Chery i Ebro tanquen l’acord per reactivar l’antiga fàbrica de Nissan

Ebro és la primera marca que aconsegueix signar un acord amb un fabricant xinès per a la fabricació de vehicles a l’Estat espanyol.  L’acord permetrà la reindustrialització de la planta de Zona Franca de Barcelona, propietat d’EV MOTORS, amb la fabricació del primer model de la marca Ebro en el quart trimestre d’aquest mateix any. Aquest any també es preveu que comenci la producció de vehicles xinesos d’Omoda, informa ACN.

L’acord s’ha concretat aquesta setmana a Wuhu en negociacions amb el CEO d’Ebro, Pedro Calef, i el vicepresident executiu de Chery, Guibing Zhang. Tot i que per ara no s’han donat xifres, algunes previsions apuntaven que Chery podria fabricar 50.000 vehicles l’any de la seva marca Omoda a Catalunya.

L’acord arriba després que, a principis de març, s’anunciessin canvis en l’estructura del Hub Tech Factory, l’empresa que està reindustrialitzant l’antiga Nissan conjuntament amb Silence. EV Motors va assumir el 100% de les accions després d’adquirir el 40% que tenia l’empresa QEV. L’operació es va tancar amb un pagament de 12 milions d’euros supeditat a l’èxit del projecte. De moment, el traspàs es va fer per un total simbòlic d’1 euro. Si ve QEV ha venut les accions, continuarà vinculat al projecte com a fabricant per contracte. La mateixa QEV apuntava en el comunicat on detallava la venda de les accions que aquest moviment facilitaria “la possible entrada al projecte del fabricant xinès”.

Posteriorment, veus com el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, asseguraven que la negociació “acabaria ràpid i acabaria bé”. Ha passat més d’un mes, però finalment l’operació s’ha segellat i es firmarà aquest divendres a Barcelona.

D’altra banda, el fabricant de motos elèctriques Silence gestiona una petita part de la parcel·la de la Zona Franca i dona feina a 100 treballadors, però ara mateix ha presentat un ERTO per un problema d’estoc.

La decepció de Great Wall Motors

La reindustrialització de Nissan és un procés que fa tres anys que s’arrossega, des que el maig del 2020 la japonesa va anunciar que tancaria les tres fàbriques que tenia a Catalunya. Després de 95 dies de vagues i protestes, sindicats i companyia van arribar a un acord pel tancament l’agost del 2020 que situava el final definitiu de la producció a finals del 2021.

En paral·lel, les institucions, l’empresa i els sindicats van formar una mesa per atreure projectes per donar feina més de 1.300 treballadors acomiadats que van optar per reindustrialitzar-se. El procés va estar ple d’entrebancs i retards. Moltes propostes van passar per la mesa, entre les quals la dels xinesos Great Wall Motors, que eren els favorits per instal·lar-se. El “no” de la multinacional asiàtica va ser “el moment més dur” pels integrants de la reindustrialització, segons han explicat després.

Chery ja s’hi havia interessat

El fracàs de les negociacions amb la xinesa, que era el projecte preferit, van suposar un revés en les negociacions, on es van avaluar fins a 17 projectes. A partir d’aquell moment, es va postular com a candidat preferit el Hub.

La mateixa Chery es va interessar per entrar al procés l’octubre del 2022, poc després que s’acabés el termini per a presentar-se al concurs públic iniciat per trobar un substitut.  El fabricant, el segon més important de la Xina, va sondejar la possibilitat d’establir-se a Catalunya el 2019, en una iniciativa que no va prosperar.

Goodman guanya el concurs de la mà del hub

Finalment, el concurs públic va finalitzar dos anys i mig després de la constitució de la mesa: el febrer del 2023, moment en el qual el hub va ser anomenat oficialment el successor de Nissan. Tot i que qui produeix els vehicles serà el hub, els terrenys van ser adjudicats formalment a la multinacional australiana Goodman, que gestionarà els terrenys i es quedarà amb una part de la parcel·la per a fer-hi activitat logística.

Activitat industrial i d’automoció

Al llarg de la negociació, diversos actors com el Consorci de la Zona Franca van demanar que s’ampliés l’espai per la logística en aquest terreny que fins ara havia tingut un ús industrial i havia pagat un lloguer molt per sota del preu de mercat. Amb tot, les administracions i els sindicats van pressionar perquè el projecte que substituís la japonesa fos també industrial i vinculat a l’automoció fet que, com admeten totes les fonts, ha complicat tota l’operació.

“L’objectiu era clar, podríem haver optat per una altra opció molt més fàcil i molt més ràpida però hem optat per la que genera més valor al país”, va afirmar Torrent en una roda de premsa.

Retards i entrebancs

Els retards no només van ser protagonistes de la fase de recerca d’un nou inversor sinó que van continuar un cop ja sabut qui era el guanyador del concurs. Així doncs, en un inici, la previsió del hub era començar a produir a inicis del 2024 i haver contractat tots els empleats que es van quedar sense feina aquest exercici. En el seu moment, van prometre mobilitzar 300 milions d’euros en els primers tres anys d’activitat.

Prèviament i quan el concurs encara no estava tancat, el projecte també va generar dubtes en no obtenir totes les garanties per accedir als fons europeus que havia demanat per posar en marxa la planta multimodal de la Zona Franca. La previsió donada des del principi era de produir 60.000 vehicles anuals a partir del 2026.

40 anys d’història

L’adeu de Nissan es va anunciar oficialment el maig del 2020. Després de mesos de vagues, es va constituir una mesa formada per la Generalitat, el govern espanyol, els sindicats i la mateixa Nissan per pilotar el procés de reindustrialització de les tres fàbriques, la de Zona Franca, la de Montcada i Reixac i la de Sant Andreu de la Barca, que finalment va acabar caient del procés.

Els treballadors han hagut d’esperar més de dos anys, durant els quals s’han anat esgotant les prestacions d’atur, a tornar a l’antiga fàbrica de Nissan, que tenia relació amb Catalunya des del 1979.