La baronessa Thyssen coneixia l’antic cinema Comedia, ubicat en el xamfrà entre Passeig de Gràcia i Gran Via. L’havia visitat quan era petita i recorda haver vist pel·lícules protagonitzades pel seu primer marit, Lex Barker, conegut pel seu paper de Tarzan. D’això han passat molts anys, fins i tot la sala ha arribat a baixar la persiana, i Carmen Cervera ha volgut assentar-se, per fi, a la seva ciutat natal revivint l’històric immoble a través de la seva col·lecció privada d’art. “El museu estarà ple d’obres meravelloses. Soc molt feliç per contribuir a fer que això es dugui a terme”, ha declarat a la presentació del futur Museu Carmen Thyssen Barcelona, una posada de llarg multitudinària que s’ha celebrat aquest dijous al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Després de mesos de negociacions amb la propietat de l’edifici, les famílies Pla i Planàs, el nou equipament cultural ha començat a caminar amb la previsió d’obrir portes de cara a l’any 2027. La baronessa, emocionada per compartir carrer amb Gaudí, no estarà sola en aquest projecte i posarà en marxa el museu de la mà del fons Stoneweg, també responsable a la ciutat del renaixement del Palau Martorell o de la creació del centre d’interpretació de la Copa de l’Amèrica, així com de la polèmica iniciativa per instal·lar-hi una seu del rus Hermitage. El museu es vehicularà a través de la Fundació Arte y Legado Barcelona, que està presidida pel conseller delegat i cofundador de Stoneweg, Jaume Sabater, i en la qual formen part la mateixa Cervera, així com la seva filla Carmen Thyssen-Bornemisza Cervera, present a l’acte.
Es calcula que la inversió per al Museu Carmen Thyssen Barcelona, que serà completament privat, se situarà entorn dels 100 milions d’euros, xifra que inclou tant la compra de l’immoble com la profunda reforma que s’haurà de realitzar. Així mateix, Stoneweg ha tancat un acord de lloguer per a la col·lecció de la baronessa. Segons els promotors, la previsió és presentar la llicència a mitjans de 2025, entre finals d’abril i principis de maig, amb l’objectiu de començar les obres a finals d’any. Com a mínim, els treballs s’allargaran durant un any. L’espai serà concebut per un estudi d’arquitectura català i un altre d’internacional. No es convocarà cap concurs, sinó que es contactarà directament als despatxos que duran a terme el projecte.
L’art català dels segles XIX i XX serà l’eix central de l’equipament. “En el meu cor hi ha el català”, ha declarat Cervera, d’avis catalans, pare català i mare madrilenya, nascuda a la ciutat i formada a escoles com el Liceu Francès i Lestonnac. Hi haurà una col·lecció permanent, però també s’organitzaran exposicions temporals, com passa al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid o el Museu Carmen Thyssen Màlaga, seus que col·laboraran per nodrir el nou espai, així com es treballarà amb la que hi ha a Sant Feliu de Guíxols. “Des que era petita, he crescut envoltada d’art. La meva mare em portava a museus i el meu pare pintava com a hobby. Amb el pas dels anys, sense saber com, m’he convertit en una col·leccionista seriosa”, ha assenyalat, afegint ràpidament que tot el que ha col·leccionat “sempre està i estarà perquè el públic pugui veure-ho”.
“Serà un museu molt del segle XXI”, ha remarcat Cervera, en el qual artistes clàssics, moderns i contemporanis envairan el Palau Marcet, un dels pocs palauets urbans preservats a l’Eixample que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2000. Ramon Casas, amb el seu conegut Interior a l’aire lliure (1892), Santiago Rusiñol o Eliseu Meifrén seran alguns dels nous inquilins. Però també s’organitzaran mostres d’arts decoratives, moda i joieria, i, com no podia ser d’una altra manera, hi haurà espais immersius. Amb una superfície total de 9.000 metres quadrats, l’oferta es completarà amb una botiga i un espai gastronòmic. Queda per veure com es resoldrà el futur de les dues botigues veïnes, ocupades per Guess i Massimo Dutti.
“Un salt d’escala històric”
Per a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el futur museu no només és un somni fet realitat per a Cervera sinó també per a la mateixa ciutat. “És una altra victòria més de la cultura”, ha subratllat, recordant que, amb el tancament del Comedia a principis d’any, el consistori es va fixar com a objectiu mantenir l’activitat cultural a l’immoble, situat en una artèria de la capital catalana ja àmpliament venuda a les marques de luxe.
Collboni ha encaixat el Museu Carmen Thyssen Barcelona en “la primavera cultural” que viu la ciutat, amb altres iniciatives en marxa com l’ampliació del Macba, amb la previsió d’arrencar les obres a principis del 2025, i la del MNAC, amb el concurs d’arquitectura ja encarant la seva última fase. “És un salt d’escala històric”, ha assegurat, sense oblidar-se d’agrair la “persistència cultural” de Sabater i Stoneweg.
