El canvi climàtic vist des del superordinador de Barcelona

“El canvi climàtic és generalitzat, ràpid i s’intensifica”. Així de contundent s’ha mostrat el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC per les seves sigles en anglès) en el seu últim informe, publicat en una setmana on els incendis i les onades de calor han tornat a evidenciar els riscos que la humanitat ha provocat al planeta. Amb la participació de més de 200 científics, s’han analitzat 15.000 documents per avaluar els canvis que s’estan produint en el clima. S’ha conclòs que molts d’ells no tenen precedents en centenars de milers d’anys i que alguns d’ells ja no es podran revertir fins d’aquí segles o mil·lennis. I, sobretot, s’ha assenyalat una vegada més que l’acció humana n’és la clara responsable.

L’única institució barcelonina i catalana que ha participat en l’informe ha estat el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC) i ho ha fet a través de l’investigador ICREA i director del Departament de Ciències de la Terra del BSC, Francisco J. Doblas-Reyes, un dels seus autors. Les simulacions climàtiques que Doblas-Reyes i el seu equip fan des del superordinador MareNostrum també han format part de l’anàlisi de l’IPCC, així com articles que s’han fet sobre el canvi climàtic des del BSC.

Aquesta infraestructura ubicada a l’antiga capella de la Torre Girona, a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), permet modelar el clima global passat i futur, i plantejar diversos escenaris, com quina serà la seva evolució si les emissions contaminants es mitiguen, la seva variació dependent en quin grau es fa… Les capacitats del superordinador també suposen poder analitzar totes aquestes dades —gairebé infinites— i extreure només la informació necessària per poder obtenir conclusions.

Infraestructures científiques i centres d’investigació com el BSC tenen la capacitat de participar en discussions de primer nivell com les de l’IPCC, però la seva recerca depèn d’aconseguir fons, majoritàriament europeus, que són competitius i tenen una durada limitada, a més que no els permeten centrar-se només en Catalunya i la resta d’Espanya per incidir en el seu entorn més immediat. Tot això els col·loca en una posició de debilitat, lamenta Doblas-Reyes. D’aquesta manera, fenomens més locals com el temporal Glòria o el Filomena no s’acostumen a abordar des del BSC, tot i que la capacitat per fer-ho hi és. Segons l’expert, cal apostar per destinar recursos de manera estructural a aquestes investigacions, com ja fan altres països europeus i els Estats Units, amb l’objectiu de poder determinar quina contribució ha tingut el canvi climàtic a aquests episodis i per què s’han produït, facilitant la cerca de polítiques que hi puguin incidir més directament.

Una altra de les maneres que té el BSC de fer arribar el coneixement que genera sobre el canvi climàtic passa per treballar de la mà de les empreses. Per exemple, companyies com Decathlon s’adrecen al departament de Doblas-Reyes per conèixer com la variabilitat climàtica pot afectar a la seva activitat econòmica. Els investigadors del BSC avaluen la seva operativa i els hi assenyalen les vulnerabilitats, amb l’objectiu de capacitar-les perquè puguin adaptar-se millor a la situació mediambiental. Empreses del sector vitivinícola, com Codorníu i la Família Torres, també han buscat l’ajuda dels investigadors de l’àrea de Ciències de la Terra, així com del sector elèctric, com Iberdrola.

Aquesta tasca també la fan amb institucions. En aquest sentit, l’expert remarca com cada cop més les administracions hauran de prendre decisions que regulin aquest fenomen, entenent les dades que actualment hi ha disponibles i sabent traduir-ho en normes. “Cal una implicació més gran dels agents que experimentaran els canvis”, subratlla, però no amb petits projectes, sinó amb una inversió que doni estabilitat. És per això que veu necessari que es creïn companyies que puguin traslladar el coneixement que genera el BSC a altres empreses i institucions. A diferència d’altres àrees de recerca del superordinador, el departament de Ciències de la Tierra encara no ha vist néixer cap spin-off que respongui a l’emergència climàtica, una qüestió que encara representa un mercat massa petit, però que, sense cap mena de dubte, creixerà amb el temps.