“La investigació que es fa al Sincrotró Alba ens situa entre els millors del món”

Entrem al rovell de l’ou del parc de l’Alba, a la font de llum Sincrotró Alba, les ulleres més poderoses per a la recerca científica, capaces d’explorar la matèria fins a arribar a l’àtom. Aquesta potència lumínica s’obté d’electrons generats escalfant metall de tungstè a mil graus que es fan girar dins d’una anella gegant, un accelerador de partícules que fa un milió de voltes per segon, a la velocitat de la llum.

Els raigs desemboquen en laboratoris on els científics resolen qüestions d’àmbits com la farmàcia i la salut, les indústries alimentàries, la microelectrònica o el medi ambient. Ara, el Sincrotró Alba es prepara per créixer i esdevenir de quarta generació. Ho fa al mateix temps que al seu voltant, en aquest parc batejat amb el nom de la primera llum del dia —alba—,  s’hi construeixen allotjaments i serveis que faran més fàcil la vida dels investigadors i enriquiran la zona amb habitatges i comerç per a tothom.

— Comencem per definir què és un sincrotró.

— És una infraestructura científica que permet produir llum que emeten electrons accelerats per a l’estudi de la matèria. Podríem dir que és com un gran microscopi, però no només, perquè la seva llum dona informació sobre característiques electromagnètiques de la matèria, essencial per al desenvolupament de materials en medicina, ciències de la vida i en tots els camps en els quals la societat té reptes: l’energia, la sostenibilitat, els nous materials i noves tecnologies, o materials quàntics. Un sincrotró és el sistema més gran d’accelerador de partícules, i el que fem amb ell és entendre les propietats de la matèria.

— Quin tipus de recerques s’hi fan?

— Tenim tretze línies experimentals, més una en construcció, que estarà en marxa el 2027. Són laboratoris específics desenvolupats cadascun amb una tecnologia diferent, basada en les diverses interaccions amb la matèria. Actualment, es poden fer tretze experiments al mateix temps, durant el dia i la nit, perquè el sincrotró està en marxa 24 hores els set dies a la setmana, durant 220 dies a l’any i, per tant, oferim milers d’hores de llum als usuaris.

“Els acceleradors de partícules són essencials per al desenvolupament de fàrmacs i vacunes”

— Qui són els seus usuaris?

— Són investigadors que venen de fora i uns 70 de la nostra plantilla de 270 treballadors del sincrotró, que fan els seus propis experiments i ajuden els de fora. L’any 2024 vam tenir 3.500 usuaris —la xifra rècord—, mil més que l’any 2023. La major part d’usuaris són acadèmics. Utilitzen l’accelerador de partícules de manera gratuïta i hi accedeixen a través d’un procés competitiu. Fem dues convocatòries a l’any; un panell internacional de científics avalua les propostes que es presenten, i se’ls dona accés a les escollides. Amb els anys, les propostes han anat augmentant, fins al punt que ara n’arriben més o menys el doble de les que podem admetre. El 60% dels experiments que es fan són nacionals, i el 40%, internacionals. El 45% intenten resoldre qüestions sobre ciències de la vida, i el 55%, sobre materials.

— I com es gestiona?

— Els investigadors acadèmics fan els seus experiments de forma gratuïta, però han de passar un procés competitiu i publicar els resultats en revistes científiques en obert, accessibles a tothom. En canvi, els usuaris industrials venen directament i paguen. El contacte per aquests últims és l’oficina industrial que tenim dins del sincrotró, el nostre punt de contacte amb la indústria, a través de dues vies: per una banda, amb la indústria que vol venir a investigar i, per l’altra, amb la indústria que desenvolupa les innovacions que necessita el sincrotró per funcionar.

— Dins dels usuaris industrials, quin sector és el que més fa servir el sincrotró?

— La indústria farmacèutica. Els acceleradors de partícules són essencials per al desenvolupament de fàrmacs i vacunes, és un sector que sempre ha fet servir sincrotró, perquè amb ell es poden estudiar les proteïnes amb resolució atòmica, i això és essencial. Al principi, la indústria no sabia què fer amb el sincrotró, i ens hi hem atansat per explicar què poden obtenir amb els nostres instruments. Sobretot són petites i mitjanes empreses que necessiten fer l’experiment i nosaltres els ajudem a analitzar les dades. Així contribuïm a la innovació local. Alguns projectes es fan amb fons europeus amb els quals es dona el primer accés a les pimes de forma gratuïta, i es trenca així una primera barrera que podien tenir. Més de 20 pimes espanyoles hi han accedit així, i el 30% han tornat a ser usuaris i ja estan disposades a pagar. De tota Europa, Espanya és la que més ho ha aprofitat.

— Es fa un seguiment del que es deriva de l’estudi que es fa aquí?

— Bé, d’entrada, com dèiem, els usuaris acadèmics fan la publicació en obert. I hem fet un estudi amb economistes de la universitat de Milà per saber quantes d’aquestes publicacions tenen impacte en la innovació. Han sortit números excepcionals: unes 2.900 publicacions i, d’aquestes, 2.600 han estat citades per més de 4.000 patents. L’impacte de les publicacions del que s’investiga aquí ens situa entre els millors del món. Nosaltres tenim algunes patents, però no és el nostre objectiu.

“En el camp de les ciències de la vida, tenir un instrument d’aquest tipus et dona unes possibilitats increïbles”

— Quan aquest sincrotró es va inaugurar, era el més modern d’Europa.

— El nostre va ser l’últim o penúltim de tercera generació. Ara ja n’hi ha de quarta generació, i nosaltres preparem ara el prototip de l’accelerador principal del Sincrotró Alba 2, que serà de quarta generació. Si ara la dimensió del feix de llum de l’accelerador és equivalent a la d’un cabell, amb la instal·lació del de quarta serà deu vegades més petit, molt més focalitzat i intens, per poder mirar detalls amb major resolució. I sumarem tres línies més d’investigació a les 14 actuals, que també renovarem. Les noves seran més llargues i sortiran a l’exterior de l’actual edifici, guanyant resolució. S’aconseguirà visió en una mil·lèsima de mil·lèsima de mil·límetre, és a dir el nanòmetre. Podrem veure detalls que ja vèiem, però de manera encara més potent.

— Augmentaran els llocs de treball.

— Ja hem anat creient i ara hem obert més places. Naturalment, necessitem científics ja amb experiència, enginyers, administratius, científics de dades, físics d’acceleradors, molts tipus de perfils. Cada plaça que obrim la posem a la nostra web i als canals que arriben a tot el món científic de nivell més alt. També en fem difusió a través de les administracions i campanyes de divulgació. Informàtics, per exemple, n’anem a buscar a fires d’estudiants, i molts venen de la universitat, amb beques. Entre maig i juny obrirem la convocatòria, tenim una quinzena de places cada any, de sis mesos de durada. També treballem amb estudiants que cursen FP Dual, amb molt d’èxit, fins i tot vàrem rebre un premi. Aquest és un projecte molt atractiu, i ve molta gent de fora. Dels 270 que som, un 28% són estrangers.

— Quin tipus d’estudis han passat pel Sincrotró Alba?

— Per exemple, un sobre una cèl·lula del pulmó amb virus de la covid. Amb l’Hospital Sant Joan de Déu, s’estudien malalties rares, fent assajos clínics difícils, perquè són molt costosos i hi ha molt poca gent. Es mira l’efecte dels fàrmacs en les cèl·lules de malalties rares i es veu quins fàrmacs han fet efecte i quins no. Es miren cèl·lules amb càncer o hepatitis C i es veu la seva reacció amb un fàrmac o un altre, si el virus mor i la cèl·lula es regenera. Aquesta és la bellesa d’entendre. En medicina, primer es funciona amb prova-error. Però aquí, la medicina arriba a ser una ciència exacta. Perquè ho veus. I això és fantàstic. En el camp de les ciències de la vida, tenir un instrument d’aquest tipus et dona unes possibilitats increïbles.

— I en el camp de la indústria, quines innovacions han tingut a veure amb el sincrotró?

— S’ha estudiat l’eficiència de les plaques solars en obtenir energia. Es va publicar un estudi a la revista Science que mostrava que, si de tota la llum que reben el que es pot distribuir, normalment, és un 20%, amb un tipus de plaques l’eficàcia superava el 30%. L’energia és un dels problemes més grans, com la producció de dades i l’enorme consum d’aigua que requereix. Doncs aquí també s’estudia com produir oxigen verd a través de catalitzadors, mirar de desenvolupar electrònica que no produeixi tanta calor. Per això és important desenvolupar l’espintrònica, en l’electrònica, el que mous són els electrons per produir energia, i li has de donar energia perquè ho continuïn fent. En canvi, el moviment magnètic dels electrons, l’spin, és un sistema que fa que els electrons consumeixin menys energia. Aquí, de totes maneres, ni produïm bateries ni plaques solars, sinó que fem la investigació que permet que es puguin fer.

“En el desenvolupament de la IA és essencial que hi hagi dones perquè, si no, serà masclista”

— Com a directora al capdavant d’una eina tan potent per a la ciència, per què creu que no hi ha tantes dones en aquest àmbit laboral?

— Primer necessites que triïn carreres de ciències a la universitat. Per això el treball amb les escoles és tan necessari, perquè ho han de decidir quan són nenes. El pensament que la ciència és una matèria d’homes se l’han de treure. Totes treballem amb tecnologia. Jo espero que canviï en el futur. En el desenvolupament de la IA és essencial que hi hagi dones perquè, si no, serà masclista. Si les dades són dominades pels homes, la IA donarà solucions masclistes. Per tant, la dona és absolutament necessària. El model de la societat està basat en el fet que la dona treballi, però que faci coses que serveixin als altres, per cuidar els altres.

— Passejant per dins de l’edifici on està l’accelerador de partícules, ens hem trobat amb un grup d’adolescents, una visita escolar. I els ha saludat i els ha dit: “Jo soc la directora”.

— Ho faig sempre, perquè vegin que la directora és una dona. I el missatge que cada vegada passa més és que, sense la tecnologia, ja no cuides. I estaria bé —dit sigui de pas— que fossin més ells que s’ocupessin d’aquest cuidar, però el que vull remarcar és que, inclús per cuidar, necessites desenvolupar la tecnologia. És important que hi hagi aquest canvi d’educació en l’àmbit propi dels col·legis.

— En la seva etapa escolar ja tenia clar que triaria una carrera de ciències?

— M’agradaven molt les matemàtiques, i en tenia facilitat. Quan estudiava física al Liceu Italià, m’agradava molt, també el dibuix i l’arquitectura, però a l’últim any a física hi havia tantes preguntes que em feia i no me les responia ningú, que la meva tria ja va esdevenir un tema de curiositat, d’entendre. I en això compta molt l’educació per pensar, és molt important l’educació humanista. A mi em va influir més en el meu desig d’entendre el professor de filosofia que el de mates o física, perquè era el que explicava per què la humanitat es feia les preguntes.

— Què significarà per al Sincrotró Alba tota la transformació prevista a l’entorn?

— L’aprovació d’aquest pla urbanístic, que preveu una activitat molt potent, és molt positiva. Ho és, en general, per a l’economia, per a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per a Cerdanyola, per al parc de l’Alba i per a nosaltres. Poder tenir una residència d’investigadors que puguin venir a peu en cinc minuts ser aquí és fantàstic, perquè nosaltres treballem dia i nit. El sincrotró es va instal·lar aquí perquè els estudis geològics previs que es van fer van determinar que es donaven les característiques que requeria una instal·lació com aquesta, que ha d’estar en un terreny molt estable per l’activitat que es fa observant mil·lèsimes de mil·lèsimes de mil·límetre. I la idea era ja des de l’inici que, al voltant, creixés un parc científic, amb instituts i indústries, però per la crisi econòmica, tota l’activitat extra es va frenar, i ara es reactiva.