Alguns estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) recordaran que, durant anys, tot allò era un pàrquing a l’aire lliure. Ara, els camions i els operaris han envaït l’espai on abans hi havia cotxes i s’han posat a treballar per començar a construir la Ciutadella del Coneixement, una iniciativa científica, cultural i urbanística que vol transformar aquesta zona de la ciutat. S’està removent la terra i excavant metres avall per definir els fonaments de tres edificis que conformaran un complex de recerca que reunirà uns 2.000 investigadors. Quedarà integrat amb el campus de la universitat on s’estudia Dret, Economia i Humanitats, a pocs minuts del parc de la Ciutadella i gairebé a la porta del Zoo de Barcelona.
La UPF, el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) són els principals impulsors d’aquest macroprojecte, conegut com a Mercat del Peix perquè, molt abans de tenir un pàrquing, aquesta parcel·la havia acollit l’Antic Mercat Central de Peix de la ciutat. Es va ubicar aquí des dels anys trenta fins als vuitanta, quan es va traslladar a Mercabarna, a la Zona Franca. A aquest projecte, s’acaba de sumar el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un actor que es troba també molt a prop dels terrenys on s’edificarà el complex, separat per la Ronda Litoral.
Els treballs es concentren ara a la base del complex de recerca, encaixada en una parcel·la de 7.500 metres quadrats. Precisament, el que anirà aquí serà un aparcament, aquesta vegada subterrani. Anirà a càrrec de l’empresa pública B:SM, qui ja gestionava l’antic pàrquing. El calendari de les obres s’ha anat dilatant i, amb l’inici a principis de 2023, es calcula que tot el conjunt estigui acabat entre 2027 i 2028, sumant una inversió de 150 milions d’euros. Si es tenen en compte desemborsaments complementaris, com totes les actuacions que s’estan fent al parc de la Ciutadella, la xifra puja fins als 350 milions d’euros.
Actualment, s’està finalitzant l’excavació a cel obert i la retirada de sorra, amb 40.000 metres cúbics que han estat col·locats a la platja de Sant Sebastià. Durant les pròximes setmanes, es començarà amb els fonaments i l’estructura. Es preveu que el pàrquing, a la planta -2, entri en servei en el primer trimestre de 2026. També s’ha d’afrontar la planta -1. La compartiran els tres edificis i serà on se situïn els serveis generals, és a dir, els equips tècnics i informàtics, a més d’espais per als residus que es generaran en els laboratoris que hi haurà més amunt. Es calcula que aquesta fase, en la qual també s’haurà de fer la connexió subterrània amb el Campus Ciutadella de la UPF, acabarà entre finals d’enguany i principis del qual ve.
Feta la base, tocarà començar a alçar els tres edificis, que sumaran 45.000 metres quadrats de sostre. El més gran serà el que ha definit el BIST, amb uns 21.000 metres quadrats repartits en vuit plantes. El seu disseny anirà a càrrec de l’estudi d’arquitectura barceloní Barozzi Veiga. Serà la principal peça del complex i estarà dedicada a la medicina de precisió, reunint a gairebé un miler d’investigadors. Aquesta és la principal raó darrere del projecte del Mercat del Peix: poder donar força als diferents centres de recerca que integren el BIST, bons en les seves àrees, però de dimensions limitades i escampats per la ciutat. Dotar-los d’una seu compartida va mobilitzar a aquesta institució de cooperació científica impulsada per l’exconseller Andreu Mas-Colell ara fa ja una dècada.
La previsió és que es traslladin tots els professionals de l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB) i la meitat de la plantilla de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), tots dos concentrats avui dia a un Parc Científic de Barcelona (PCB) completament ple i pensat originalment per acollir empreses. També hi haurà espai per a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Amb un pressupost d’uns 92 milions d’euros, el finançament d’aquest edifici ha estat una de les principals dificultats per tirar-lo endavant, amb un préstec del Banc Europeu d’Inversions (BEI) que encara no s’ha pogut concretar. Tampoc han ajudat els múltiples canvis de Govern dels últims anys. Amb l’entrada de Salvador Illa, l’executiu català ha decidit desatacar la situació assumint tota la inversió i posant al capdavant al PRBB, dirigit pel doctor Jordi Camí, qui va ser un dels primers a defensar que la Ciutadella havia de recuperar la tradició científica que l’havia vist néixer amb l’Exposició Universal de 1888. El PRBB s’encarregarà ara la promoció de l’edifici i la licitació de les obres de construcció, aprofitant l’experiència que ha acumulat durant gairebé 20 anys a gestionar un edifici que acull diferents centres de recerca amb una plantilla de 1.400 treballadors. “El nostre model està sotmès a una prova de resistència”, sosté Camí.
Després hi haurà els edificis compartits entre la UPF i el CSIC, que comptaran amb un pressupost de 29 milions d’euros i que tindran segell californià i barceloní dels estudis d’arquitectura ZGF Architects, Mirag i Double Twist. El que més novetats presenta és el que ocuparà la universitat, un bloc de 8.000 metres quadrats. La idea original consistia en dedicar-lo al benestar planetari, concepte que s’ha concretat en l’Àgora Barcelona, un institut de recerca per ajudar a definir millor les polítiques públiques, amb el focus posat en la joventut, la justícia i la resiliència social. “Teníem el contingent però no el contingut”, resumeix el vicerector adjunt, Pablo Pareja. Una proposta que costa diferenciar del centre internacional d’innovació per als serveis públics que s’està desenvolupant a l’Escola Industrial. S’espera que l’Àgora Barcelona de la UPF, que comptarà amb la participació del Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament, comenci a buscar als seus investigadors l’any que ve, perquè, quan acabin les obres, puguin entrar a treballar més de 30 professionals. Tindrà capacitat per a uns 300 empleats quan estigui a ple rendiment.
Finalment, l’edifici més petit, amb 6.000 metres quadrats, serà la seu de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre de recerca mixt del CSIC i la UPF. Actualment, l’IBE té un parell de seus disperses per la ciutat i el nou edifici servirà per reunir 350 investigadors d’uns 35 grups de recerca. Se centrarà en la recerca de la biodiversitat i col·laborarà amb el seu veí, el Zoo de Barcelona. Un exemple d’aquesta aliança és el banc biològic que han impulsat per preservar espècies en perill d’extinció i poder recuperar en un futur aquelles que, desgraciadament, no hagin pogut sobreviure als danys que els generen les persones.
La Ciutadella del Coneixement s’ha anat reforçant a mesura que han anat passant els anys, tot i que s’hagin anat sumant endarrerriments. La proposta inicial ha vist com el CSIC ha decidit redoblar la seva implicació. El Govern central preveu construir un edifici per acollir dos instituts de recerca en salut més, l’Institut de Recerques Biomèdiques i l’Institut de Biologia Molecular, situats avui al Clínic i el PCB. S’està a l’espera que es liciti el projecte executiu.
Ho farà en un terreny molt proper al futur complex de Mercat del Peix, al carrer Ramon Trias Farga amb Doctor Trueta, on hi ha una seu del Parc Mòbil de l’Estat, organisme encarregat de la gestió dels vehicles per a la representació d’alts càrrecs del Govern central i la Direcció de l’Estat. El nou centre es calcula que pot arribar a reunir més de 300 professionals i uns 40 grups de recerca.
Un parc que comença a salvar els seus inquilins
No només s’estan guanyant nous projectes, sinó que també s’està aprofitant per millorar la Ciutadella, un dels únics parcs que hi ha en una ciutat amb molt de ciment, però que no aconsegueix convèncer els seus veïns. La primera mostra es pot veure a l’Hivernacle, recuperat des de finals de 2023, després que acumulés anys de precarietat. Se li ha retornat l’esplendor amb el qual es va concebre per a l’Exposició Universal de 1888, amb un centenar de plantes i arbres omplint el seu interior.
Sense anar gaire lluny, també s’ha reobert el Centre Martorell, abans el Museu Martorell de Geologia, i es comença a encarrilar la rehabilitació del Castell dels Tres Dragons, una mola que molts ja només recorden tancada a l’entrada del parc des d’Arc de Triomf. De moment, només es treballarà en la restauració exterior i quedarà per al proper mandat rehabilitar l’interior per donar-li algun ús. Tot això, per fer més atractiu un parc molt poc permeable, en el qual també s’intentarà que s’obri cap al seu entorn, amb un primer anunci de recuperar la seva històrica entrada pel Zoo. La concreció de la futura biblioteca pública estatal, que s’ubicarà al costat de l’Estació de França, tancarà la quadratura d’una iniciativa que també és cultural.
