Els majors de 50 anys segurament han rebut la carta que els convida a participar en el cribratge de càncer de còlon per a descartar que tinguin símptomes precoços d’aquesta malaltia. Unes proves que consisteixen en una automostra, que es pot fer a casa, per analitzar la possible presència de sang en la femta oculta a simple vista. Fins ara, si es descobria sang en les deposicions es realitzava una colonoscòpia, prova que consisteix en l’exploració de l’interior del budell, per a confirmar si aquesta sang era causada per la presència de cèl·lules canceroses en el còlon.
Tanmateix, un estudi de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS i de l’Hospital Universitari de Canàries ha confirmat que el test de sang oculta en femta, una prova molt menys invasiva, és igual d’eficaç que la colonoscòpia per a detectar la presència d’aquesta malaltia. El treball COLONPREV, que s’ha publicat a la revista The Lancet, és el primer estudi d’aquesta dimensió a escala internacional, ja que durant deu anys s’ha fet seguiment a 57.000 persones per comparar l’eficàcia de les dues principals estratègies.
En total, han participat homes i dones d’entre 50 i 69 anys de vuit comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, però també Aragó, Canàries, Galícia, Madrid, Múrcia, País Basc i la Comunitat Valenciana. Els participants es van dividir en dos grups, la meitat de pacients van ser convidats a fer-se una colonoscòpia cada dos anys i l’altra part a fer-se el test immunoquímic fecal, per a estudiar-ne la mortalitat per càncer colorectal després d’una dècada. El projecte ha comptat amb el finançament de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) i l’Instituto de Salud Carlos III.
“La conclusió és que una prova menys invasiva com és el test de sang oculta en femta aconsegueix els mateixos resultats en termes de reducció de la mortalitat i de reducció de nous casos de càncer que la colonoscòpia”, ha assegurat el doctor Antoni Castells, director assistencial del Clínic i cap del grup d’Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).
La mortalitat per càncer colorectal després de deu anys va ser similar en els dos grups: 0,22% en el de colonoscòpia i 0,24% en el de test de sang oculta en femta, així com també ho va ser la incidència dels tumors. “Amb aquests resultats, les dues estratègies són equivalents”, ha subratllat el doctor Castells. Una prova que no només és menys invasiva sinó que també és més econòmica i accessible per la població.
Amb aquests resultats, els investigadors confien que pugui augmentar la participació en el cribratge de detecció precoç de càncer de còlon i recte que des de fa anys es fa a Catalunya. El cribratge no només permet detectar el càncer en estadis precoços de la malaltia, sinó que fins i tot la pot prevenir perquè permet observar lesions premalignes, conegudes com a adenomes, i extirpar-les abans que evolucionin en càncer. Una malaltia que ja representa el segon tipus de càncer més mortífer i el tumor maligne més detectat en tota Espanya.
De fet, el projecte Colonprev també ha demostrat que la gent està més disposada a participar en una prova de femta que en una colonoscòpia, ja que un 40% de les persones convidades a fer-se un test de femta va decidir formar-ne part, mentre que només un 32% del grup de persones cridades directament a la colonoscòpia van decidir unir-se a l’estudi.
Un article previ del mateix projecte, però centrat en els resultats obtinguts en la primera ronda del programa de cribratge i publicat a The New England Journal of Medicine, ja va demostrar l’any 2012 que les dues estratègies detectaven el mateix nombre de tumors, però aquest nou treball va més enllà i aconsegueix mostrar que aquestes dues tècniques també són equivalents en termes de reducció de la mortalitat per càncer colorectal.
Allargar l’edat dels cribratges
“Creiem que aquest estudi pot incentivar la participació en el cribratge, veient que és un test fàcil, còmode de realitzar i que el 95% de les persones que participen en el programa s’estalvien la colonoscòpia”, ha remarcat Castells. Entre en un 1% i un 5% dels casos es detecta sang i, a més, un resultat positiu no sempre és sinònim de càncer, ja que en la majoria d’ocasions la sang pot venir causada per pòlips benignes o altres lesions en l’aparell digestiu.
A Catalunya un 50% de la població es fa el test de cribatge, mentre que l’objectiu europeu seria arribar almenys al 65%. “La participació és un tema clau i creiem que hem de fer esforços per millorar-la i ho hem d’abordar de moltes maneres”, ha defensat Castells, qui ha reivindicat la necessitat de fer esforços per adreçar-se a aquests grups específics de població.
Els investigadors també han demanat ampliar la franja d’edat de les persones a qui està adreçada el cribratge, ja que actualment es dirigeix a homes i dones d’entre 50 i 69 anys, mentre que els doctors han defensat ampliar aquesta edat fins als 74 anys.
Actualment, també s’està debatent sobre si avançar aquests tests als 45 anys, ja que s’ha observat un increment de casos en aquesta franja. Tanmateix, el doctor Enrique Quintero, gastroenteròleg de l’Hospital Universitari de Canàries i coordinador de l’estudi, ha assenyalat que cal prioritzar l’ampliació als 74 anys i millorar la participació en totes les comunitats autònomes. “No podem passar a cribrar per sota dels 50 anys si en algunes regions no s’arriba al 40% de participació en la població de risc mitjà”.
