Catalunya tria 27 projectes per córrer la carrera pels fons europeus

Els fons europeus s’alcen com la gran promesa per superar la crisi provocada per la pandèmia. Un total de 750.000 milions d’euros es repartiran entre els estats membres, amb l’objectiu de fomentar la digitalització i la transició cap a una economia verda. Catalunya no es vol quedar enrere i treballa des de fer mesos en escollir els millors projectes per presentar-los al Govern central. En un primer moment, l’executiu català proposarà un total de 27 projectes per competir amb la resta de comunitats, que suposen una inversió de 41.000 milions d’euros. Aquesta xifra supera amb escreix la que el Govern havia assenyalat anteriorment que li corresponia a Catalunya en el repartiment d’aquests recursos a l’Estat, que se situava al voltant dels 30.000 milions d’euros.

Els projectes seleccionats han estat estudiats per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO), amb el suport del grup d’experts integrat per Andreu Mas-Colell, Carme Trilla, Montserrat Vendrell, Miquel Martí i Therese Jamaa, entre d’altres. La selecció s’ha fet d’acord amb criteris com la singularitat dels projectes, el seu grau de maduresa o l’import, i tots ells poden començar-se a executar aquest mateix any si el Govern central els escull per rebre aquests recursos. S’han escollit entre les 542 iniciatives que han arribat a les bústies electròniques habilitades per la Generalitat, on administracions, empreses i entitats podien enviar propostes que consideraven que encaixaven amb els objectius dels fons Next Generation EU. Aquestes bústies es mantindran obertes per rebre més idees fins que Madrid o l’executiu català facin públiques les convocatòries inicials per sol·licitar els fons.

Xips, sector audiovisual i bateries elèctriques

Els projectes escollits pel Govern aposten per la transformació d’àmbits molt diversos, com l’eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, la formació o les telecomunicacions. Alguns ja es coneixien, com la iniciativa per convertir Catalunya en motor de la innovació audiovisual i del videojocs del sud d’Europa, de la mà del Parc Audiovisual de Catalunya, els consistoris de Terrassa, L’Hospitalet, Sant Joan Despí i Barcelona, i el Consorci de la Zona Franca, i amb un pressupost de 290 milions d’euros; el desenvolupament d’un campus urbà de hubs centrats en verticals com la mobilitat, les fintech, la salut o els sports tech, impulsat per Barcelona Tech City arran de l’èxit del Pier 01 i amb una inversió de 743,7 milions, o l’impuls d’una indústria de disseny i prototipatge de xips, dedicant 371,3 milions i aprofitant el lideratge del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS).

La inversió total dels projectes que el Govern presentarà en aquesta fase és de 41.000 milions d’euros

Entre els 27 projectes, destaca el que vol impulsar un Battery hub a Catalunya, amb la voluntat de reforçar la cadena de valor de les bateries elèctriques, qüestió que està a l’agenda de la indústria catalana després de l’anunci del tancament de la planta de Nissan a la Zona Franca. Es vol finançar la construcció d’una planta de desenvolupament de noves bateries, una altra de producció de battery box, i una tercera de reciclatge de bateries, com també el desenvolupament d’una nova generació de carregadors públics. Aquest projecte es treballarà de la mà d’empreses del sector de la mobilitat i tecnològiques que el Govern no ha concretat, universitats com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i centres com l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).

Molt relacionat amb aquest últim projecte hi ha un altre, més centrat a fomentar la mobilitat del futur amb companyies com Idiada, Ficosa, Silence, Worldsensing o Busup Technologies. Amb una inversió prevista de 1.237,4 milions, inclou el desenvolupament de noves solucions, serveis i productes, a més del desenvolupament d’infraestructures de test i certificació de solucions, que pot incloure l’ampliació de les pistes d’Idiada a Santa Oliva del Penedès.

Un altre projecte que presentarà el Govern en la carrera pels fons Next Generation EU  inclou la construcció del primer ordinador quàntic a Catalunya, liderat pel BSC-CNS, i de la primera autopista quàntica entre Barcelona i Madrid, liderada per l’ICFO i amb la participació de Cellnex. També es vol crear un fons d’inversió publicoprivat amb 300 milions d’euros per donar suport a empreses amb un alt potencial de creixement i capacitat de reactivació de l’economia catalana, a través de l’Institut Català de Finances (ICF); el desenvolupament d’un hub d’innovació i elaboració de productes derivats de la proteïna vegetal, amb 134,8 milions, i un pla per fomentar la captació de talent digital, amb 65,3 milions i la participació de la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital).

Projectes amb més pressupost

El projecte més costós dels 27 escollits pel Govern és l’anomenat Carbon Recovery, amb un pressupost total de 7.282,1 milions d’euros. Aquesta iniciativa vol posicionar Catalunya com un referent europeu en descarbonització i economia circular, a través de l’articulació d’una plataforma regional que aglutini diverses propostes relacionades amb la sostenibilitat, amb la participació d’empreses com Suez, La Farga, Negdia, Holaluz, Factor Energia o Serradora Boix, i centres tecnològics com Eurecat i Leitat.

Convertir Catalunya en un referent europeu en descarbonització és el projecte amb més pressupost dels que enviarà el Govern a Madrid, amb 7.282,1 milions d’euros

El segon projecte que requereix una inversió més elevada és el del Battery hub, amb 6.869,9 milions, i el tercer és l’anomenat Hidrogen Valley of Catalonia, amb 6.555,8 milions. Aquest últim ha de servir per crear una plataforma regional que integri diferents iniciatives al voltant de l’hidrogen verd a Catalunya, amb la participació de Celsa, Nedgia, Balfegó, ICL, l’IREC, Eurecat o la Universitat de Rovira i Virgili.

Fons per la L9 del Metro, el tramvia i l’ampliació de la xarxa FGC

Alguns dels projectes presentats aquest dimarts serviran per accelerar apostes que la Generalitat havia identificat com a prioritàries per a Catalunya. En matèria d’infraestructures, el Govern vol aconseguir 1.880 milions per impulsar la xarxa ferroviària catalana. Aquest projecte inclou la proposta de destinar-los per finançar la construcció de l’L9, després d’anys d’endarreriments i sobrecostos; enllaçar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) mitjançant el perllongament de l’L8, i la construcció del tren-tram al Camp de Tarragona, tenint en compte que s’ha deixat sense una connexió ferroviària pràctica a ciutats com Tarragona, Cambrils o Salou amb la posada en marxa de la variant de Vandellòs del Corredor Mediterrani. També s’inclou la unió del tramvia a Barcelona, infraestructura que ha desencallat recentment el seu futur, amb la tardor de 2021 com la data prevista per l’inici de les obres.

L’estratègia impulsada pel Departament de Polítiques Digitals per fomentar l’economia de l’espai també vol captar fons europeus, aspirant a un total de 109,6 milions. Aquests recursos han de servir per aprofundir en el desenvolupament d’aquesta indústria a Catalunya, basada en els nanosatèl·lits, que orbiten a baixa altura i són més barats que els tradicionals. Aquests petits satèl·lits poden servir per disposar de cobertura homogènia per a l’Internet de les Coses (IoT) a tot el territori o obtenir imatges des de l’espai, que es poden utilitzar per analitzar la productivitat dels cultius o prevenir i detectar incendis forestals.

Una altra estratègia impulsada per aquest Departament que també vol finançar-se amb els fons europeus és el desplegament de la fibra òptica a tots els nuclis i polígons de Catalunya, i l’establiment de la 5G. Les àrees 5G impulsades pel Govern i els diferents pilots en els quals participa per fomentar aquesta tecnologia també se’n poden beneficiar, així com la interconnexió de l’estació de cable submarí de Sant Adrià amb el Parc de l’Alba. Totes aquestes iniciatives s’integren en un projecte que vol desenvolupar les infraestructures digitals, amb un pressupost de 664,5 milions.

LES PRINCIPALS INICIATIVES DE CATALUNYA PER CAPTAR ELS FONS NEXT GENERATION EU

• Nou model d’autonomia i atenció a les persones
• Creació d’un hub d’innovació digital i videojocs
• Transformació del sistema de salut català mitjançant el desenvolupament i l’adopció de noves tecnologies
• Hub d’innovació i producció de proteïna vegetal
• Pla per captar talent digital
• Modernitzar els regadius i garantir l’abastiment d’aigua a partir de la dessanilització amb energies renovables
• Projecte Carbon Recovery per la descarbonització i l’economia circular
• Impuls de la bioeconomia circular en la valorització de les dejeccions ramaderes
• Activació de la producció bioeconòmica dels boscos de Catalunya
• Projecte Battery hub per fer de Catalunya un centre de referència en bateries elèctriques
• Impuls de la xarxa ferroviària: finalització de l’L9 del metro, enllaç de les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de FGC, construcció del tren-tram al Camp de Tarragona i unió del tramvia de la Diagonal
• Pla de foment de la mobilitat del futur
• Revitalitzar els hàbitats urbans
• Impulsar el medi natural i les àrees rurals
• Fomentar l’economia de l’espai i pla de llançament de nanosatèlits
• Hub d’intel·ligència artificial i tecnologies de la llengua
• Infraestructura Cloud Intel·ligent
• Hub FP CAT per modernitzar la FP
• Impulsar la xarxa de hubs urbans especialitzats en sectors amb alt potencial
• Construcció del primer ordinador quàntic a Catalunya i la primera autopista quàntica entre Barcelona i Madrid
• Impulsar regions de coneixement
• Reforma institucional i enfortiment de les capacitats del sistema català de ciència, tecnologia i innovació
• Creació d’un hub de disseny i prototipatge de xips
• Projecte Hidrogen Valley of Catalonia per a la producció d’hidrogen verd
• Transformació digital i tecnològica de la indústria catalana
• Creació d’un fons d’inversió publicoprivat per invertir en empreses en creixement
• Desplegament de la xarxa de fibra òptica i de la tecnologia 5G, inclou la interconnexió de l’estació de cable submarí de fibra òptica de Sant Adrià amb el sincrotró del Parc de l’Alba