Aviat farà un any que Catalunya disposa d’un sistema pioner en l’àmbit europeu per la detecció i monitoratge del virus del SARS-CoV-2. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es va anticipar el mes de juliol de 2020 amb la posada en marxa d’una xarxa de control de la presència de coronavirus mitjançant l’anàlisi de les aigües residuals que arriben a 56 depuradores catalanes. Es tracta d’una mostra molt representativa, ja que aquestes depuradores cobreixen la pràctica totalitat de les comarques catalanes i tracten el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya.
La Unió Europea va dictar el passat 17 de març, és a dir, vuit mesos després, una recomanació on es planteja als estats membres la necessitat de desplegar sistemes de control com el que s’ha implantat a Catalunya. Aquest fet constata la capacitat d’innovació de l’ACA i la visió que es va tenir des de la Generalitat de dotar al Departament de Salut i al Procicat d’un instrument complementari a l’hora de prendre decisions per reduir la propagació del coronavirus.
Aquest programa de vigilància i control, anomenat SARSAIGUA, requerirà una inversió de 2,4 milions d’euros, dels quals 400.000 euros ja es van aportar el 2020 i els dos milions restants es repartiran entre 2021 i 2022.
Segons el Departament de Territori, de qui depèn l’ACA, el monitoratge de l’evolució de la pandèmia a través de les aigües residuals “constitueix una eina valuosa i rendible per complementar la vigilància clínica i epidemiològica de la covid-19, així com d’altres malalties que puguin ser d’interès en el futur”.
L’ACA destaca que la xarxa de control SARSAIGUA s’ha pogut implementar de manera exitosa gràcies a l’existència de grups de recerca prèviament actius, que disposaven dels mitjans adequats i el coneixement expert en la matèria. Així, la singularitat i èxit d’aquest projecte innovador es deu a la cooperació amb quatre grups de recerca avançada i la participació de tres laboratoris punters.
Concretament, participen en la iniciativa l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Eurecat i la Universitat de Barcelona (UB). En paral·lel, les mostres que es recullen a les 56 depuradores es porten a dos laboratoris de la UB especialitzats en l’anàlisi de virus en mostres ambientals (el Laboratori de Biologia Molecular de Virus Entèrics i el Laboratori de Virus Contaminants d’Aigua i Aliments) i al Center for Omics Sciences (COS) que Eurecat té a Reus.
Les aigües residuals s’han demostrat un bon indicador de la circulació de virus entre la població, sense la necessitat d’efectuar cribratges de diagnòstic massius. El monitoratge que fa setmanalment SARSAIGUA permet fer el seguiment de l’evolució de la pandèmia i anticipar-se als possibles brots en determinades zones. El sistema consisteix en la presa setmanal de mostres d’aigua d’entrada de les depuradores, és a dir, abans del seu tractament. Posteriorment, les mostres es transporten als tres laboratoris per a ser analitzades. La quantificació de les traces genètiques del SARS-CoV-2 es fa mitjançant l’amplificació de l’ARN present a les mostres amb un mètode on s’analitza la concentració d’aquest ARN viral mitjançant una PCR quantitativa.
Els resultats s’obtenen en 48 hores i aquesta informació sobre les concentracions de coronavirus a les aigües residuals de cada població es posen a disposició dels tècnics del Departament de Salut i el Procicat. Des del passat mes de novembre, a més a més, les dades també es fan públiques, per tal que la població general també hi tingui accés a través del portal sarsaigua.icra.cat.
En aquesta pàgina web es pot visualitzar el mapa de Catalunya tenyit de diferents colors segons la quantitat de coronavirus detectada a cada depuradora. També es mostra la tendència de canvi, és a dir, s’informa sobre si les concentracions van a l’alça, a la baixa o es mantenen estables.
Després de tots aquests mesos de rodatge, un dels objectius del projecte SARSAIGUA és intercanviar coneixement amb els altres sistemes que s’han posat en marxa a la resta d’Espanya i a països com Suïssa, Regne Unit i Països Baixos per millorar i optimitzar el funcionament d’aquestes xarxes de control mitjançant les aigües residuals.