Catalunya, entre els cinc territoris digitalment més avançats d’Europa

Catalunya consolida la seva posició en el Top 5 de països més desenvolupats digitalment d’Europa i se situa 12 punts per sobre de la mitjana de la Unió, per darrere de Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Països Baixos. Espanya és dotzena.

Aquesta és la segona vegada que es calcula l’Índex DESI 2020 per Catalunya, ja que normalment la Comissió Europea només analitza l’avenç digital dels vint-i-set països membres. Tot i així, el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya (TIC) segueix apostant per regir el territori pels paràmetres europeus per seguir avançant en matèria de digitalització.

L’estudi ha estat elaborat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i el Lab d’Economia Digital d’Orkestra-Instituto Vasco de Competitividad de la Universitat de Deusto. Aquest dijous, el secretari de Polítiques Digitals del TIC, David Ferrer, n’ha presentat els resultats, juntament amb el gerent del CTecno, Xavier Sellarès, i el coordinador d’Orkestra, Agustín Zubillaga.

El DESI Catalunya 2020 ha analitzat el grau de desenvolupament del territori sobre cinc dimensions: 1) connectivitat, 2) capital humà, 3) ús de serveis d’Internet, 4) integració de la tecnologia digital, i 5) serveis públics digitals. En totes elles, Catalunya està per sobre de la mitjana europea.

1. En connectivitat, Catalunya es manté líder per segon any consecutiu, 15 punts per sobre de la resta de països europeus, gràcies a la implantació i cobertura de la banda ampla fixa. Espanya és sisena.
2. En capital humà, som quarts, capdavanters en graduats TIC i amb una sensible millora en la quantitat de dones especialistes en el sector, que passen de l’1,58% a l’1,81%. Així i tot, el grau d’especialització de Catalunya en tecnologies de la informació i la comunicació està per sota de la mitjana europea. Un aspecte al qual “s’ha de prestar atenció” segons Agustín Zubillaga, ja que “és aquí on són els serveis digitals del futur”. Espanya és dissetena.
3. En ús de serveis d’Internet, la comunitat ocupa la vuitena posició i en guanya una respecte a l’any passat. Espanya és dotzena en la seva globalitat.
4. A la quarta dimensió, sobre la integració de la tecnologia digital al país, perdem una posició i som onzens en el rànquing. Aquest és l’únic àmbit de decreixement respecte als resultats de l’estudi de 2019. En aquest sentit, el secretari de Polítiques Digitals ha destacat que és “un punt a millorar, sobretot pel que fa a la digitalització de les petites i mitjanes empreses”, que configuren gran part del teixit econòmic del país. Espanya és catorzena.
5. I finalment, en serveis públics digitals, Catalunya guanya dues posicions i se situa en setena posició. El conjunt d’Espanya, en aquesta ocasió, supera el territori català, i és segona.

En connectivitat, Catalunya és líder per segon any consecutiu, 15 punts per sobre de la resta de països europeus

Les dades han estat recopilades al llarg del 2019, és a dir, revelen l’estat de digitalització al territori abans de la pandèmia. Malgrat això, veient els resultats, Ferrer considera que Catalunya estava “ben preparada digitalment per afrontar la Covid-19”. I els resultats de l’any que ve, variaran respecte “l’augment del comerç digital o l’ús d’Internet”, en opinió de Zubillaga.

El DESI Catalunya 2020 ens permet fer-nos una idea de la capacitat de digitalització de la societat i l’economia catalana, que se sustenta en tres grans dimensions: infraestructures de connectivitat (que permeten que puguem parlar d’una societat i d’una economia digital), capital humà (tenim persones preparades per fer front als reptes de la digitalització), i serveis públics digitals. D’altra banda, les principals àrees de millora són l’entrada d’especialistes TIC al mercat laboral i la digitalització de les pimes.

La capacitat de digitalització de la societat i l’economia catalana se sustenta en tres dimensions: connectivitat, capital humà i serveis públics digitals

Amb tot, per Zubillaga el DESI ens hauria de donar confiança per “encarar els reptes de la transició digital, com són els fons Next Generation, els Digital Europe 2021-2027, i la recuperació econòmica”. Per Ferrer, el futur passa per “seguir apostant per les polítiques digitals en tots els àmbits que l’índex desi ens permet comparar”.