Els vitralls sempre protagonitzen les fotos més populars quan es visita una catedral com la de Barcelona, tot i que costi reflectir-los bé, però poc se sap de la història de segles que tenen darrere. Menys encara entre els locals, que ni recorden quan va ser l’última vegada que van entrar a un dels edificis més turístics de la ciutat, que va rebre gairebé 750.000 visitants l’any passat. Amb l’objectiu de treure la pols i que tornin a brillar, la Catedral de Barcelona ha executat una profunda restauració en les vidrieres que es troben en el deambulatori, envoltant l’altar. Són les més antigues de tot el temple, construïdes en diferents etapes, algunes daten del segle XIV, i es trobaven en molt mal estat.
Durant uns quants anys, començant poc abans de la pandèmia, arquitectes i vitrallers s’han dedicat a desmuntar, netejar, reparar, refer i reforçar els 12 finestrals al voltant de la girola, unes composicions caracteritzades per estar fetes amb vidres de colors i acoblades amb varetes de plom, amb els sants que hi ha a les capelles inferiors com a protagonistes. Segons explica l’arquitecte Manel Julià, es va decidir actuar en aquestes peces quan es van detectar que les reixes que les protegien s’havien oxidat i algunes pedres que feien de suport ballaven, amb l’imminent risc que caiguessin dins del temple i fessin mal algú. Tampoc ajudaven els coloms, tacant la part exterior dels vitralls, així com la contaminació de l’aire que també l’embrutava.
Els visitants segurament no s’havien adonat, però, en una restauració d’aquestes vidrieres que es va fer després de la Guerra Civil, algunes plaques s’havien mogut i s’havien col·locat malament, com el cas del vitrall dedicat a Sant Silvestre, amb bisbes i cardenals mirant cap a fora quan havien de mirar cap a dins. Són detalls que ha pogut esmenar la historiadora de l’art, Sílvia Canyelles, qui, precisament, va dedicar la seva tesi doctoral als vitralls de la Catedral de Barcelona. Tal com assenyala la investigadora, les presses perquè la catedral lluís en els primers anys de la dictadura franquista van ser les responsables d’aquests errors i les intervencions posteriors no els havien corregit fins ara. Això sí, no tot s’ha pogut retornar al seu estat original, amb Sant Pere i Sant Pau encara sentint-se una mica desubicats en el lloc de l’altre.
Els tallers dels vitrallers Bonet, a L’Hospitalet de Llobregat, i Grau, a Montcada i Reixac, han estat els responsables de la restauració peça a peça de les vidrieres, ja retornades i ben col·locades a una catedral que compta amb gairebé 200 finestrals. A més, els seus exteriors s’han protegit amb un vidre per esquivar el rastre dels coloms i atenuar la contaminació lumínica.
Després dels retocs, les vidrieres es veuen més brillants i, encara que sigui a molta distància, s’aprecien molt millor els seus detalls. Un lífting que llueix molt més quan es compara amb les rosasses que tenen just damunt, fosques i desanimades, encara pendents de passar també per quiròfan. Altres vitralls que s’han posat al dia en altres ocasions són els que estan a la façana principal i les rosasses de la nau central. Les vidrieres de les naus laterals encara tenen marge, tenint en compte que daten del segle XX.
Després dels retocs, els vitralls es veuen més brillants i, encara que sigui a molta distància, s’aprecien molt millor els seus detalls
Per si a algú tot això li sembla poc per animar-se a deixar-se veure per la catedral, malgrat que acostuma a estar superpoblada, la restauració de les vidrieres de l’absis s’ha acompanyat amb una millora del recorregut que es pot fer a la terrassa, un mirador més des d’on veure Barcelona, especialment, el centre històric. S’han millorat els accessos i la seguretat, fet que ha permès que ara es pugui fer gairebé una volta completa a tot el temple, laterals, façana i part central, i només falta poder passar per la zona on queda el deambulatori. També s’ha actuat sobre les rajoles que cobreixen les naus per evitar afectacions al sostre de l’església i el claustre, on sempre se senten les 13 oques, probablement les inquilines més populars.
Totes aquestes actuacions han comptat, principalment, amb el finançament del Govern central, qui ha aportat més d’un milió d’euros. El pressupost també ha estat a càrrec dels fons FEDER, amb gairebé 640.000 euros, i la Generalitat, amb més de 220.000 euros. En total, el cost d’execució ha estat d’uns 2,56 milions d’euros. El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, la vicepresidenta del Govern en funcions, Laura Vilagrà, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Albert Batlle, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, i el degà de la Catedral de Barcelona, el sacerdot Santiago Bueno, han assistit a la inauguració.
