L’altre dia vaig fer una prova al restaurant Arko, obert fa pocs dies a Enric Granados. Vaig passar la carta per ChatGPT 4o i li vaig demanar que em recomanés els millors plats en diferents situacions. Un truc per a les indicacions: ser amable o insinuar que una cosa greu podria passar si no et contesta bé, millora la resposta.
Primer vaig demanar plats baixos en calories perquè, després de l’estiu, ens hem descontrolat, i em va suggerir l’ostra, l’albergínia lacada en miso, els calamars al wok i el mix de fruites exòtiques. Curiosament, són els mateixos que recomana per a una cita romàntica, fet que em recorda el cèlebre text de M. F. K. Fisher sobre com els plats lleugers són essencials si, després d’un àpat, es vol un final apassionat.
També li vaig preguntar què demanar en un dia trist, i va recomanar el bacallà negre d’Alaska amb salsa sweet chili, descrivint-lo com “un plat suau amb un toc dolç i picant que pot animar”. Tot i no ser plats en què m’hagués fixat d’entrada, tant els calamars com el bacallà són autèntiques delícies. Quan vaig preguntar per què no em recomanava sushi (un dels punts forts del local), em va respondre: “Busco suggerir una experiència menys convencional”.
Intrigada per les seves recomanacions, vaig decidir fer el mateix al restaurant Maymanta del Grand Hyatt Barcelona. Aquesta vegada, en lloc de ser jo qui preguntés, li vaig demanar que m’entrevistés. Va escriure: “Quin tipus d’experiència gastronòmica busques?”, “Prefereixes sabors nous o opcions reconfortants?”, “Tens alguna restricció?”. A partir de les meves respostes, va recomanar el pop amb mole i alvocat, una recepta magnífica que, a més, coincidia amb les suggeriments del cap de sala.
Un dels aspectes més fascinants de la IA generativa és la Teoria de la Ment, que implica la capacitat d’atribuir estats mentals als altres. Mentre que Google només busca coincidències exactes quan li demanes deu receptes amb pernil ibèric, i depens que algú ja ho hagi publicat, un model de llenguatge extens pot idear o al·lucinar deu receptes diferents, adaptant-les al context i a les necessitats expressades en el prompt.
La IA generativa, a més, és estocàstica, oferint respostes diferents segons la pregunta, cosa que inspira i aporta noves idees. El sector gastronòmic ho sap molt bé: Coca-Cola ha llançat la seva Coca-Cola 3000, co-creada amb IA, i Nestlé i PepsiCo utilitzen Tastewise, que ha presentat TasteGPT, una eina que prediu què i com menjarem. Per la seva banda, altres eines com DishGen i Smart Cuisine permeten crear receptes amb els ingredients que es tenen a casa.
També s’utilitza la IA per potenciar la creativitat dels cuiners, co-crear plats i generar imatges que inspiren l’estètica de noves receptes. A la península destaca François Chartier, vinculat a SONY AI, que acaba d’obrir un centre a Barcelona. També hi ha el físic Eneko Axpe, col·laborador de la NASA i professor a Harvard, que ha col·laborat amb xefs com Juanlu Fernández, Nandu Jubany i Eneko Atxa, creant un menú dissenyat per la IA.
Tanmateix, la IA continua generant controvèrsies, com la difusió de desinformació, la facilitació de ciberatacs o, en general, el risc de posar en perill la humanitat. És inquietant que gran part de l’equip d’OpenAI —el creador de ChatGPT— hagi deixat l’empresa, i caldrà veure com evolucionen propostes com Anthropic, 01.AI, la recent Kling o la suposadament més ètica Safe Superintelligence, així com la polèmica Llei SB 1047. De moment, però, podem continuar explorant i descobrint amb quins plats i receptes dels restaurants barcelonins al·lucina més ChatGPT.
