El Cercle d’Economia urgeix una reforma del finançament “inajornable” i federal

El Cercle d’Economia es llança de nou a reclamar una reforma del sistema de finançament. Segons la institució que presideix Jaume Guardiola, “no es pot ajornar ni desaprofitar l’oportunitat” de materialitzar-la aprofitant que està al centre del debat polític, ja que el model actual “està caducat i no funciona”.

Segons el Cercle, aquesta reforma ha de perseguir un model federal, que asseguri la solidaritat interterritorial. Així, l’entitat empresarial aposta per aquest model en detriment d’un similar al del concert basc. “El Cercle sempre ha tingut aquesta visió més federal i ha defensat que la provisió de serveis ha de fer-se amb equitat”, ha destacat Guardiola. I és que “en el model basc i navarrès, l’aportació a la solidaritat és tan petita que no seria sostenible si es fes a tot l’Estat”, ha emfatitzat la vicepresidenta del Cercle Teresa García-Milà, també amb el director general de l’entitat, Miquel Nadal.

Per redefinir aquesta solidaritat interterritorial, el Cercle ha reiterat que el sistema ha de respectar el principi d’ordinalitat i potenciar la transparència i l’eficàcia, i proposa calcular-la en funció estrictament de la població. No obstant això, si s’apliquen criteris correctius com ocorre actualment —basats en la dispersió de la població, la insularitat i altres factors—, crida a afegir el cost de la vida i els nivells dels preus dels diferents territoris.

A més, la institució ha apostat perquè un comitè d’experts independents avaluï els càlculs sobre els quals es proposa establir la distribució de recursos entre la Generalitat i l’Administració central. “Estem davant d’una gran oportunitat i, si s’acaba materialitzant, suposarà un canvi de paradigma i un canvi de fons en els sistemes de finançament”, ha insistit Nadal.

Per poder dur a terme aquesta reforma, el Cercle avança que s’haurà de reforçar l’Agència Tributària de Catalunya, la qual cosa, al seu torn, suposarà dos reptes: la necessitat de dotar-la de més recursos i personal, i la d’assegurar una transició de forma ordenada i coordinada. Per garantir-ho, la institució proposa que membres de l’Agència Tributària estatal s’integrin en els òrgans de govern de la catalana, i que es generin mecanismes automàtics de liquidació de pagaments, amb la finalitat d’optimitzar la gestió dels impostos i facilitar la lluita contra el frau.

“El nou sistema que defensem no suposa que l’Administració central desaparegui de Catalunya, sinó que reté gran part de la capacitat normativa tributària i requereix mecanismes de col·laboració, que asseguren que l’Administració de l’Estat segueix molt present a Catalunya a nivell fiscal i tributari”, ha puntualitzat Nadal. El director general ha assenyalat, a més, que la reforma financera obre la porta al sistema s’estengui a altres comunitats autònomes, encara que “poques disposen d’agència pròpia o de l’escala per sostenir-la”. Així, el Cercle planteja una reforma que mantingui Catalunya dins del règim comú, en el qual ja existeixen altres casos particulars, com el de Canàries.

Una compensació del deute “arbitrària”

I el Cercle va més enllà del finançament de Catalunya: demana augmentar els nivells de recursos que reben les comunitats autònomes incrementant la seva participació en impostos per trencar amb el desequilibri vertical que ha portat a l’Estat a ingressar més, alhora que les autonomies han augmentat la seva necessitat de despesa. En aquest sentit, l’entitat proposa utilitzar la condonació del deute com a via per compensar aquest desequilibri, en la línia de la proposta del Ministeri d’Hisenda. No obstant això, considera que aquesta proposta s’ha decidit de manera “arbitrària”, i només “compensa parcialment l’infrafinançament acumulat dels últims anys” de les comunitats autònomes, segons la institució.

“Els experts estimen que, si la condonació del deute s’hagués fet tenint en compte aquest infrafinançament, seria un 20% superior al que s’està plantejant”, ha agregat Nadal. Tot, amb un objectiu clar: “El que ha de sortir de la reforma és un increment important dels recursos per a totes les comunitats autònomes”.

Més solidaritat de Madrid

Entre aquests territoris, el Cercle posa especial atenció en un d’ells: la Comunitat de Madrid. “Ser la capital suposa responsabilitats i també avantatges, tant intangibles com també tangibles”, com ha subratllat Nadal. Per aquest motiu, el Cercle planteja avaluar l’impacte de ser capital i d’acollir gran part de l’Administració central, per estudiar compensar-ho a través de mecanismes de solidaritat interterritorial.

I Guardiola ha anat més enllà: “Cada comunitat pot decidir sobre els seus impostos i les seves bonificacions, però el que no té molta lògica és que es puguin utilitzar els avantatges de capitalitat per a traslladar-les a una oferta fiscal que provoca un efecte aspirador”, ha conclòs.