[dropcap letter=”L'”]
executiu català ha aprovat aquest dimarts una estratègia per impulsar l’anomenada nova economia de l’espai, que s’espera que generi 1.200 llocs de treball i una facturació de 280 milions d’euros fins al 2025. En concret, l’Estratègia New Space de Catalunya preveu l’enviament de dos nanosatèl·lits a l’espai, previst pel primer semestre del 2021.
El projecte, amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, s’encarregarà de la definició, disseny, construcció i llançament dels dos nanosatèl·lits, que permetran desplegar i validar aplicacions i serveis experimentals de connectivitat global d’Internet de les Coses i de procés d’imatges i teledetecció d’observació terrestre. A més a més, la Generalitat podrà disposar de cobertura en zones del territori que a data d’avui no controla i, alhora, obtenir imatges de la Terra des de l’espai en diferents bandes espectrals, que serviran per desenvolupar noves solucions tecnològiques que permetin millorar els serveis de l’administració catalana i de diferents sectors productius.
L’estratègia està dissenyada per aconseguir que Catalunya es faci un lloc en el camp dels nanosatèl·lits. Per això, es crearà una Agència Espacial de Catalunya, l’estructura administrativa que gestionarà i desplegarà l’aplicació de les polítiques i actuacions en l’àmbit d’aquesta nova economia. En total, l’Estratègia New Space de Catalunya té un pressupost total de 18 milions d’euros per al període 2020-2023 i compta amb cofinançament dels fons FEDER. Liderada pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, també rep la col·laboració del Departament d’Empresa i Coneixement i el de Territori i Sostenibilitat.
Un nou sector econòmic d’alt valor afegit
El Govern defensa que aquesta economia de l’espai impulsarà “un nou sector econòmic d’alt valor afegit generador d’oportunitats, creixement econòmic i ocupació”. I ho farà mitjançant l’ús de satèl·lits més petits i de menor cost, que orbiten a baixa altura. S’obre així una finestra d’oportunitat “gràcies a la democratització de l’espai, fins ara reservada a les grans potències de la indústria aeroespacial”.
El desenvolupament tecnològic, una forta reducció de costos i un canvi de paradigma en la manera de desenvolupar missions espacials han permès la desaparició de les barreres d’entrada en aquest mercat i que avui en dia es puguin oferir nous serveis basats en satèl·lits, les seves dades i l’ús de l’espai per part de diferents sectors. Amb un enorme potencial de creixement, la Generalitat espera que aquesta nova economia permeti crear i desenvolupar un nou mercat i un nou teixit tecnològic, amb un “efecte catalitzador” a altres tecnologies digitals, com la impressió 3D, la intel·ligència artificial, l’electrònica avançada per sensors i ordinadors i les comunicacions mòbils de nova generació.
L’executiu remarca que Catalunya ja opera en aquest sector amb prop de 30 empreses emergents, com OpenCosmos, Sateliot, Pangea i Zero2Infinity. Tanmateix, compta amb 13 centres de recerca i innovació punters com l’UPC NanoSat Lab, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la fundació i2CAT i el Centre Tecnològic Telecomunicacions Catalunya (CTTC), a més d’un dels centres d’incubació de negocis de l’Agència Espacial Europea, la ESA BIC Barcelona, ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels.
