Octavi August ja s’havia fixat abans, i es va preocupar de construir una vila imperial a la qual tornar durant 40 anys per contemplar el mar Tirrè. El seu successor, Tiberi, va fer el mateix amb Villa Jovis, les ruïnes de la qual es compten entre les més ben conservades d’Itàlia. Van inventar així les vacances, paraula que segueix sonant a màgia 2.000 anys després, sobretot si transcorren aquí. Al segle XIX els viatgers europeus van començar a parlar de Capri com si l’haguessin descobert al món, i als anys 50 va aconseguir la categoria de mite en convertir-se en escala obligatòria de la jet set internacional.
Marxem-hi doncs: vesteixi’s de blanc (of course pantalons capri), unes ulleres de sol, un mocador de seda al coll i a gaudir de l’illa. Si no em troben, m’he perdut per aquí!
Villa Mediterranea. És un petit hotel de tan sols 10 suites. Forma part del famós hotel Tiberio Palace, però manté la seva independència i exclusivitat. La decoració és absolutament diferent i original. Rendeix un homenatge a les banyistes dels anys 50: maniquins amb vestits de bany, gorra i ulleres per nedar reben els seus clients. Les habitacions amb paper pintat de color verd menta i blau, catifes de color rosa, capçals de lunars, cortines violetes i quadres amb motius de platja són pur color i creen un ambient molt estiuenc.
Jk Place Capri. Michele Bonan ha dissenyat els interiors de l’hotel amb un estil clàssic, urbà i fins i tot amb un cert aire rural anglès, en suaus tons pastís i paper estampat. Algunes habitacions (en total 22) tenen balcons que miren al mar, i la vista panoràmica del golf de Nàpols. El JK Place és un dels pocs hotels de Capri que es troben ben al oceà i molt a prop del nucli antic romà, a la vora d’un penya-segat des d’on es domina el port.
Aurora. Probablement la pizzeria més luxosa de tot Itàlia. És la llar de la pizza all’acqua (una versió lleugera de la tradicional massa napolitana). La família D’Alessio, ja la seva tercera generació, gestiona aquest “museu de la gastronomia caprese”. El xef Franco Aversa aporta imaginació i creativitat a les famoses pizzes de Gennaro D’Alessio, que s’anomenen “d’aigua” no en referència a la preparació, sinó perquè hi ha tant pebre que van “en flames”. Per aquest motiu, els clients demanen molta aigua per apagar-lo.
Laboratorio Capri. Als anys 60, Sartoria Gigino va ser un punt de referència de la jet set internacional que any rere any visitava la seva boutique, atreta per la fantasia i el talent de dos sastres excepcionals: Luigi i Maria Lluïsa. El 2010, la família reuneix tanta creativitat en l’atmosfera exclusiva de Laboratorio Capri, on continuen les seves famoses creacions fetes a mà. Miquel i August, els fills, seleccionen els treballs dels artesans que reinterpreten aquell sabor dels anys 50 i 60. Teixits colorits, detalls ètnics, nous volums i formes mantenint-se fidels a l’esperit inequívocament Capri.
