El teletreball havia estat durant anys el futurible del qual tothom parlava, però poca gent acabava posant en pràctica. En el conjunt de la Unió Europea només un 3,5% dels assalariats treballaven habitualment des de casa el 2019, una xifra que es reduïa al 2,1% en el conjunt de l’estat espanyol segons dades d’Eurostat.
Tanmateix, la situació va donar un gir de 180 graus a mitjans de març, quan, arran de l’esclat de la pandèmia, infinitat d’empreses, independentment de la seva grandària i sector, es van veure amb la necessitat de continuar amb la seva activitat fora dels establiments laborals.
Ben entrat l’any 2021, hi ha indicis que el teletreball ha vingut per quedar-se, com a mínim a curt termini. La necessitat de mantenir certes mesures de profilaxi basades en el distanciament social fins que arribem a nivells suficients de vacunació, així com de reduir pressió als fluxos de mobilitat al transport públic, forcen a les empreses a mantenir el teletreball, encara que sigui de manera híbrida.
Per altra banda, gràcies a la digitalització de l’economia, els nous models de negoci requereixen una escassa o nul·la presència física al país on es troben els consumidors i cada vegada són més els professionals que trien exercir la seva professió de manera remota mentre recorren el planeta. La figura del nòmada digital és avui un perfil professional en auge.
Països amb ambició i una mirada estratègica han decidit aprofitar la conjuntura per captar talent digital. La fórmula preferida per legalitzar el desembarcament d’aquests professionals ha estat l’emissió de visats digitals, que permeten al seu titular la residència oficial en un país i el treball virtual en un altre.
Països amb ambició i una mirada estratègica han decidit aprofitar la conjuntura per captar talent digital
Alemanya fou pionera en crear el visat per a nòmades digitals, un per a treballadors independents (Freiberufler Visat), que es pot estendre durant un període de fins a tres anys, i un altre denominat Working Holiday Visa, per estades de menys de sis mesos.
Estònia, llançava, l’agost de l’any passat, el Visat Nòmada Digital, que permet treballar a l’estat bàltic durant dotze mesos. A més, i des de l’any 2014, Estònia compta amb el programa e-Residency que permet esdevenir resident digital al país i fundar-hi una empresa o establir-t’hi com a treballador autònom, amb unes condicions bastant menys costoses a la dels autònoms a Espanya. El millor de tot és que pots realitzar tots els tràmits des del sofà de casa, gràcies a l’alt grau de digitalització administrativa del país.
Els nostres veïns de Portugal han dissenyat recentment un Visat de Resident Temporal que poden emprar autònoms i empresaris sense límits de nacionalitat. Permet al seu titular romandre al país durant més d’un any. Les autoritats lusitanes han dissenyat dos tipus de visats per a nòmades digitals: una per a treballadors autònoms i una altra per a emprenedors, que exigeix presentar un contracte signat amb una incubadora de startups a Portugal.
I Barcelona, com n’és d’atractiva per a aquest nou perfil de professionals? El sector del talent digital ha crescut durant els mesos de pandèmia i ha generat 6.000 nous llocs de treball, segons Barcelona Digital Talent, majoritàriament vinculats al Big Data, la programació o la gestió d’infraestructures. Amb l’eslògan “Move your desk, change your life”, l’Ajuntament acaba de llançar una campanya per captar nòmades digitals. Per la seva banda, Turisme de Barcelona ha impulsat el programa “Workation” amb la vocació de desestacionalitzar el sector turístic i integrar el nòmada digital en la vida quotidiana de la ciutat. En aquest sentit, el programa inclou quatre productes: allotjament, assegurança mèdica (amb assistència gratuïta en hotels i atenció primària a Quiron Hospitality), una targeta especial per accedir a 25 museus durant sis mesos i acords amb clubs esportius, transport i mobilitat. Regular la llar compartida −i no prohibir-la− també seria una passa en la bona direcció.
Més enllà de la qualitat de vida i les facilitats administratives, un dels principals factors que fan que un treballador opti per establir-se a un país o a un altre és, evidentment, la tributació. La majoria de països sotmeten a tributació les rendes obtingudes al seu territori per part dels residents fiscals en un altre país, alhora que graven les rendes obtingudes pels seus residents fiscals en qualsevol territori. Només l’existència d’un conveni per evitar la doble imposició subscrit entre ambdós estats evitarà que una mateixa renda sigui gravada per partida doble.
Més enllà de la qualitat de vida i les facilitats administratives, un dels principals factors que fan que un treballador opti per establir-se a un país o a un altre és, evidentment, la tributació
A Espanya, una persona física és considerada resident fiscal si roman més de 183 dies en territori espanyol durant l’any natural o radica a Espanya el nucli principal de les seves activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta. La titularitat d’immobles, de negocis, de participacions en societats espanyoles i, en general, qualsevol font de riquesa o patrimoni, podrà ser considerada per les autoritats per impedir al seu titular perdre la seva condició de resident fiscal, tot i haver deixat de residir habitualment a Espanya. En definitiva, els nòmades digitals s’enfronten a un complex entramat de normatives internes i convenis bilaterals que han de conèixer per complir les seves obligacions tributàries.
Alguns països, però, ja estan fent esforços per esdevenir més competitius a ulls del talent digital. Croàcia va anunciar l’any passat que autoritzaria treballar en remot i residint legalment al país, malgrat tenir contracte amb una empresa domiciliada fora de les fronteres d’aquest país. També obria la porta a treballar sense tributar per IRPF al país, encara que sense opcions de beneficiar-se dels serveis mèdics excepte els coberts per una pòlissa privada. Portugal, a través del seu “Règim dels Residents no habituals”, permet tributar per un tipus reduït del 20% durant deu anys, sempre que aquestes rendes procedeixin d’activitats de caràcter científic, artístic o tècnic.
La pandèmia ha afavorit la consolidació del teletreball i molts professionals han vist el moment perfecte per canviar de residència, buscant zones amb millor clima, menys contaminació, una millor oferta cultural i gastronòmica, esdeveniments del seu sector i en definitiva, millor qualitat de vida. En aquest context, Barcelona reuneix la majoria dels ingredients òptims. De fet, ha ocupat la primera posició del rànquing Nomad List durant molt de temps. Parlem de professionals altament qualificats, que probablement no només viuran i consumiran al nostre territori, sinó que hi fundaran projectes empresarials, assessoraran startups locals o esdevindran membres dels seus consells executius. Són un actiu destacat, especialment en un ecosistema d’innovació en fase de maduració.
Parlem de professionals altament qualificats, que probablement no només viuran i consumiran al nostre territori, sinó que hi fundaran projectes empresarials
Però fins i tot més enllà dels límits de la capital, moltes localitats de Catalunya podrien aprofitar les oportunitats del teletreball per atraure talent i inversió, contribuint a l’equilibri territorial. És el que acaba de fer Irlanda, posant en marxa una estratègia per afavorir el treball remot a les zones rurals i creant 400 working hubs a pobles irlandesos.
La covid-19 ha accelerat algunes tendències en el món del treball que obliguen a les administracions públiques a treballar amb celeritat i perspectiva de futur. En els propers anys viurem una cursa sense precedents per atraure talent digital i tecnològic i sembla evident que ho tenim tot a favor per aprofitar-la. Estarem a l’alçada?
