Fa uns dies comentàvem que setembre és el mes de la tornada on sembla que tota la maquinària es posi en marxa després de la letargia estival. I és també un dels mesos on poder gaudir de festivals tan agraïts i vitals com l’organitzat per l’associació Art Barcelona: el Barcelona Gallery Weekend, un esdeveniment que ens permet prendre el pols de l’art més actual i situar a la ciutat en el mapa artístic del món.
Encara que el tret de sortida és aquest 15 de setembre, el festival s’estén fins al dia 19 del mateix mes, però podrem gaudir igualment de les exposicions passats aquests dies. Això sí, les activitats complementàries només es duran a terme durant la celebració d’aquest.
Enguany, malgrat seguir en situació de pandèmia, han aconseguit batre el seu propi rècord comptant amb la participació de 33 galeries d’art, no sols de la capital, sinó estenent-se a L’Hospitalet de Llobregat, Santa Margarida i els Monjos i Sitges, complint així el seu objectiu de visibilitzar la tasca de les galeries com a espais generadors de cultura i de coneixement, llocs d’experimentació i descobriment que permeten la connexió i la trobada entre artistes, col·leccionistes, públic i institucions. Espais oberts a la ciutadania. Una meta que adquireix especial rellevància en el context actual, no sols per tractar de retornar la cultura al seu lloc sinó, com a catalitzador d’una força nova post confinament i una celebració de la vida a través de l’art.
El festival té l’objectiu de visibilitzar la tasca de les galeries com a espais generadors de cultura oberts a la ciutadania
70 artistes de 20 països diferents presenten les seves propostes en exposicions gratuïtes i de lliure accés, en les quals tant el públic professional com el públic en general podran trobar el seu espai, i gaudir d’una agenda plena d’activitats per a cada perfil. Però si no podem assistir de manera presencial, en aquesta edició la digitalització i la virtualitat ens permetran poder gaudir des de casa no sols de recorreguts virtuals en 3D per les galeries participants a través de la plataforma digital d’art RedCollectors, i observar detalladament les obres exposades, sinó també ser presents en les entrevistes amb galeristes i artistes en la plataforma TheArtTalks. I per descomptat, també podrem comprar obres, ja sigui a les galeries com a les plataformes web de RedCollectors i d’Artland, i rebre assessorament en línia en cas de necessitar-ho. Així que no tenim excusa per a perdre’ns res.
Com la varietat i riquesa de propostes és sorprenent, s’han organitzat una sèrie d’itineraris guiats gratuïts, els ARCO Gallery Walks amb el suport de la Fundació ARCO, per a mitjançant grups reduïts assistir a les exposicions acompanyats d’un professional i amb informació de primera mà per part dels comissaris, galeristes o artistes de cada espai. Aquests recorreguts es mouen per les galeries d’un mateix barri i es pot assistir amb inscripció prèvia. I per segon any consecutiu, s’organitza també el BGW Familiar, circuit destinat a famílies amb criatures entre 8 i 12 anys.
Dels projectes i galeria participants, volem destacar alguns projectes especialment atractius:
EIXAMPLE
- ADN Galeria– Indignadas de María María Acha-Kustcher, y It’s Time to Go Back to Street de Marinella Senatore. Dues propostes de caràcter empoderador on la protesta i la força del col·lectiu són la clau del seu discurs.
- Galeria Cortina– l’obra del mestre Chillida en aquesta exposició anomenada El espacio interior per a aquells que no vulguin arriscar-se.
- Imaginart Gallery– ens presenta l’exposició Ni sumisa ni devota de l’artista María Eugenia Trujillo, que va ser censurada l’any 2014 en el Museu de Santa Clara de Bogotà per incorporar brodats de parts del cos femení en objectes aparentment religiosos.
- Mayoral– la seva exposició col·lectiva Nauraleza abstracta. Zóbel con Miró, Tàpies y Hernández Pijuan contextualitza l’obra de Fernando Zóbel en relació a grans pintors abstractes catalans, entre altres.
- Victor Lopez Arte Contemporáneo– La vida es sueño és l’excusa perfecta per a explicar-nos la visió que Malgosia Jankowska té de la naturalesa morta com a motiu pictòric ple de simbolisme.
GRÀCIA
- Alzueta Gallery– YEE YEE és el crit a cavall dels cowboys que habiten les pintures de Gabrielle Graessle, plenes d’una energia naïve emmarcades en el corrent de l’Art Brut, molt a prop de l’obra pictòrica de David Lynch.
- House Of Chappaz- una altra col·lectiva potent és Contact / Together Again. Poéticas Políticas del VIH on dialoguen obres dels últims 30 anys al voltant del virus de la SIDA i la seva lluita contra l’estigmatització.
BORN
- Bombon Projects– en Perquè si. En un obrir I tancar d’ulls els artistes Dorian Sari i Rosa Tharrats “ens ofereixen un lloc inesperat, una sort de viatge que levita entre la tendresa i la violència”. Sorgida com una història d’amor, l’obra de tots dos funciona junta com si fos d’un només.
- Galeria SENDA/LAB36– Yago Hortal es reinventa a ¿Otra vez?, fugint de la fórmula d’èxit per a perseguir la seva inquietud d’experimentar i créixer; i en ¡Bienvenidos a La Ricarda! dos talents com són la pintora Bea Sarrias i el realitzador audiovisual Morrosko Vila-Sant-Juan s’uneixen en un particular homenatge a la Casa Gomis sota la lírica de les seves disciplines en comunió.
- Pigment Gallery– Diego Ferrari indaga en la seva visió d’una ciutat i un moment a London: Space at the Centre 1994-2007 a través del seu arxiu personal, per a mostrar-nos un retrat íntim de la generació dels Young British Artists en l’urbs que els va veure néixer.
- Galeria Valid Foto Bcn– l’exposició Debut de la fotografia d’Alisa Sibirskaya resulta d’una màgia gairebé mística, on la temàtica de la cultura siberiana adquireix un caràcter sacre.
CIUTAT VELLA
- Àngels Barcelona– amb el seu experiment de definir-se a partir d’una altra galeria, l’exposició col·lectiva de Ni crudo ni cocido resulta millor de l’esperat, perquè neix de la premissa que és a partir de l’Altre que podem definir allò que creiem ser.
- Sala Parés– en l’Espai 2 podrem delectar-nos amb la intimitat fragmentada d’Encaramientos de Dominika Berger i els seus trossos de rostre plens de llum.
SANT ANTONI
- Chiquita Room– Estrats de memoria recorda a les històries familiars que s’amaguen darrere dels brodats, i és mitjançant la tècnica del brodat a mà de l’alta costura que es reflexiona en un marc conceptual sobre la fragilitat de la memòria.
SANTS
- Alalimón– Vanesa Muñoz busca en Sísifo, escapar de la tragedia a través de la física l’etern retorn de les seves peces, l’horitzó infinit, l’abisme però perquè ens enfrontem a ell sense por.
L’HOSPITALET
- Ana Mas Projects-la proposta que ens porta aquesta galeria ens porta fins al poble yanomami a Watori, de la mà de l’artista Sheroanawe Hakihiiwe.
SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
- Palmadotze-el projecte que presenta Mateo Maté a Canon busca transgredir les normes per a trencar amb aquesta idea harmònica i trastocar l’ideal.
SITGES
- Out Of Africa Gallery (OOA Gallery)-a Police Brutality l’artista nigerià Bob – Nosa investiga amb la seva obra el costat més fosc de l’ànima humana i el plasma en obres plenes de força i provocació.
