Clamor empresarial contra l’excessiva burocràcia

Més de 300 entitats del món econòmic i social s’han unit per reclamar menys burocràcia i una administració més professionalitzada. Sota el paraigua del Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA), s’ha agrupat una gran amalgama d’associacions, col·legis, fundacions i gremis, tot i que també algunes empreses com Amat Immobiliaris, Ficosa o Girbau. És una llarga llista que critica la baixa qualitat de l’administració pública i veu urgent la seva modernització pel cost que suposa per a tots els ciutadans, en un context en el qual cada vegada s’estén més l’antipolítica i es comença a ser conscient dels perills de desprestigiar les institucions, com s’ha vist a València davant la catàstrofe de la DANA.

“Fa deu anys que treballem, no som flor d’un dia”, ha defensat el seu coordinador, Antoni Biarnés, en un acte aquest dimecres per presentar les principals reclamacions del fòrum, amb una alarmant escassa presència femenina entre els portaveus. Fa temps que ho demanen i reconeixen l’oportunitat que s’ha obert amb el nou Govern, després que hagi anunciat una reforma de l’administració catalana, amb primeres mesures com eliminar la cita obligatòria i simplificar les pàgines web de la Generalitat. “Volem agrair-ho”, ha començat dient el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, “el que farem és acompanyar i vetllar perquè es vagin complint els objectius”. “Aquest acte no és contra ningú”, ha volgut remarcar Biarnés. De fet, formaran part de la comissió d’experts que ha designat l’executiu socialista per reformar el sector públic, que estarà liderada pel catedràtic Carles Ramió.

Amb aquest horitzó, els integrants del fòrum, entre els quals es troben la Cambra de Barcelona, la Cecot, el Col·legi d’Economistes de Catalunya, Femcat, Esade o la Taula del Tercer Sector Social, concreten les seves demandes en qüestions com avançar cap a una administració més àgil i reduir l’aprovació de lleis enfront de la “teranyina normativa” actual, evitant que la digitalització dels serveis repliqui els mateixos problemes. “Es triga dos anys a aconseguir una llicència d’obres o obrir un negoci. És inadmissible”, ha alertat Santacreu. “Necessitem una administració eficient, no una que freni la competitivitat de l’economia. Som partidaris de les normes, però de les bones: simples, aplicables i verificables”, ha agregat el degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Narcís Armengol.

Per al degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carlos Puig de Travy, tot això s’ha d’aconseguir sense un gran procés disruptiu, sinó a través de projectes concrets i escalables. Per la seva banda, la directora general de Femcat, Muntsa Vilalta, demana confiar en el ciutadà, amb l’extensió d’eines com la declaració responsable, provada amb les baixes per la covid, amb l’objectiu de simplificar tràmits, reduir costos i mantenir el control. O evitar demanar documents que l’administració ja té, com, de fet, s’està posant el focus per resoldre-ho en la tramitació d’ajudes per la DANA, tenint en compte que molts dels sol·licitants han perdut tots els documents acreditatius quan l’aigua va inundar les seves cases o cotxes.

Un dels principals punts negres que veuen en l’administració és la necessitat de professionalitzar-la, en línia amb la posició del Govern, que ha proposat fer concursos públics per a determinades posicions directives. “No és responsable ni tolerable que a Catalunya hi hagi centenars de càrrecs i òrgans ocupats per persones sense l’adequació professional i competencial necessària i que, massa vegades, només tinguin per credencial la pertinença al partit polític governant”, censuren. Segons els seus càlculs, mig miler de llocs públics canvien amb cada nou executiu, entre els quals es troben els directius públics, figura que demanen que es vinculi als mèrits i l’experiència.

Una de les veus del fòrum que obre el focus més enllà de les habituals demandes empresarials és la Taula del Tercer Sector Social, que adverteix dels problemes i l’emergència que afronten en diferents àmbits, amb un 25% de la població catalana en risc de pobresa. “Necessitem una administració amb capacitat de gestió, innovadora i coordinada. L’actual sistema no és així”, assenyala Xavier Trabado, posant com a exemple la mala gestió de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), “no és una qüestió tècnica, és l’única via possible perquè avancem cap a una prosperitat compartida”.

Principals reclamacions del Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració

• Una reducció radical de la burocràcia
• La professionalització de la direcció pública
• Reduir la teranyina normativa
• L’avaluació de les polítiques públiques
• Una gestió de l’ocupació pública adaptada al segle XXI
• Bon govern, transparència i integritat pública
• Una digitalització eficient
• Millorar la seguretat jurídica per garantir la bona pràctica dels empleats públics