Entre un bar de kebabs i una casa de canvi, ha obert a la Rambla una masia. Ho ha fet a un local que abans havia ocupat el Baviera, que va tancar amb la pandèmia i no va tornar a obrir. El nou restaurant li agafa el nom a la Canaletes, la cerveseria que es va veure substituïda per un Burger King una mica més amunt. Amb molta brasa, el restaurant vol reconquistar la Rambla i trencar amb la creença generalitzada que s’hi menja malament i tot és massa car, oferint un producte de qualitat i no els típics plats que s’acostumen a veure. Una carta que no té res a veure amb sangries aigualides i paelles precuinades per no només agradar els comensals que estan de visita sinó també als locals que mai van al passeig més famós de la seva ciutat conscients que ja no és el que era.
“Abans, baixar a la Rambla era una festa”, recorda Norma Galofré, directora d’operacions del nou restaurant, “i ara vivim d’esquenes”. Per revertir-ho, Canaletes ofereix receptes catalanes de tota la vida, sempre cuinades a la brasa, sigui pà amb tomàquet, patates braves reinventades en format patates al caliu amb puré de patates, porros presentats com calçots o botifarra. A tot això, se suma el porró de vi, posant a disposició dels clients un pitet per evitar accidents, tant si són novells com si són dels que mai aconsegueixen no tacar-se. També la decoració és típica de masia, amb cadires i tamborets de ràfia, voltes catalanes, teules i maons. Rude, però cuidat. “Volem que la gent s’ho passi bé i gaudeixi de la cultura local”, remarca Galofré.
Sent conscients que bona part del públic anirà buscant tapes o una paella, Canaletes li dona una volta per no decebre a ningú i mantenir l’essència. Per exemple, es pot demanar un plat de fuet, una mica de pernil, olives, escalivada o un empedrat per començar. Després, se segueix amb un hot dog, però fet de botifarra i acompanyat per mongetes i allioli, etiquetat com a Catalan hot dog, o un arròs, però a la brasa. “Oferirem allò que el turista demani, però ho cuinarem com t’ho prendries aquí”, resumeix la responsable d’operacions. Si de postres volen un gelat o un coulant, també podran atrevir-se amb un flam, per acabar amb un xarrup de ratafia.
“No disfressem res i apostem pels productes de qualitat”, remarca Galofré. El responsable de cuina, Germán Lérida, afegeix que es prioritzen les receptes de digestió fàcil, ben cuinades i sense ultraprocessats ni fregits. La verdura és una pota essencial de la carta, no només amb els porros en format calçot, també amb la col, molt suau, i l’albergínia, amb salsa de soja i mel, molt cruixent. Lérida, abans a Can Fabes i la Masia del Montseny, coordina tot el procés, visible des de la barra, on es pot dinar mentre se segueixen les seves directrius. Amb un tiquet mitjà de 35 euros, el més típic és compartir els primers i escollir un segon, una opció també molt local.
Sense oblidar que l’afegitó “a la brasa” no és excessivament internacional, els propietaris del nou Canaletes el van traduir com barbecue, posant llums de neó —en anglès— a l’entrada per convèncer a tothom, fins i tot al més despistat. Per si no fos suficient i sent conscients que es troben davant d’un lloc de peregrinació per als culers, han reforçat l’eslògan amb Força Brasa.
Obert des de finals de juliol, els primers mesos de vida de Canaletes estan servint per traduir l’oferta, així com anar-se adaptant a la demanda. De moment, entre la clientela, la proporció entre turistes i locals és de 60-40. Propietat del grup hoteler Smart Room Company, la inversió per posar en marxa el local ha estat de 500.000 euros i s’han creat 18 llocs de treball.
