Fomentar la productivitat i situar Catalunya com una regió europea líder en innovació el 2030. Amb aquest objectiu, el Cercle d’Economia ha llançat un think tank que traçarà un pla per avançar en aquesta direcció. Amb el nom d’Iniciativa per a la Productivitat i la Innovació (IPI), concretarà mesures i propostes a través d’un consell assessor independent i transversal, format per experts i professionals d’àmbits diversos.
I és que la innovació i la productivitat estan lligades a múltiples àmbits i actors, des de centres de recerca i universitats a les patronals i escoles de negoci: “El conjunt d’agents tenim diagnòstics molt semblants, i falta convertir-los en mesures que els transformin”, ha defensat el president del Cercle, Jaume Guardiola, amb el director general de la institució, Miquel Nadal, i el professor de l’IESE Xavier Vives.
Per posar en marxa aquestes mesures transformadores que propulsin la productivitat i la innovació, la IPI treballarà per identificar àmbits clau que “poden ser catalítics i tenir un impacte rellevant” en aquest sentit, segons Nadal. A més, es fixa com a prioritat reforçar la transferència de l’àmbit universitari a l’empresa, així com impulsar la innovació disruptiva i revertir el dèficit de professionals de l’àmbit científic i tecnològic. El Cercle proposa fer-lo, a més, reforçant la connexió amb la resta de l’Estat i la UE: “La IPI vol ser una finestra de Catalunya i de l’empresa catalana cap a Europa i Espanya”, ha afegit Nadal, que ha defensat que la institució encara el repte “tenint acreditada la capacitat de diàleg amb l’administració”.
I és que el Cercle vol exercir de think tank, generant coneixement des de la pròpia institució i que al seu torn tingui efectes en l’economia catalana. En aquest sentit, la IPI “podria ser l’embrió” d’aquest objectiu, com ha valorat Guardiola. I la iniciativa aspira a anar més enllà, com ha ressaltat Nadal: “La IPI vol tenir incidència en les polítiques públiques, per la qual cosa vol ser un think tank, però també un action tank”.
Amb aquest objectiu, la iniciativa es proposa reunir la diversitat d’actors vinculats a la innovació i a la millora de la productivitat a través d’una iniciativa que aspira a ser un “paraigua que aglutini a tot l’ecosistema i ajudi a dinamitzar-lo”, segons Nadal. Així, la iniciativa “vol ser el pal de paller en el qual els diversos actors es trobin, intercanviïn coneixement, alineïn interessos i col·laborin”, tenint en compte tant a institucions com a centres de recerca, universitats i empreses, des de grans companyies a startups.
Per fixar com exercirà d’aquest punt de trobada, la IPI s’ha dotat d’un consell assessor que pretén reflectir la diversitat d’aquest ecosistema. Els seus 15 membres inclouen el CEO de Mat Hòlding i president de Fira de Barcelona, Pau Relat; el president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i exconseller, Andreu Mas-Colell; la directora de la Barcelona School of Economics, Teresa Garcia-Milà, i la sòcia gerent de la gestora de capital de risc Asabys Partners, Clara Campes, així com el fundador de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lluís Torner, i el director associat del Barcelona Supercomputing Center, Josep Maria Martorell.
També formen part d’aquest consell assessor independent el soci de la inversora Pear VC José Luis Agell; l’emprenedora Elisenda Bou; el director de l’Innovation Growth Lab, Albert Bravo; la directora d’Economia de l’IESE, Núria Mas, i el professor d’Esade Xavier Ferràs. Formen part també del consell el president d’Ametic, Pedro Mier; l’economista Miquel Puig Raposo; el director d’Economia Espanyola de CaixaBank, Oriol Aspachs, i la directora d’Innovació i Transformació Digital també de CaixaBank, Mariona Vicens.
Els membres d’aquest consell assessor, constituït el 27 de gener, estan treballant per dibuixar el pla de treball de la IPI. L’activitat d’aquest òrgan es complementarà amb la d’un consell institucional que es crearà entre abril i maig, i treballarà amb la previsió que la iniciativa s’allargui durant tres anys, per als quals compta amb finançament del Banc Santander i de la Fundació per a la Indústria. Amb aquesta iniciativa, el Cercle vol tenir un paper decisiu per millorar la innovació i la productivitat en un context en el qual la productivitat a Catalunya s’ha estancat en l’última dècada i s’ha situat per sota de la mitjana estatal i de la UE, i en el qual s’ha de multiplicar el pressupost en R+D per igualar-lo al d’altres regions europees, com ha detallat Vives.
Tot i aquestes xifres, Guardiola ha remarcat que el descens en la productivitat s’ha frenat en els últims anys, i ha subratllat que és possible revertir la situació. De fet, consideran que l’anunci del Govern de Salvador Illa de mobilitzar 18.500 milions en els pròxims cinc anys per reforçar el posicionament econòmic de Catalunya pot avançar en aquest sentit: “Va en la direcció d’augmentar la productivitat i la innovació”, ha defensat Vives. Sobre el debat davant la reducció de la jornada laboral, el professor de l’IESE ha assenyalat que la mesura pot comportar una millora de la productivitat en alguns sectors, però també un problema en altres: “És difícil donar una mesura generalitzada, i seria més adequat fer-ho amb un procés de negociació col·lectiva i veure les bondats de la mesura en funció dels sectors i empreses”.
El model sobre el qual vol incidir el Cercle s’emmarca en un panorama econòmic marcat per la guerra comercial que ha iniciat el president dels Estats Units, Donald Trump, fixant aranzels a Mèxic, el Canadà i la Xina. Davant la possibilitat que els apliqui també a Europa, Nadal ha demanat “una resposta ferma i unitària” de la UE, davant una situació que tindrà efectes sobre l’economia catalana, segons Guardiola: “El que produeix qualsevol guerra comercial és un impacte sobre el creixement, i això directament o indirectament ens arribarà”.
