Barcelona ha estat pionera en alguns capítols aeronàutics. Una de les històries més recordades es remunta a l’11 de febrer de 1910, quan l’aviador francès Julien Mamet va realitzar el primer vol amb avió a Espanya des de l’hipòdrom de Can Tunis. Després van arribar més fites i gestes aeronàutiques coincidint amb uns anys en què l’aviació va esdevenir tot un símbol de la modernitat de la societat. També va haver-hi alts i baixos, com quan amb el franquisme el gruix de la indústria aeronàutica va sortir definitivament de Barcelona i la construcció d’un aeroport a l’alçada de la ciutat es va allargar excessivament.
Aquestes són històries que ens fan anar molt enrere. Algunes són conegudes i d’altres van passar més desapercebudes. Entre les segones hi ha una curiosa i relacionada amb els helicòpters on Barcelona va tornar a ser pionera i només va transcendir inicialment en un breu a La Vanguardia del 20 de juny de 1963. En aquest text s’anunciava la matriculació del primer helicòpter civil a Espanya, un petit Hughes 269 importat dels Estats Units i que anava destinat a una societat de Barcelona: TAF, Trabajos Aéreos Fotogramétricos.
Resultava tota una novetat i un avenç, ja que fins llavors les autoritats no veien amb bons ulls que un artefacte com l’helicòpter estigués en mans privades. En aquella època només podien volar aparells militars. TAF, que va estar durant molts anys domiciliada al carrer Mestre Nicolau, a tocar del Turó Park, va ser la primera companyia d’helicòpters d’Espanya i, fins al seu canvi de nom i integració amb diferents empreses del sector en els últims anys, va ser també la més veterana, només superada per Iberia, nascuda el 1927 amb un vol entre Barcelona i Madrid i un altre simultani en sentit contrari.
A mitjans dels 80, la ciutat va ser també seu de la primera empresa especialitzada en serveis d’helicòpters medicalitzats i posteriorment el RACC, volent emular altres clubs automobilístics europeus, va crear la seva pròpia companyia d’helicòpters, Aviser, que amb el temps va acabar fusionada amb la històrica TAF, que llavors ja tenia la seva seu social i operativa a l’Aeroport de Sabadell.
Juntament amb el País Basc, Catalunya va ser també pionera a tenir helicòpters al servei d’un govern autonòmic. Cal pensar que activar un helicòpter per a un servei de rescat de bombers, que avui és absolutament normal, als anys 80 era una excepció, de la mateixa manera que els helicòpters medicalitzats, que actualment poden volar fins i tot a la nit en cas d’emergències, fins als 90 no s’assemblaven ni de lluny a l’impecable servei públic que és avui. Aquí novament Catalunya va ser una de les comunitats pioneres a l’estat. Avui en dia el del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) funciona pràcticament igual que una ambulància UVI… però vola i arriba en qüestió de minuts a qualsevol punt del país sortint d’una de les quatre bases fixes d’aquestes aeronaus en les diferents regions sanitàries en què es divideix Catalunya.
Catalunya té 41 heliports
Tot i que la versatilitat dels helicòpters permet que puguin aterrar a qualsevol lloc que tingui unes dimensions suficients, cosa que poden fer sempre en cas d’emergència o amb l’autorització de la propietat si es realitzen un altre tipus de vols, la tendència dels últims anys ha anat cap a la progressiva certificació d’aquestes instal·lacions aeronàutiques per poder operar sense restriccions en nombre de vols i garantint també unes zones lliures d’obstacles per a aquestes aeronaus.
Segons el manual bàsic d’informació aeronàutica editat per Enaire, a Catalunya hi ha ja 41 heliports certificats, xifra que la converteix en l’àrea d’Espanya amb un nombre major d’aquest tipus d’instal·lacions, seguida per la Comunitat de Madrid, que té 17. Tot i que en temps de la presidència d’Esperanza Aguirre es va realitzar un pla de construcció d’helisuperfícies eventuals per tot el territori i un projecte força similar es va fer a Castella la Manxa, amb un enorme desplegament, han estat poques les helisuperfícies que van acabar certificant-se en aquests territoris.
Emergències mèdiques
Dels 41 heliports catalans, 23 són a la província de Barcelona, vuit a Tarragona, sis a Girona i quatre a Lleida. Centrant-nos en el cas de Barcelona, hi ha onze adscrits a hospitals i clíniques. Dins del municipi, els que tenen major activitat per ser hospitals de referència són els de Sant Pau, amb una plataforma d’aterratge elevada sobre la part més moderna del complex, i el de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Actualment es fa ús d’un aparcament a l’altre costat de la Ronda de Dalt mentre es rematen els treballs de la plataforma de vol elevada sobre l’edifici de traumatologia i urgències. Un altre hospital amb una important activitat d’helicòpters ambulància és el de Sant Joan de Déu, especialitzat en pediatria, ginecologia i obstetrícia. Hi ha un quart centre mèdic a Barcelona ciutat que també té heliport: la Teknon, a Sarrià-Sant Gervasi, propietat del grup hospitalari Quirón.
Dins del municipi, els que tenen major activitat per ser hospitals de referència són els de Sant Pau, amb una plataforma d’aterratge elevada sobre la part més moderna del complex, i el de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
A l’àrea metropolitana de Barcelona també hi ha altres hospitals importants als quals els pacients més greus poden ser traslladats en helicòpter, com el Trias i Pujol, més conegut com Can Ruti, a Badalona, i el de Bellvitge, a L’Hospitalet. Allunyant-nos una mica més de la capital, tot i que raonablement a prop i més encara si ens desplacem en helicòpter, també trobem centres mèdics amb instal·lacions aeronàutiques certificades com la de l’Hospital de Mataró, el General de Catalunya a Sant Cugat de Vallès i el Parc Taulí de Sabadell, base operativa de l’helicòpter ambulància que atén la regió sanitària de Barcelona i la de la Catalunya Central, una divisió feta pel Departament de Salut del Govern. Dins d’aquesta segona regió, dos hospitals barcelonins més compten amb el seu heliport: els de Manresa i Igualada.
Oficines, hotel i port
A més dels quatre heliports dels centres mèdics, Barcelona té tres més de ben singulars: un està a sobre de la coberta de la seu central del Racc, a la part més alta de l’Avinguda Diagonal. Com recordàvem abans, el Reial Automòbil Club de Catalunya va ser propietari i copropietari durant anys d’operadores d’helicòpters. Molt a prop d’aquesta instal·lació està l’heliport de l’hotel Fairmont Rei Joan Carles I, temporalment tancat i que fins a l’any 2019 oferia arribar i sortir de l’hotel per via aèria com un dels seus serveis especials de cinc estrelles gran luxe.
L’últim d’aquest grup està a la bocana nord del port i des de 2004 és operatiu. És l’heliport de l’Autoritat Portuària de Barcelona, usat per a vols turístics, serveis de trasllats de passatgers, com a base de l’helicòpter del Servei Català de Trànsit i també puntualment per als helicòpters d’emergències que ho requereixin, com els policials, salvament marítim o les aero-ambulàncies. Té dos hangars i servei de manteniment a petició.
Més activitat a prop de Barcelona
La Fira de Barcelona també té una instal·lació pròpia per a vols de passatgers i autoritats: és una plataforma doble sobre la coberta del pavelló 1 del recinte de Gran Via, a L’Hospitalet de Llobregat, mentre que un altre heliport específic per a l’arribada i la sortida de passatgers des d’un hotel és el del resort vinícola Can Bonastre, a Masquefa.
Dos operadors privats també tenen les seves instal·lacions com a base de les seves operacions: Helipistas i BG Helicopters. El primer té en propietat l’heliport Teresa Vila, a Ullastrell, a l’est de Terrassa, des d’on opera vols per a passatgers, fotogràfics, de filmació i altres treballs aeris, a més de manteniment d’aeronaus. El segon és l’actual explotador de l’heliport de Serveis Generals del Circuit de Barcelona-Catalunya, des d’on BG, de la corporació Bigas Group, ofereix tot tipus de serveis aeris, tot i que s’ha especialitzat en el transport de passatgers, tant els relacionats amb els esdeveniments celebrats en el mateix circuit de velocitat com també vols VIP o trasllats, inclosos vols a qualsevol punt d’Espanya o excursions turístiques. A l’interior del circuit hi ha un segon heliport, en aquest cas destinat en exclusiva a realitzar evacuacions sanitàries i sempre hi ha un o dos aparells durant les carreres de Fórmula 1, els grans premis de motociclisme o les jornades d’entrenaments de diferents escuderies.
I encara hi ha més
Segur que el lector o lectora del The New Barcelona Post que ha arribat fins aquí ha anat comptabilitzant les diferents instal·lacions i veu que encara queden quatre heliports certificats per descriure a la província de Barcelona. Aquí els té: un és el del Centre Egara, quarter general dels Mossos d’Esquadra, a dins del terme municipal de Sabadell. A Berga, al costat del parc de bombers local i al Parc Natural de Garraf hi ha uns altres dos. El segon és base d’un dels helicòpters bombarders dels Bombers de la Generalitat per a la lluita contra els incendis forestals. L’últim està a dins d’una finca privada de Sant Martí Sescorts, al poblet de l’Esquirol, a la comarca d’Osona. És propietat del mateix titular de la finca, un enamorat dels helicòpters que té el seu aparell aparcat en un hangar de casa seva.
Totes les instal·lacions esmentades són les que ara com ara estan certificades com a heliport permanent a Catalunya. Això no vol dir que en altres hospitals, hotels o finques puguin operar aeronaus, tot i que en aquest cas ho fan amb certes restriccions en el tipus d’operació o en el nombre possible d’enlairaments i aterratges que poden realitzar cada mes.
A més, el gran centre d’operació d’helicòpters al territori és l’Aeroport de Sabadell, on hi ha el principal hangar del Departament d’Interior i la seu de les principals empreses operadores i de manteniment d’aquests aparells. També és on el gruix dels pilots d’helicòpter reben els seus cursos de formació.
