Durant molts anys, als ecosistemes emprenedors de Barcelona, la companyia Glovo era presentada com el gran model d’èxit. Un exemple d’inspiració per mostrar el camí a molts emprenedors que aspiraven a trobar el seu particular El Dorado sense sortir de la ciutat. L’objectiu dels emprenedors, incubadores i acceleradores era construir startups que aconseguissin ser scaleups i arribar a ser algun dia un nou unicorn. Un terme que fa referència a les startups que arriben a assolir una valoració de mil milions de dòlars.
La primera referència als unicorns tecnològics la va fer Aileen Lee, fundadora de Cowboy Ventures a Palo Alto l’any 2013 al seu article Welcome to the Unicorn Club: Learning from Billion-Dollar Startups. Hi analitzava les empreses de programació fundades a la dècada dels 2000, una època de cicle especulatiu i un període de creixement descontrolat en el valor de les empreses vinculades a internet que, finalment, va acabar esclatant i provocant una greu crisi mundial. A Espanya, els veterans recordem el cas de Terra Networks com a símbol de l’auge i la caiguda de les puntcom. Aileen Lee calculava llavors, que només el 0,07% de les empreses tecnològiques arribaven a una valoració de mil milions de dòlars, i que eren tan rares de trobar com trobar un mític unicorn.
Avui aquells unicorns tecnològics ja són una realitat a l’ecosistema emprenedor global. Segons l’app de gestió borsària Eqvista, el 2024 ja hi ha més de 1.549 unicorns repartits a 53 països i 291 ciutats del món. Barcelona, com una de les noves capitals digitals globals, aspira a ser una ciutat de referència i seu d’alguns unicorns. Avui, a l’ecosistema de startups espanyol existeixen nou unicorns reconeguts: Glovo, Cabify, eDreams, Idealista, Devo, Jobandtalent, Travelperk, Wallbox i Flywire. La majoria han identificat i explotat amb èxit errades o mancances del mercat aprofitant el potencial de l’economia digital. Són empreses que ofereixen nous productes o serveis amb un model de negoci innovador, escalant ràpidament gràcies a la confiança dels inversors i a successives rondes de finançament, malgrat que algunes han demostrat no ser rendibles encara.
Les empreses de la nova economia, a més d’un model de negoci audaç i innovador, han de tenir un propòsit corporatiu reconegut i compartit
L’economia es basa en bona part en la confiança, i algunes startups han sabut jugar bé les seves cartes i han generat aquestes expectatives positives davant dels inversors. En alguns casos, aquestes expectatives s’han demostrat excessives, però en nom de la innovació, la nova economia i també en algun cas aprofitant les llacunes reguladores, els seus founders han aconseguit vendre les bondats del seu model de negoci i fer caixa. Les que aconsegueixen sobreviure i consolidar-se, en la majoria dels casos solen acabar controlades per fons d’inversió o grans corporacions allunyades de la ciutat fundacional, com és el cas de Glovo. La companyia made in Barcelona va ser comprada el 2022 pel gegant alemany Delivery Hero en una operació valorada en 2.300 milions d’euros. Malgrat l’èxit de l’operació, ja aleshores es posava en qüestió el model de negoci, les pràctiques. laborals i la seva sostenibilitat a mitjà i llarg termini.
El cas de Glovo és un bon cas d‟anàlisi sobre alguns dels fonaments sobre els quals s’assenten algunes d’aquestes empreses de la nova economia, i sobretot de quin model d’empreses volem impulsar o atraure a Barcelona. Glovo és una empresa de referència al món de les startups sumida avui en una important crisi legal, econòmica i reputacional. Una realitat que ens ha de fer reflexionar sobre els nous models d’empresa. Volem scaleups i unicorns radicats a Barcelona on la unitat de mesura de l’èxit sigui únicament la xifra de negoci o la capitalització? O, pel contrari, podem apostar per models d’empresa que creixin i escalin generant un triple impacte positiu, és a dir, econòmic, mediambiental i social?
Alguns defensem que el Barcelona Valley hauria d’estar associat de manera coherent amb el model de ciutat que defensem i amb uns atributs que volem projectar al món. Les empreses de la nova economia, a més d’un model de negoci audaç i innovador, han de tenir un propòsit corporatiu reconegut i compartit. No n’hi ha prou amb escalar ràpidament a qualsevol preu, sinó fer-ho de forma ètica i decent, és a dir, sense cronificar situacions de precarietat econòmica o laboral. Alguns pensaran, això és el mercat i el negoci és el negoci. I probablement el món sigui en bona part així, però alguns defensem un model Barcelona diferent on les ambigüitats ètiques o els buits legals no siguin l’excusa perfecta per construir models d’empresa extractives sinó inclusives.
Les administracions van clarament darrere de la realitat de l’economia digital i moltes vegades no disposen d’instruments o d’un suport legal clar. És aquí on entra en joc la societat, atorgant o erosionant la llicència social per operar de les empreses, és a dir, influint en la percepció de la reputació i contribuir també de forma coherent amb els nostres actes com a consumidors. No podem demanar als ciutadans que siguin herois, però sí que podem contribuir a generar estats d’opinió i a exigir regulacions raonables i justes. El cas Glovo n’és un bon exemple. Quant més creixia el seu negoci, més creixia igualment la contestació social i institucional davant d’un model que forçava la interpretació de les relacions laborals.
La innovació ha d’estar associada a un propòsit corporatiu reconeixible, compartit, raonable i just
Finalment, l’any 2021 va ser aprovada i va entrar en vigor l’anomenada Llei Rider, una normativa que regula el treball dels repartidors que treballen per a plataformes digitals d’enviament a domicili, establint una sèrie d’obligacions per a les empreses que hi operen al sector. Glovo va decidir contestar-la ignorant els seus preceptes i fent un pols a l’administració. Una confrontació legal que potser pretenia forçar el canvi del marc de relacions laborals a Espanya.
Tres anys després, amb centenars de milions d’euros en multes, penalitzacions, diligències per responsabilitat penal contra l’empresa i fins i tot amb risc de presó per als administradors, Glovo rectifica i proclama que assumirà la legislació laboral incorporant els riders a la seva plantilla. Un cop de volant en tota regla que posa sobre la taula la necessitat de revisitar alguns dels preceptes amb què operen alguns d’aquests unicorns de la nova economia. La innovació, per ser coherent, ha d’estar associada a un propòsit corporatiu reconeixible, compartit, raonable i just. Els nostres models de negoci no poden ser aliens a la necessitat de mantenir la llicència social per operar. Em sembla una reflexió oportuna per a l’ecosistema emprenedor de Barcelona. Quin tipus d’empreses volem promoure? Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
