuntament que regulava el dret de superfície per 75 anys del solar municipal. Amb aquesta operació, el consistori volia regenerar un districte que, en aquell moment, necessitava una empenta. S’anava a situar en una parcel·la que també estava ubicada a l’Avinguda Diagonal, com les seves oficines centrals, però a la part baixa, entre els carrers Selva de Mar i Pujades.

Poc després del primer sotrac, l’any 2010, va arribar l’eliminació del recurs cameral, la principal font d’ingressos de la corporació, una mesura que va paralitzar un projecte molt ambiciós i va obligar a replantejar-lo i a haver de buscar alternatives per tirar-lo endavant. Es va trigar bastant fins que, l’any 2019, el ple municipal va aprovar modificar l’acord inicial i passar a un model de lloguer que permetés sufragar la inversió. Una entesa aconseguida entre el govern d’Ada Colau i la corporació, en aquell moment presidida per Miquel Valls, que determinava que l’Ajuntament es comprometia a llogar el 61% de l’immoble durant 35 anys, reduint el cost i solucionant la necessitat d’espai per a oficines que tenia el consistori. Segons el projecte arquitectònic que havia guanyat el concurs internacional, fet per Taller de Arquitectos Colaboradores, l’edifici anava a tenir una superfície de més de 20.000 metres quadrats repartits en 21 plantes.

Una vegada superat aquest escull, va arribar la pandèmia, amb una altra aturada econòmica que va incidir especialment en el sector de les oficines. Després d’intentar reconduir el projecte per enèsima vegada, totes dues parts han acabat concloent que havia perdut el sentit original, amb un 22@ que ja no requereix més dinamització empresarial i, que si té alguna necessitat, és més habitatge públic assequible, com la resta de la ciutat. Amb l’extinció del dret de superfície que tenia la corporació, l’Ajuntament ha recuperat la plena propietat de la parcel·la.

A més, la Cambra també ha constatat que ja no necessita tant espai com s’imaginava l’any 2006. De fet, en la seu de Diagonal recentment reformada, ha concentrat als seus treballadors en unes poques plantes i la resta les ha posat a la disposició d’empreses externes per llogar-les. Concretament, l’edifici compta amb un total de deu pisos i sis són els que s’han obert a companyies que es vulguin instal·lar a la Diagonal. Així mateix, es van habilitar un coworking amb espais flexibles i privats, sales de videoconferències individuals, sales de reunions i sales per acollir esdeveniments. L’última planta, la desena, on abans se situava presidència i el seu equip, s’ha obert a tot l’edifici, així com la seva terrassa. Leitat i Parlem són alguns dels primers inquilins. La corporació també disposa de la Llotja de Mar, on ara té ubicada la seva seu corporativa i prèviament havia estat instal·lada la seva plantilla, fins que es van mudar el 1986 a Diagonal.